Qui va ser
Lille, França, 25 de març de 1825 - París, França, 7 de febrer de 1871 La beata francesa Eugenia Smet, tanmateix, hi pot ajudar a reflexionar sobre el misteri del Purgatori: el nucli inicial de l'obra d'ella fundada, efectivament, tenia com a missió realment la pregària per les ànimes del Purgatori. Tal devoció avui ha anat affievolendosi però amaga una veritat teològica fonamental: la vida és una i l'itinerari cap al cor de Déu no té en la mort un obstacle. Eugenia havia nascut a Lille el 1825 i el 1856 a París funda les Monges Ausiliatrici del Purgatori. Després entén que l'ajuda a les ànimes comença en aquest món i demana a les seves monges d'agafar-se cura també dels darrers. Va morir el 1871.
Etimologia: Eugenia = ben nascuda, de noble stirpe, del grec Martirologio Romano: Sempre a París, beata Maria de la Providència (Eugenia) Smet, verge, fundadora de l'Institut de les Monges Ausiliatrici de les Ànimes del Purgatori.
Eugenia Maria Giuseppina Smet neix de benestants d'origen flamenc, tercera de sis fills. Estudia a Lille de les monges del Sagrat Cor, i a 17 anys voldria esdevenir una d'ells. Però queda en família, dedicant-se al apostolato en parròquia. Es fa partidària de l'Obra per la propagació de la fe: una societat de laics fundat a Lió el 1822 de Pauline Jaricot (també ella laica) i destinat a vastíssima difusió i influència, per la seva genial simplicitat; els socis ajuden les missions amb la pregària cada dia i amb un soldo cada setmana. Una suma de petits gestos produeix resultats imponents. El novembre de 1853 Eugenia és sempre la signorina Smet, 28 anys, amb vot privat de castedat, que decideix promoure una associació de fidels compromesos a pregar per les ànimes del Purgatori. Obté aviat adhesions, però les dificultats trobades la indueixen a fundar, amb aquell mateix objectiu, una veritable congregació de monges. Demana consell a molts, posa enmig també el papa Pius IX i l'Ocupat de Ars, i per fi eccola a París, als primers del 1856. (És el París triomfal de Napoleó III, de la victòria a Crimea, dels grans congressos i projectes). Aquí un sacerdot la posa a cap de cinc religioses ja unides per aquell compromís, i del gruppetto neixen després les Monges Ausiliatrici del Purgatori. Això és el seu nom. I el seu objectiu és la intercessió a favor dels difunts no encara acollits entre els triats de Déu. Però Eugenia (que ha agafat el nom de Maria de la Providència) veu tanmateix el duríssim “purgatori” que molts ja suporten en aquesta vida. Per consegüent estableix que les Ausiliatrici han de dedicar-se a la pregària pels difunts i a l'auxili pels vivents: la intercessió, per tant, en dues formes. Continua a insistir: "Cal esdevenir pels altres la Providència de Déu". O sigui proveir a malnutriti, malalts, analfabets... Cap forma d'intervenció és exclosa: "Cal ajudar qualsevol bé". En el seu extraordinari management Eugenia promou una mena de sinergia entre el terrè i el ultraterreno: cada joia donada en aquest món és convertible en esperança de més propera beatitudine en l'altre, per altres. Les regles i l'espiritualitat de sant Ignazio són adoptades el 1859, permetent la consolidació de l'Institut, que la seva expansió és lenta, perquè ella no té pressa: amb la seva concretezza flamenca, Eugenia vol abans “irrobustire les arrels”. Una casa s'obre a Nantes el 1865, i dos anys després que neix aquella missionera de Xangai. Al final del segle XX les Ausiliatrici seran aproximadament 1.500, en una sessantina de cases desaparegudes en el món. Eugenia ha guiat en els darrers anys l'institut entre els patiments físics i la tragèdia de la guerra perduda contra Prússia. Ella s'apaga a París sota el tir dels canons enemics. (El sacerdot que l'assisteix, pare Pierre Olivaint, morirà en les massacres de la Comuna parisenca, alguns mesos després de). Pius XII la proclamarà beata el 1957.
Font: santiebeati.it