Qui va ser
Nascut en el segle XII, va ser arquebisbe de la diòcesi de Conza (Avellino). Sant Erberto és venerat encara patró de la ciutat i de la diòcesi, l'antiga Compsa dels irpini, potent comtat longobard. Va ser present a l'III Concili lateranense del 1179. Considerat un pastor il·lustre per santedat i per doctrina, va morir al voltant del 1181. El 1758 en honor del patró va ser erigida una preciosa estàtua de plata, al final del segle XIX li va haver titulat també una Caixa rural. (Passar)
Patronato: Conza (AV)
Etimologia: Erberto = guerrer il·lustre, de l'alemany
S. Erberto és encara veneratissimo patró de la ciutat i diòcesi de Conza (AV), l'antiga ‘Compsa’ dels Irpini, vasta i potent comtat longobard; va viure en la segona meitat del segle XII, com a certificat d'un pergamí del 1169 conservada en l'arxiu arxiepiscopal de Conza, sobre la qual és escrit, que concedia a Robert, bisbe de Muro Lucano, la facultat de consagrar una església en honor de s. Martino. Va ser present el 1179, a l'III Concili Lateranense; va ser considerat un pastor il·lustre per santedat i per doctrina i va morir cap al 1181. El 23 de març de 1684 l'arquebisbe teatino Gaetano Caracciolo, va complir un reconeixement de les relíquies deposades en un altar lateral, transferint-les en una urna sota l'altar major de la catedral de Conza, si són encara; en aquesta ocasió l'arquebisbe va treure l'anell episcopal, que cada any, en la vigília de la festa del 20 d'agost, és immergit en l'aigua, després distribuïda als fidels per devoció, al cant de l'himne dels sants confessori. Els venerats pastors d'aquesta diòcesi i ciutat, tant colpejada i ressorgida en els segles dels recurrents sismes, el darrer dels quals el 1980, van afavorir sempre amb entusiasme el culte del sant; per voluntat de l'arquebisbe Josep Nicolai († 1758), va ser erigida en honor del patró, una preciosa estàtua de plata i l'arquebisbe Antonio Buglione al final del segle XIX, li va titular una Caixa Rural.
Autor: Antonio Borrelli
Font: santiebeati.it