Guglielmo da Fenoglio

Qui va ser

1065 - 1120 OTAN el 1065 a Garresio-Borgoratto, diòcesi de Mondovì, el beat Guglielmo de Fenoglio, després d'un període de romitaggio a Torre-Mondovì, es va traslladar a Caseta - sempre en zona - on dels solitaris vivien segons l'estil de sant Bruno, fundador dels Certosini. Va ser així entre els primers religiosos de la Certosa de Caseta. Hi va morir de germà laic (és patró dels convergits certosini), al voltant del 1120. La tomba va ser de sobte meta de pelegrins. Pius IX va confirmar el culte el 1860. Entre les aproximadament 100 representacions conegudes del beat (només en la Certosa de Pavia hi en són 22) una fa referència al llegendari «miracle de la mula». Guglielmo hi és retratat amb una pota de l'animal en mà. Amb aquesta s'hauria defensat per alguns malintenzionati per després riattaccarla al cos de l'equí.

El beat Guglielmo Fenoglio, nascut a Garessio (a província de Cuneo) el 1065, ha mort, amb cada probabilitat el 1120, en la Certosa de Valcasotto. És almenys sorprenent que un senzill convergit (és a dir “germà laic) hagi gaudit de tan tanta fama no només en el monregalese però fins i tot en mitja Europa (entre altres és patró dels convergits certosini) i hagi estat tan freqüentment representat en pintures i escultures (almenys cent representacions, a la cara, potser, d'altres sants molt més “famosos” , però de la iconografia escassa si no inexistent). I això no s'ho pot explicar tan sols amb la fama, que s'havia adquirit, de “sant dels miracles burlescos” (abasta i riattacca la pota a una mula, dorm per cent anys, pacta amb el diable per la construcció d'un pont): Guglielmo és una personalitat molt forta, que gairebé magneticamente sap atreure les multituds gràcies a la seva testimoni de vida, a la seva disarmante simplicitat i a l'onada d'esdeveniments prodigiosos que es verifiquen també després de la seva mort. Quan, a 20 anys, fa la seva entrada en la Certosa de Caseta ha fet ja una intensa senda de perfecció i de profunda unió amb Déu. Aquí li demanen de proveir als viveri pel monestir, i els si n'està mendicant per les cascine i els països de la zona, empenyent-se també fins a Mondovì i Albenga. És el blanc preferit dels bandolers que una vegada infestaven les carreteres i que més d'una vegada li porten carrer tot quant és aconseguit obtenir en almoina. Guglielmo va a crisi i es lamenta amb el Prior, que entre el serio i el faceto ho convida a defensar-se “també amb la pota de la mula”. L'humil certosino, que de l'obediència ha fet l'objectiu de la seva vida, a la primera ocasió d'assalt dels bandolers “per obediència” aferra una pota de la mula, l'abasta i la impugna com a original clava contra els assaltants, que si la donen a cames terroritzats per aquell gest. Guglielmo remet la pota al seu lloc i torna a la Certosa, però en la pressa la riattacca a daltabaix, així que la malcapitata mula coixeja en mode vistós. Si n'adona el Prior, i per constatar quant de prodigiós efectivament hi hagi sobre quant en volta es diu sobre el compte de Guglielmo, ho renya per la sbadataggine i li ordena de posar la pota com es convé; què que Guglielmo fa amb tota naturalezza, abastant i novament riattaccando, aquest cop del cap a just, la pota i excusant-se per la seva errada. El tot, naturalment, sense que l'animal perdi sang o ragli del dolor, com constaten el Prior i nombrosos testimonis. D'aquest fet s'ha apoderat l'hagiografia del Beato, que sempre ho representa en l'acte d'impugnar la fatídica pota, tant que en la Certosa de Pavia és anomenat de broma “el sant del pernil”. Quan Guglielmo mor, al voltant de la seva tomba es verifiquen prodigis, la gent acudeix, el monestir és en subbuglio. Perquè l'acudir dels pelegrins no molesti massa la vida de la Certosa (encara que fa ploure ofertes, com testimonia una donació antiga vot del 1224) traslladen sovint el seu cos, conservat prodigiosamente incorrotto per tres segles, que tanmateix regularment retorna en la seva posició originària. En plena era napoleònica, per por de profanacions, ho amaguen en algun mur de la Certosa, però tan bé que no són aconseguits més trobar-ho. Pius XI, el 29 de març de 1860, aprova el culte de Guglielmo, oficialitzant amb el títol de beat aquella veneració que de sempre la gent ha tingut vers d'ell. És celebrat el 19 de desembre.

Guglielmo Fenoglio, nascut el 1065 a Valsorda-Borgoratto (Garessio, Cuneo), se sent atret per la cintura solitària. Decideix refugiar-se als voltants de la veïna Torre Mondovì per conduir una existència d'ermità. Vol cavar-se-la tot sol. Per ell, efectivament, importants són la Parola de Déu, la pregària, el contacte amb la natura, l'ajuda als freturosos. S'agrega, després, com senzill germà laic, a altres creients solitaris, en localitat Valcasotto (Cuneo), on és fundat un edifici religiós: la Certosa de Caseta. La vida dels certosini scorre operosa: es conreen els camps, s'ocupen els ramats, es treballa la llet, es recull la llenya. Alguns es porten al mercat a vendre o a adquirir mercaderia, altres reparen o construeixen edificis. Guglielmo té el deure de viatjar entre les campanyes circumdants en companyia d'una mula, per carregar i transportar granaglie i llegums. El bo Guglielmo es presenta fins a Albenga (Savona) i a Mondovì (Cuneo). Desgraciadament sovint és víctima d'atacs per part dels bandolers que infesten la zona i ho roben sense tants compliments. La llegenda narra que un dia Guglielmo hagi rebut pel prior un suggeriment scherzoso: «La pròxima vegada defensa't amb la pota de la mula». Guglielmo, ingenu i pur de cor, amb prou feines troba els malfactors ubbidisce al seu prior, així abasta una pota a l'animal brandint-la amenaçador. Els bandolers, trastornats per quant han vist, escapen terroritzats. De seguida després del certosino remet al seu lloc la pota a la mula, però en la pressa la riattacca al contrari, sense que sigui vessada una gota de sang i sense que la mula emeti cap lament. Guglielmo torna en la C

Font: santiebeati.it