Giovanni Maria Boccardo

Qui va ser

Moncalieri, Torí, 20 de novembre de 1848 – Pancalieri, Torí, 30 de desembre de 1913 Neix a Moncalieri (Torí) el 20 de novembre de 1848; primogènit de deu fills. Giovanni Maria Boccardo freqüenta el ginnasio dels pares Barnabiti de la ciutat i després entra en Seminari. Ordenat sacerdot el 1871, després de diversos encàrrecs en els Seminaris de Moncalieri i de Torí, el 1882 és nomenat rector de Pancalieri. De dedica a la predicació i en l'ensenyament del catechismo; afavoreix la bona premsa; prèdica en altres parròquies, visitava les presons de Saluzzo. El 1884 és entre els primers a portar ajuda als malalts de còlera: cessada l'epidèmia, es consulta amb don Bosco i obre un ospizio a Pancalieri. Acull la primera jove, procedent de la Pia Unió de la parròquia, per llençar les bases d'una nova institució religiosa femenina - en què porta l'esperit de caritat de sant Gaetano de Thiene - que el maig de 1886 agafa el nom de «Pobres Filles de sant Gaetano». Obrirà 32 cases a Piemont i les Marques. Mor el 30 de desembre de 1913 a Pancalieri; ha estat beatificat per Joan Pau II el 24 de maig de 1998. L'Arxidiòcesi de Torí celebra la seva memòria facultativa el 20 de novembre.

Martirologio Romano: En el territori de Pancalieri prop de Torí, beat Giovanni Maria Boccardo, sacerdot, que entre les moltes fatiche empreses per l'assistència als ancians i als malalts i per l'educació cristiana de la joventut va fundar la Congregació de les Monges Pobres Filles de San Gaetano.

Giovanni Maria Boccardo va néixer en la hisenda “Cà Bianca” en fracció Testona del Municipi de Moncalieri (Torí) el 20 de novembre de 1848; primogènit de deu fills, dels quals tres morts en tenera edat i tres consagrats al Senyor; la família va ser la primera i més autèntic col·legi per la seva formació cristiana i de què serberà el més riconoscente record. El 1861 va freqüentar a Moncalieri el ginnasio dels pares Barnabiti, ja de noi agafades a interessar-se dels pobres, ajudant un cec sol i freturós, a què tots els dies prestava ajuda en el seu passar per anar a col·legi. Al terme del ginnasio, responent a la vocació que sentia en si, va entrar en seminari el 8 de setembre de 1864, amb el progressar dels estudis va augmentar d'igual pas en ell la recerca de la santedat, que el seu pensament és freqüent en els seus escrits. Va ser ordenat sacerdot el 3 de juny de 1871 i després d'algun mes entrava com a assistent en el seminari de Chieri; el 1873 en va esdevenir director espiritual i el 1881 amb el mateix encàrrec va ser transferit en el seminari diocesà de Torí; mentrestant el 1° de febrer de 1877 havia esdevingut Doctor en teologia. I finalment el 1882, va ser nomenat rector de Pancalieri, on fins a la mort va ser verdaderament pastor bo, pare dels pobres. Com dit a l'inici la seva pastoral es esplicò sobretot en la predicació i en l'ensenyament del catechismo; va instituir la Cort de Maria, va afavorir la bona premsa; va ser anomenat sovint a predicar en altres parròquies, visitava les presons de Saluzzo, suscitant penediment, penitenza i devoció en els presos. El 1884 hi va haver una tremenda epidèmia de còlera i el rector Giovanni Maria Boccardo amb algunes joves de la parròquia, va ser entre els primers a portar ajuda als colpejats pel morbo i quan cessada l'epidèmia, es comptaven orfes i vídues sense ajuda, ancians sols i abandonats, el pievano consultat amb don Bosco i amb el Cottolengo i amb l'aprovació de l'arquebisbe torinès, va obrir un ospizio a Pancalieri i el 6 de novembre de 1884 van entrar els primers ingressats. Després d'algun dia va acollir la primera jove, procedent de la Pia Unió de la parròquia, per llençar les bases d'una nova institució religiosa femenina, en què trasfuse l'esperit de caritat de s. Gaetano de Thiene, que el maig de 1886 preses el nom de “Pobres Filles de S. Gaetano”; el 7 de desembre de 1886, una de les millors fidels de la parròquia Carlotta Fontana, es consagrava al Senyor agafant el nom de Gaetana de les SS. Sagrament, esdevenint després la primera superiora general de la nova Congregació. L'aprovació definitiva, aquella pontifícia, va arribar el 1958; les religioses van servir i serveixen malalts crònics i abandonats, orfes i ancians, nens, sacerdots malalts, col·laborant pures en les parròquies; durant la seva vida el rector Boccardo va obrir 32 cases a Piemont i les Marques. Pel fundador s'aprestava el concloure's de la fulgida paràbola de la seva vida, el 1911 va ser colpejat per paràlisi, obligat a la immobilitat i a la dolorosa renúncia al ministeri; li era de confort el fer-se portar al ospizio entre els ingressats i les monges. Va morir el 30 de desembre de 1913 a Pancalieri; el 1° de gener de 1914 es van tenir els solemnes funerals amb gran participació de poble, autoritat, sacerdots i monges. Després de deu anys, la salma va venir traslata al Ospizio on descansa en un sarcòfag adjacent la capella. El 1960 es van començar els procediments per la seva beatificació, conclosa amb la solemne proclamació a Beato per part de papa Joan Pau II el 24 de maig de 1998 a Torí. Tal Arxidiòcesi celebra la seva memòria facultativa el 20 de novembre. La seva bibliografia, és a dir la recollida dels seus escrits, s'estén en ben 44 volums; aquesta poderosa producció escrita, generalment inèdita, abraça tots els camps de la pastoral, espiritualitat, epistolari. Es tracta de propòsits de vida espiritual, lletres a bisbes, sacerdots, monges i laics (gairebé 600 en 5 voll.); prèdiques i conferències a sacerdots, seminaristes i monges, en 12 voll.; prèdiques sobre la Mare de Déu, instruccions al poble, exercicis espirituals pels fidels, panegírics, homilies, predicacions específiques per les Sagrades Quarantore i altres devocions. A 100 anys de la fundació el 1984, les “Pobres Filles de s. Gaetano” són presents a més d'Itàlia també a Brasil, Benín a Àfrica i Argentina.

Font: santiebeati.it