Qui va ser
m. Cantone del Vallese (Suïssa), fina segle III I sants Innocenci i Vitale són retinguts soldats de la llegendària Legió Tebea, evitats tanmateix a la massacre prop de Agauno (actual Saint-Maurice a Suïssa) i vaig matar en un segon temps en els paraggi després de ser-se dedicats a l'evangelització de les poblacions locals.
Els gloriosos màrtirs Innocenzo i Vitale són celebrats en data 22 de setembre en quant alguns contes llegendaris bastant tardans els han volgut enrolar a la cèlebre quant llegendària Legió Tebea que realment en tal data és commemorada pel Martyrologium Romanum. La darrera edició d'aquest calendari oficial catòlic, aprovada a la matinada del tercer mil·lenni de Joan Pau II, reporta en tal data només més els noms “dels Sants màrtirs Maurizio, Essuperio, Candido, soldats, que, com narra Santa Eucherio de Lió, amb els seus companys de la Legió Tebana i el veterà Vittore, van ennoblir la història de l'Església amb la seva gloriosa passió, sent assassinats per Crist sota l'emperador Massimiano”. En les precedents versions compareixien explícitament també els noms dels dos sants objecte de la present fitxa, que tanmateix a onor del veritable no figuraven en la primitiva “passio” redactades pel susdit Santa Eucherio. En tot cas resta també sempre una dada de fet la veneració tributada en el transcurs dels segles també a aquests dos màrtirs pseudo-tebei. El martirologio encara que sintèticament delinea les poques certeses que donen un fonament històric al vast culte tributat al “Angelica Legio” a Europa i en particular sobre els múltiples vessants alpins. Segons el mateix martirologio només dos van ser els soldats oficialment evitats a tal sagnant massacre, és a dir els sants Urso i Vittore (30 de setembre), però gens onsevulla van començar a florir llegendes sobre altres soldats que haurien trobat refugi en moltes localitats, si van poder emprendre una capil·lar obra d'evangelització, per després per fi patir també aquests el martiri. En el Vell Continent es compten desenes i desenes de casos similars, concentrats particularment a Suïssa, Alemanya i Itàlia septentrional. Per comprendre l'origen del culte d'aquests intrèpids testimonis de la fe cristiana, quines van ser Innocenzo i Vitale, cal tanmateix recordar com un temps bastés trobar de les restes humanes als voltants d'algun edifici sagrat per retenir-los dels màrtirs que el seu record havia caigut en oblit i novament meritevoli de veneració. Així va passar per tant també per ells, quan les seves relíquies van ser trobades en el cantó suís del Vallese, no lluny de l'antiga Agauno (actual Saint-Maurice) i, amb el concurs dels bisbes locals i propers, una part consistent d'aquestes va ser traslato en l'antiga abadia de Saint-Maurice amb els altres soldats tebei, mentre d'alguns fragments va ser fet do a la diòcesi limítrofa. Això va contribuir indubtablement a la difusió del culte d'aquests improvisats sants màrtirs, amb consegüent dedicazione de nombroses esglésies i altars, com es va verificar en Vall d'Aosta, si encara avui les denominacions de diversos edificis sagrats recorden encara els noms d'aquests dos màrtirs ja desconeguts també als calendaris diocesans. No és per tant què difícil girovagando sobre les nostres muntanyes imbattersi en llocs llegats a la memòria d'aquests dos misteriosos personatges. La pressuposició que els dos màrtirs hagin militat en la Legió Tebea ha conferit automàticament els la suposada nacionalitat egípcia i això ha contribuït a la difusió del culte també prop de l'Església Copta, que venera per tant especificadament no només San Maurizio però també tots aquells seus llegendaris companys que el seu record s'ha difós en un algun petit santuari d'Europa. La iconografia relativa a aquests sants màrtirs és habitual presentar-ho amb tots els atributs típics dels soldats tebei: la palma del martiri, l'espasa, el stendardo amb creu vermella en camp blanc i la Creu Mauriciana, és a dir trilobata, sobre el pit.
Font: santiebeati.it