Germana Cosin

Qui va ser

Nascuda el 1570 en un petit llogaret a pocs quilòmetres de Tolosa de modestíssims obrers, va restar per tota la vida una pobra pastorel·la. Amb una malformació congènita al arto superior dret i una constitució gracile, es va posar malalt ben aviat de scrofolosi que va portar amb si quin crònic patiment per tots els seus anys. Va perdre la mare poc temps després del naixement, el pare es risposò i a casa va ser aïllada. Va ser enviada a pascolare els ramats i gairebé sempre havia de dormir en l'estable. Tot això venia tanmateix acceptat amb extrema humilitat i no les impedia d'exercitar tanta caritat en les comparacions dels companys, pels més joves pastors i pastoretes. Gran era la seva fe construïda al voltant d'aquell poc que sobre Déu i sobre la Mare de Déu havia après en parròquia. Cada dia anava a Messa, cada dia recitava el Rosari i el Angelus. Els habitants de Pibrac, el llogaret natal, la cridaven per consegüent «la bigotta» i la dileggiavano. Però Germana suportava tot amb humilitat. Un matí el ramat no va sortir del ovile; Germana no va anar a Església. Havia mort silenziosamente gairebé adormint-se en la pau eterna el 15 de juny de 1601. Després de la mort, per la seva intercessió es van verificar nombrosíssims miracles. Tota Pibrac i de seguida tota França les van portar gran devoció.

Etimologia: Germana = germà/germana, del llatí

Font: santiebeati.it