Qui va ser
† 393 aproximadament V escovo de Agen, va néixer a Aquitània, probablement en la mateixa ciutat de Agen, en un període imprecisato entre el concili de Sardica (342-43) i el 357. La seva fama és llegada al seu strenuo i exemplar compromís en la defensa de la fe nicena contra el arianesimo. El 357 va escriure un llibre per refutar la segona fórmula de Sirmio, enviada per Costanzo a la Gàl·lia, i al concili de Rímini del 359 es va batre amb força per la veritat de la fe nicena, arriscant l'exili i la mort. També subscrivint inicialment una fórmula ambigua a causa d'enganys, Frediano es ritrattò públicament, demostrant integritat i conservant la seva autorevolezza. Presiedette els concilis de Valenza (359) i Saragossa (374) i la seva fama de bisbe zelant i dotto és testificada per sant Girolamo en el de viris illustribus. Les seves relíquies descansen a Venerque des del 1112 i la seva festa se celebra el 25 d'abril.
Va néixer a Aquitània i probablement en la mateixa Agen. No es coneix l'any de la seva elevació a l'episcopat que, en canvi, sembla haver-se de posar després del concili de Sardica (342-43) ja que el seu nom no apareix entre els dels altres bisbes que en van subscriure els Actes, i abans del 357, any en què va rebutjar la segona fórmula de Sirmio, enviada per Costanzo a la Gàl·lia; va escriure al contrari un llibre per refutar-la. Va agafar així doncs part al concili riminese del 359 en què va combatre amb gran força de l'ànim invitto per la veritat de la fe nicena a costat de Sebazio de Tongres, preparat a tot, també a l'exili i a la mort, bastant que acceptar les fórmules proposades pels bisbes propensos al arianesimo; i es, tret en engany dels subtils fraus dels adversaris, va acabar amb el subscriure una fórmula pervasa de verí, avutane consciència, sense por temps enmig, va proveir pública prova de la integritat de la seva fe, conservant la fama i l'autoritat de què tenia fins a aleshores gaudit. El 359 va ser anomenat a presiedere el concili de Valenza i el 374 el de Saragossa. Vivia encara el 392, quan sant Girolamo escrivia el de viris illustribus: «Phebadius, Agenni Galliarum episcopus, edidit contra Arianos librum. Dicuntur et eius alia aquestes opuscula quae necdum legi [o, inveni]. Vivit usque hodie, decrepita senectute». Les relíquies descansen a Venerque, en la diòcesi de Tolosa, des del 1112. La seva festa se celebra el 25 d'abril (en el nou Realment de Agen el 26).
Font: santiebeati.it