Qui va ser
San Geraldo de Beziers Bisbe
Festa:
5 de novembre
† 5 de novembre de 1123
Martirologio Romano: A Béziers a la Gàl·lia narbonense, hora a França, sant Geraldo, bisbe, home de mirabile honestedat i simplicitat, que de canonge regular va ser elevat seu tot i que a l'episcopat i en aquella dignitat va investigar encara més l'esperit d'humilitat.
Els documents que haurien pogut servir de base a una biografia d'aquest sant són en gran part desapareguts, però afortunadament una Memoire pour servir à els carrers de saint Guirand, va ser escrita al començament del XVIII sec. (sense nom d'autor, però no us és dubtós algun que es tracti d'un prior de Cassan anomenat: de Ciry); i aquesta memòria, composta sobre la base dels arxius del priorato, mereix àmplia confiança.
El currículum vitae de Geraldo es pot així resumir: originari del poble de Puissalicon (departament de l'Hérault), ja en diòcesi de Béziers, però actualment en la de Montpellier, va néixer cap a l'any 1070 i el seu naixement, ja que prematura, no va ser acollida molt bé; va ser batejat de pressa per immersió com era aleshores costum.
Tenint així doncs après a llegir i a escriure, el noi va entrar, abans del 1085, entre els Canonges Regulars de s. Agustí en el priorato de Cassan (actualment comú de Roujan, al departament de l'Hérault). Gràcies a alguns papers d'ell subscrites, es pot seguir la seva vida clerical i religiosa: diaca el 1094, capellà el 1101 , va ser sense cap dubte electe prior entre el 4 magg. 1105 i el 9 ag. 1106.
Esdevingut prior, Geraldo va donar una vigorosa embranzida a la vida canonicale de Cassan: el nombre dels canonges es va acréixer, mentre, sobre el seu exemple, la vida espiritual es va desenvolupar fervent i mortificada. Contemporàniament ell va reedificar el claustre i l'església, que la seva dedicazione solemne va tenir lloc el 5 ott. 1115; va fundar a més un nou ospizio, fora de la clausura .
Esdevinguda vacant la seu episcopal de Béziers el 1122, ell hi va ser elevat, però el seu episcopat va ser desafortunadament molt breu, afecte de idropisia Geraldo moria el dilluns 5 nov. 1123.
El seu cos, deposat en un primer moment en la collegiata de S. Afrodisia, va ser confiat, entre el 1247 i el 1261, a les Clarisse de Béziers, per ésser després reportat, el 1355, al lloc primitiu, amb el pacte tanmateix que cada any, les seves relíquies, cabals en processó, fessin sosta al convent de S. Clara. Tals relíquies van ser danyades durant les guerres de religió en el XVI sec., però Roujan conserva sempre un record insigne de Geraldo: el seu anell pastoral.
Font:
Font: santiebeati.it