Qui va ser
Martirologio Romano: A Bordeus a Aquitània, a França, sant Leonzio, bisbe, que va ser vano del poble i de la ciutat i rifulse quin constructor d'edificis de culte, restaurador del battistero i silenciós benefactor dels pobres.
Procedent d'una família gal·loromana d'antiga noblesa, va néixer a la província d'Aquitània, potser en la mateixa Bordeus, cap al 515-516. Encara adolescent («cum si primer vestivit flores juventus») va prendre part en una expedició militar a Espanya, probablement la del rei franco Childeberto el 531. Va casar així doncs Placidina, besnet de sant Sidonio Apollinare i va esdevenir, de seguida, tretzè bisbe de Bordeus, succeint a Leonzio I. D'aquest moment va tractar Placidina com una germana. La data de l'elecció és incerta. Es considera comunament que el Leonzio bisbe de Bordeus, esmentat entre els sottoscrittori del cinquè concili gal-franco de Orléans (549) del capellà Vincenzo, sigui Leonzio II, el qual figura també en el de París del 552, on va ser un dels metropoliti que van confirmar la deposició del bisbe Suffaracus; va participar encara en el concili de París del 560. Al voltant del 561-563 va trobar de les dificultats per part dels reis Clotario I i Cariberto en l'exercici de les seves funcions de metropolita en mèrit a la designació del successor d'Eusebio, bisbe de Saintes. El dos rei efectivament van triar Emerio sense esperar el consens de Leonzio, que la seva reacció va quedar sense efecte. A Bordeus va edificar la basílica de sant Martí, fora dels murs de la ciutat, que Placidina va contribuir a adornar. A l'interior de la ciutat va construir la catedral de Notre-Dame, rischiarata d'un notable joc de llums («lumine plena micans aula»); va portar a més a terme les construccions dels seus predecessors. Entre les obres complertes per Leonzio van recordades, a més, la construcció de la basílica de sant Vincenzo, prop de Mas de Agenais (Lot-et-Garonne), dominant la Garonna; la reconstrucció de la petita basílica circular de sant Nazario, prop de Sainte-Foy (Gironde). A Saintes va portar a terme la construcció de sant Viviano, decorant-la amb un sostre de plata incastonato d'or, do de Placidina, i amb escultures de fusta raffiguranti animals fantàstics; va reconstruir, a més, sant Eutropio. Leonzio va morir a cinquanta-quatre anys, després de l'estada a Bordeus de Venanzio Fortunato (entre el 567 i el 570) i el seu successor era ja insediato el 574. Fortunato va dedicar a Leonzio i a la seva esposa Placidina tretze poemes en què la massa d'hipèrboles no altera la gran figura del prelat que la seva acció benèfica i organitzativa va ser considerable. Les diòcesis de Bordeus, de La Rochelle i de Saintes n'han inscrit la festa a l'11 de juliol.
Font: santiebeati.it