Qui va ser
Nascut a Castledermot, comtat de Kildare el 1128, Lorenzo (Lorcan Ua Tuathail) era fill de Murtagh, cap del clan Murray. El 1140 va entrar en el col·legi monàstic de Glendalough, on va ser abat del 1154 al 1162. Contribuí també a la fundació de l'abadia de Baltinglass pels Cistercencs i d'una casa pels Canonges Agostiniani a Ferns. Triat arquebisbe de Dublín el 1162, ell va posar mà a la reforma d'aquella Església. Va tenir un paper de mediador amb els invasors normands que el 1170 van agafar la ciutat. Quan Enric II va arribar a l'illa i va convocar un sínode a Cashel, Lorenzo va acceptar la Butlla papal «Laudabiliter» amb què el papa anglès Adrià IV autoritzava Enric II a operar a Irlanda. Amb l'arquebisbe de Tuam i els bisbes de Limerick, Kildare, Waterford i Lismore, va participar en l'III concili Lateranense a Roma el 1173. El 1179, Lorenzo va tornar a Irlanda i va convocar un sínode a Clonfert per les regions septentrionals de l'illa. El 1180, Lorenzo es va portar a Anglaterra per trobar Enric II, que tanmateix era molt incollerito amb el bisbe pels privilegis papals rebuts i va obligar Lorenzo a viure en exili. Tornant de Normandia, on havia seguit el rei, es va posar malalt i morí el 14 de novembre de 1180.
Emblema: Bastó pastoral
Font: santiebeati.it