Qui va ser
Lezoux, Clermont, 21 de març de 1566 – Aubenas, 7 de febrer de 1593 I ntrò en la Companyia de Jesús el 1573 i va ser ordenat sacerdot el 1585. Va ensenyar filosofia a Pont-à-Mousson i teologia a Tournon, on va tenir mode de distingir-se per la seva pietat, la seva erudició i la seva habilitat oratòria. El 1592 va ser enviat a Aubenas, a França, per predicar l'Arribada i combatre públicament les errades doctrinàries dels calvinistes. La seva predicació va ser eficaç en el reforçar la fe catòlica entre la població, però va provocar la ira dels protestants, que van ocupar la ciutat el febrer de 1593. El beat Giacomo i el seu company jesuïta Guglielmo Saultemouche van ser capturats i trucidati de diumenge davant del poble.
Martirologio Romano: A Aubenas en el territori de Viviers a França, beats màrtirs Giacomo Salès, sacerdot, i Guglielmo Saultemouche, religiós, de la Companyia de Jesús, els quals, ja que amb la seva predicació reforçaven entre la gent la fe catòlica, quan la ciutat va ser ocupada pels protestants, van ser trucidati de diumenge davant del poble per la seva fe.
L'esdeveniment humà i el martiri del beat Giacomo Salès jesuïta, es va dur a terme en el terrible període de les guerres de religió (1562-1598) succeïdes a França i que van veure protagonistes els Ugonotti, és a dir els seguidors de la Reforma protestant de Giovanni Calvino (1509-1564), els quals a França van assumir aquest nom, mentre en països anglosaxons es van dir ‘Puritans’. A la tardor 1592 el governador d'Aubenas (Viviers) Guglielmo de Balezac, el qual el 1587 havia alliberat la ciutat dels Ugonotti, imposant-los una treva general signada a Largentière, esglésies al Provincial dels Jesuïtes un pare que prediqués l'Arribada i que fos en grau de combatre públicament les errades doctrinàries dels calvinistes. A tal encàrrec va ser designat el pare jesuïta Giacomo Salès de 26 anys, acompanyat pel germà coadiutore Guglielmo Saultemouche de 36 anys. Giacomo Salès va néixer a Lezoux (Clermont) el 21 de març de 1566, des de fanciullo va demostrar una inclinació pels arguments espirituals i ja a set anys va anar a l'església per servir la Messa cada dia. Un sacerdot colpejat per la seva pietat, ho va dirigir als estudis, duts a terme amb gran profit al punt de merèixer del 1568 al 1572, un lloc gratuït en el Col·legi de Billom, administrat pels Jesuïtes. El 1573 va passar al Col·legi de París per l'estudi de la retòrica i el 1° de novembre del mateix any va començar el noviziato a Verdun. Va ser ordenat sacerdot el 1585 i una vegada ultimats els estudis va agafar a ensenyar filosofia a Pont-à-Mousson i el 1590 teologia a Tournon, on va tenir importants lliçons, fundades sobre la doctrina de s. Tomàs d'Aquino, a qui van participar tants alumnes comprès dels admirats calvinistes, això va provocar diverses conversions. Sempre combatent els calvinistes, refutant les seves idees protestants, va tenir diverses missions en tantes localitats, cèlebre aquella hisenda a Ornex. Al final del novembre de 1592 els dos prescelti van partir per la missió d'Aubenas; pare Giacomo Salès portava a l'amb l'una relíquia del beat Edmondo Campion († 1-12-1581) màrtir jesuïta mort sobre la forca del Tyburn de Londres; presagendo una tràgica fi, perquè va saludar els seus alumnes amb un comiat. La missió a Aubenas es va dur a terme egrègiament, fins al punt que el governador va demanar i va obtenir de trattenerli fins a la Pasqua; desgraciadament a la Pasqua no es va arribar, perquè el 5 de febrer de vespre, els Ugonotti trencant la treva concordada, de sobte van assaltar la ciutat que el 6 matí queia enterament en les seves mans. Conscients del greu perill els dos religiosos es van comunicar, consumint totes les particole consagrades i es van posar en pregària. Van ser descoberts i arrossegats davant una espècie de tribunal, que els seus membres eren tots calvinistes, encapçalats per un cert Pietro Labat, el qual tenia subìto dies abans, una derrota en pública discussió amb el Salès. La discussió concernente la presència real de Jesús en el Eucaristia, va reprendre i va durar tot el dia, prosseguint el matí següent; la vibrant argumentació de pare Salès, al final va desencadenar la ira general i espècie del Labat i es va cridar “Mateu-ho!”. Arrossegat fora de l'aula en la plaça, va ser agredit per la soldataglia calvinista, que abans li va fracturar un muscle amb un cop de archibugio i després va haver acabat a cops de punyal. El seu company Guglielmo Saultemouche, encara que convidat a buscar-se un carrer de salvació, va voler en canvi quedar-li a prop per compartir amb ell el martiri i la seva defensa de la fe i del Eucaristia, així va caure trafitto de divuit apunyalades, era el 7 de febrer de 1593. Els cossos dels dos màrtirs, després d'haver estat arrossegats pels carrers de la ciutat, van ser llençats entre les macerie d'una antiga església; recollits per un catòlic van venir sepolti en un jardí, on tanmateix els calvinistes van continuar a ofendre'ls amb uns actes oltraggiosi a la seva tomba. Després de dos anys, van ser esumati i lliurats a la senyora de Chaussy que l'havia requerit i que després va donar a l'església del nou Col·legi dels Jesuïtes d'Aubenas; el 1898 les relíquies van ser traslate en la Capella de Saint-Claire erigida sobre el lloc del martiri. El llarg procés de beatificació, amb els seus seculars intervals, es va concloure amb la seva beatificació passada a Roma el 6 de juny de 1926, per part de papa Pius XI. La seva comuna celebració és al 7 de febrer.
Font: santiebeati.it