Qui va ser
S'ha discutit i es discuteix encara sobre el lloc de naixement d'aquest beat: qui ha pensat en alguna localitat francesa, qui a Arezzo, basant-se en testimonis d'antics escriptors i sobre els mss. dels piú vetusti codd. guidoniani, qui recentment ha sostingut que és originari de Pomposa, ja que en algunes lletres, encara inèdites, afirma d'ésser "Pomposiano agro exhortus". Sobre la puntual data de naixement falten documents; generalment és feta oscil·lar entre el 990 i el 1000. A l'edat de vint-i-dos anys va entrar en el cèlebre monestir de Pomposa si es va formar sota la direcció de l'abat Guido de Ravenna. En aquell temps l'aprenentatge de la música presentava greus dificultats perquè faltava una notació escrita, i el cant era executat a orella. Guido va tenir la intenció de portar un orde en la notació musical i va començar a actuar un nou mètode d'ensenyament del cant. Però, com sovint succeeix als innovadors, el seu sistema va trobar obstacles en els mateixos monjos de Pomposa, per què, vingut a desacord amb el mateix abat Guido, preferí espontàniament abandonar el monestir (ca. 1025). En algunes biografies es llegeix que peregrinò divers temps a Itàlia i a Europa, però sembla que la seva nova mansió fos realment Arezzo, on va ser acollit pel bisbe Teodaldo que ho va autoritzar a la predicació i ho va encarregar de l'ensenyament de la música als pueri cantores de la catedral. Ell va actuar el seu nou mètode, obtenint un èxit que en va augmentar notablement la fama. Sobre consell del mateix bisbe de Arezzo va compondre un llibre, el Micrologus, en què exposava els criteris seguits en el cant i en la teoria musical i que va dedicar en signe de reconeixement al presule. La notícia de les innovacions del monjo-mestre aretino va arribar a Joan XIX que ben tres vegades ho va convidar a Roma. Guido s'hi va portar cap al 1030-1032 acompanyat per l'encarregat Pietro i de l'abat Grunwaldo. Dels seus cantors va fer executar diversos assajos que van trobar plena aprovació en el pontífex, el qual hauria volgut que es detingués a la ciutat eterna per istruirne els cantors, però Guido, colpejat per malària i pel clima no confacente a la seva salut, preferí retornar en la seva Arezzo. A Roma va tenir ocasió de trobar el seu vell abat de Pomposa, del qual va rebre les excuses per les incomprensions patides i la invitació a tornar en el seu primitiu monestir. Guido va prometre, però no va mantenir. En alguna biografia en canvi s'afirma que seria succeït a Guido de Ravenna en l'oficina d'abat. En realitat després de la tornada de Roma les notícies sobre el monjo música es fan esporàdiques i saltuarie. Probablement va ser a Fonte Avellana, si s'afirma (a torçat) esdevingués abat, i a Camaldoli. Aquest fet sembla sufragar l'afirmació que ell hagi estat un monjo-ermità camaldolese, però en propòsit falta un acord entre els estudiosos. És cert tanmateix que va continuar en la seva activitat musical, com en fan testimoni els seus nombrosos escrits entre què van recordats el Praefatio en antipLonarium i les Regulae rithmicae. Desconegut és l'any de la mort: la data oscil·la entre el 1045 i el 1050. D'algun escriptor de l'Orde Camaldolese és presentat com beat, però notícies de culte falten abans del segle XVI com també cada menció en els martirologi de l'Orde. La commemoració és posada al 7 de setembre.
Font: santiebeati.it