Qui va ser
Patronato: Rovigno d'Ístria Etimologia: Eufemia = que parla bé, aclamada, del grec Emblema: Palma Martirologio Romano: A Calcedonia a Bitínia, en l'actual Turquia, santa Eufemia, verge i màrtir, que sota l'emperador Dioclecià i el procònsol Prisco, superats per Crist molts suplicis, va arribar amb strenuo combat a la corona de glòria.
És la cèlebre màrtir de Calcedonia en l'a qui basílica va tenir lloc el 451-52 el que va ser dit el Gran Concili. La data exacta del seu martiri hi és testificada pels Fastos Vindobonenses priores: "Diocletiano VII et Maximiano V. His cons. ecclesiae demolitae sunt et llibres dominici combusti sunt et passa est sancta Eufemia XVI kal. octobris". Per tant, Eufemia va consumir el seu martiri el 16 de setembre del 303. Abans de demanar-hi què altre se sap d'ella, cal precisar, per una justa avaluació crítica de les fonts i de les dades que en resulten, que el concili de Calcedonia va tenir gran influència sobre la difusió del seu culte i de notícies sobre la santa: és de llavors ençà sobretot que la seva festa ve a estendre's gradualment en tota la catolicitat, i va demanar a ella dediqueu sorgeixen onsevulla; és en aquell mateix període de temps que és escrita la passio (BHG, I, p. 188, n. 619), de què dependrà després gairebé tota la literatura hagiogràfica que en edat posterior s'ha ocupat de la santa; i és encara amb relació al concili celebrat en el seu Martyrion que neix la festa de l'11 de juliol, de s. Eufemia protectora de l'ortodòxia. Aquesta festa és coneguda a Occident del Martirologio Geronimiano i del Calendari marmori de Nàpols, i a Orient és acollida gairebé en tots els calendaris. El Sinassario Costantinopolitano explica també els particulars del miracle recordat en aquesta festa: les dues professions de fe, aquella ortodoxa i aquella eutichiana, erandl estades col·locades dins de la tomba sobre el pit de la santa, però després d'alguns dies, reoberta l'urna que havia estat degudament lacrada, es va trobar el text ereticale posat als peus de la màrtir, i aquell ortodox estret entre les seves mans. No falten en canvi textos anteriors al concili, els quals naturalment podran gaudir d'un major crèdit, no només perquè més antics, però també per ser immunes d'aquella onada d'entusiàstica devoció que el triomf de l'ortodòxia de Calcedonia va haver de reflexionar sobre la santa. Asterio, bisbe de Amasea entre el 380 i el 410, en la seva undecima homilia hi assegura de l'existència d'un culte a la santa: els cristians els seus conciutadans les han erigit un monument sepulcral, en celebren cada any la festa amb gran concurs de poble, i els sagrats ministres, en tal ocasió, expliquen en les seves homilies els particulars del seu martiri. Aquesta darrera nota hi sembla indicar la font abans de cada tractament hagiogràfic sobre Eufemia: les homilies festives. A més, Asterio hi ofereix, encara que indirectament, notícies a sobre com va passar el martiri de la santa. Efectivament, el forbito orador pòntic explica d'haver admirat algunes esplèndides pintures posades en el porticato (és a dir en el nartece) d'una església (per altra banda no precisada, però no cert aquella dedicada a la màrtir en Calcedonia), les quals representaven escenes del seu martiri. En una d'aquestes és representat el procés: el jutge, envoltat per soldats i de secretaris, mira amb rostre truce la verge ammantata del pal·li filosofal, però que el seu aspecte fa transparentar la puresa i el coratge de l'ànim. En un segon, Eufemia apareix mentre és torturada: un carnefice les té el cap tombat a l'enrere, mentre un altre les parteix i les arrenca les dents; després es veu la verge llençada en presó i assorta en pregària: sobre el seu cap risplende el sant signe de la creu; una darrera escena, per fi, retrata la santa mentre, amb els braços llevats al cel i ilare en rostre, consumeix sobre el rogo el seu martiri. Relíquies de la santa són conservades en la Catedral de Rovigno d'Ístria (Croàcia) i en la Basílica de Santa Eufemia a Piacenza.
Font: santiebeati.it