Qui va ser
Soissons (França), ca. 790 - Corbie (França), 26 d'abril de 860 «Fill de cap», és recollit i crescut per les monges de Soissons. Esdevingut religiós i abat de Corbie, ha deixat nombroses obres ascètiques i teològiques. Martirologio Romano: En el monestir de Corbie sempre en Neustria, sant Pascasio Radberto, abat, que va exposar amb lucidesa i claredat la doctrina del veritable Cos i Sang del Senyor en el misteri del Eucaristia.
És un “fill de cap”, abandonat des del naixement. Recollit i criat per les monges benedictines de Soissons, estudia després en el monestir masculí de la mateixa ciutat. Radberto és el seu nom alemany de bateig; més tard ell agafa també aquell romà de Pascasio, com és costum fer al temps el seu entre els literats. Rep també la tonsura, entrant així en el ceto eclesiàstic (sense els Ordes, de moment), encara que per algun temps és famós a Soissons bastant com viveur, entre brigades de gaudenti. Però a 22 anys, eccolo en el sever monestir benedictí de Corbie, prop d'Amiens, que té per abat un futur sant, Adalardo. Guiat per ell, Radberto reprèn els estudis: el brillant literat esdevé també mestre de teologia, comentador de l'Escriptura i dels Pares de l'Església. Acompanya Adalardo a Saxònia on ell funda un monestir “bessó” de Corbie. Després, sempre a Corbie, esdevé abans director dels estudis i per fi abat. Els monjos ho trien per bé que no sigui sacerdot; i per modèstia no ho esdevindrà mai, detenint-se al diaconat. Però és dur fer l'abat a Corbie. Les conteses doctrinals divideixen els monjos. I això és greu, però també natural, fisiològic; i hi ha certa passió entre les parts en contesa. Més greus són en canvi les inframmettenze del poder regi, que fa regali als monestirs però després exigeix el tornaconto. El rei de França, Carles el Calb, vol obligar Radberto a riaccogliere en el monestir un seu cosí, ja llençat fora per indignitat. Radberto rebutja i si en va: carrer de la càrrega, carrer de Corbie. És l'any 851. Els monjos després ho tornen a trucar i ell torna. Però a pacte de no tenir més càrregues i graus. Ha participat en concilis, tractat amb sobirans, predicat en missió, però hora vol ser monjo i basta. Pregària i estudi, fins al darrer dia. Scrive tractats de teologia eucarística, estudis sobre Maria Mare de Jesús, caragol de sants, comentaris a textos bíblics. I entre aquests darrers, el més ampli, allò dedicat a l'evangeli de Matteo, serà citat encara en el segle XX del Concili Vaticà II, en la Constitució sobre l'Església, Lumen gentium. Ja prop de la mort, demana als monjos de no pensar en commemoracions, a contes de la seva vida: "No mereixo de ser recordat, oblideu-me". I es fa enterrar en la secció dels pobres i dels servents del monestir. El 1058, tanmateix, el cos és acollit per l'església abacial amb els honors reservats als sants, i s'estableix al 26 d'abril la seva festa anual. Defugits en el segle XVIII a les devastacions de la Revolució francesa, les restes seran deposats en l'església parroquial de Corbie, on es troben encara. Autor: Domenico Agasso ______________________________ Afegit/modificat el 2003-04-14
Font: santiebeati.it