Qui va ser
m. Gubbio, Úmbria, 7 de setembre de 1105 San Giovanni, originari de Lodi, va ser monjo camaldolese i deixeble de San Pier Damiani. En edat ja avançada va ser triat bisbe de Gubbio, ciutadana umbra esdevinguda centre del seu culte. El Martyrologium Romanum commemora el sant bisbe en l'aniversari del seu naixement al cel. Emblema: Bastone pastoral, Mitra Martirologio Romano: A Gubbio a Úmbria, sant Joan de Lodi, bisbe, que va ser company de sant Pier Damiani en les seves missions diplomàtiques.
San Giovanni de Lodi va néixer en l'antiga Laus Pompeia al voltant del 1025. A la ciutat natal va rebre una òptima preparació cultural, que li valdrà més endavant el curiós títol de “el grammatico”. Sin de noi Giovanni es va mostrar molt seriós, caritatiu, piadós i virtuós, però va demostrar també una fèrria fermezza en el tornar a trucar els amics a una conducta de vida cristiana. Jove austero, dormia prop d'una església a Lodi Vecchio, sobre la despullada terra, poggiando el cap sobre la ruvida pedra. El 1059 el Papa va enviar el cèlebre monjo San Pier Damiani, cardinal i bisbe d'Òstia, per resoldre algunes qüestions a Milà: en la darrera etapa cap a Mediolanum el sant va fer una sosta a Lodi Vecchio, si es va encarar amb el clergat lodigiano uxorato. És molt probable que realment en tal ocasió Giovanni hagi obert el seu cor a Pier Damiani i efectivament no gaire temps després que va entrar en el monestir camaldolese de Fonte Avellana, a les penja'ns del Mont Catria, on també el sant bisbe amb el consens del pontífex es va retirar per reprendre la vida ermitana. El profund afecte que el prior va nodrir pel novell monjo Giovanni és documentat per una dedica “al dilettissimo Giovanni, que no és més Laudense ja, i, per això mateix, és home digne de cada lloança”, en què no és velada gens la nota polèmica cap als sacerdots lodigiani insurgents. Giovanni, ermità exemplar, va rebre ben aviat el ordinazione presbiterale: vivia en una celletta propera a l'església, realment com ja feia en la seva ciutat. Acostumava a fer dejunis, contínues penitenze i caminar descalç també d'hivern. Com feia sin de fanciullo, va prosseguir en l'important paper de pacificador dels confrares en baralla. Home de gran pregària, amb prou feines acabades les oracions se cimentava al treball manual amb gran compromís. A l'escriptori treballava del seu cop de puny els textos i va esdevenir un excel·lent amanuense. L'antiga cultura, unida a la nova habilitat de trascrittore, li va guanyar ben aviat la confiança dels confrares. Esdevé corrector també dels codis copiats pels altres monjos i de seguida supervisores de tots els llibres i manuscrits produïts en l'ermita. San Pier Damiani, habitual fer rellegir els propis escrits a alguns abats i bisbes els seus amics, tan bon punt es va acudir de l'erudició i de la preparació de Giovanni, li va preguntar de corregir la seva correspondència i de fer-li de secretari. Mort el gran sant, el fidel deixeble en va escriure la Vita i en va recollir en la Collectanea els comentaris bíblics. Entre el 1082 i el 1084 va esdevenir prior i un segon mandat li va ser confiat del 1100 al 1101, en un terrible període de fam que va colpejar la Itàlia sencera. Giovanni es va dedicar completament als pobres que trucaven a l'ermita. Quan no li va quedar més nul·la, ja ancià i abonyegat, va baixar de persona a Pulla, aleshores graner d'Itàlia, per després sobresortir després de ser-se despullat de tot carregat de cereals pels seus pobres. Va merèixer així de ser comparat als grans “sants de la caritat” com Pietro “telonario” i Paolino de Nola, que havien arribat al punt de vendre's com a esclaus per tal de guanyar alguna cosa pels miserables. El 1104, gairebé ottantenne i malandato en salut, Giovanni va ser triat bisbe de la veïna Gubbio i va rebre per tant la consagració episcopal. També a la ciutat umbra no va trigar a mostrar, encara que amb les poques forces supervivents, la seva immensa caritat defensant els pagesos de les angherie dels feudatari. Mor desgraciadament després de pocs mesos, el 7 de setembre de 1105, carregat d'anys i envoltat per l'afecte del poble eugubino. El seu cos és conservat en la catedral de la ciutat umbra, si és objecte de veneració per part dels fidels. El Martyrologium Romanum commemora el sant bisbe en l'aniversari del seu naixement al cel. Autor: Fabio Arduino ______________________________ Afegit/modificat el 2006-02-25
Font: santiebeati.it