Qui va ser
Orleans, França, 8 de desembre de 1832 - Roma, 17 de desembre de 1916 Advertint ja de seminarista el senyal a la vida religiosa, va professar en privat els vots i va entrar en el Terz'Orde. El 1856, l'endemà la seva ordinazione sacerdotal, va entrar en el noviziato de Flavigny, fundat per R. Lacordaire. A partir del 1859, va servir l'Orde en diverses oficines: mestre dels novicis, prior en molts convents, prior de la província de Tolosa per dues vegades, assistent general, procurador de l'Orde i per fi el 1904 va ser triat Maestro de l'Orde, destando gran meravella per l'edat avançada i per la salut cagionevole. Va ser l'home de la Providència per la restauració material i espiritual de la Família dominicana en el món: el seu programa va ser el de restaurar totes les coses en Domenico, començant de l'estudi i de la pregària.
Martirologio Romano: A Roma prop de Santa Sabina sobre l'Aventí, beat Giacinto (Enrico) Cormier, sacerdot, que, Maestro General, va governar amb prudència l'Orde dels Predicadors, promovendo notablement els estudis de teologia i d'espiritualitat.
Entre els fills més dignes que l'Orde Dominicà ha tingut i que ha brillat de mite i càndida llum, i que ha estat per això de l'Església coronat amb el títol de Beato, hi ha Pare Giacinto Cormier. Nascut a Orleans el 1832, en seminari ell va sentir la vocació dominicana i, amb prou feines ordenat sacerdot, entre les llàgrimes del seu Bisbe, el 1856, va partir pel Noviziato de Flavigny. Va formar de seguida l'encant dels superiors i dels novicis, els quals es contenien la joia de poder servir la posada del Pare Giacinto, que a l'altar semblava un àngel. Sobtats i inesperats fiotti de sang van fer témer seriosament per la seva salut. L'aleshores Maestro General, Pare Jandel, que no volia perdre aquella preciosa perla dominicana, va decidir portar-s'ho amb si a Roma. El mal va persistir, però Papa Pius IX va donar l'orde de fer-ho professar el mateix: “Si no podrà viure religiós, va dir el Beato Pontífex, tingui almenys el consol de morir Profés!”. El Senyor aleshores ho va enriquir de tots els dons, dons de natura i de gràcia, i el més esplèndid és aquella seva meravellosa actitud a comunicar als germans els inesauribili tresors del seu esperit. Nomenat de seguida Maestro dels Novicis, i successivament Prior, va aconseguir meravella en cada oficina. Restaurada la Província de Tolosa, la més antiga de l'Orde, en va ser posat a cap. Aquí va ser el principi d'un immens treball. El 1904 va ser triat Maestro General. Va voler “instaurar omnia en Dominico” seguit gioiosamente dels seus fills. El Col·legi Angèlic a Roma queda la més expressiva de les seves obres. El 17 de desembre del 1916, mentre l'Orde en festa celebrava a la Minerva el setè centenari de la confirmació papal, va espirar com un sant, en una cel·la del Convent de S. Clement a Roma. És sepolto en l'església de les SS. Domenico i Sisto prop de la Pontifícia Universitat de San Tommaso, ja Pontifici Ateneu “Angelicum”, que ell va fundar el 1909. Anomenat per Papa San Pius X el “sant de Roma”, va ser declarat Beato de Papa Joan Pau II el 20 de novembre de 1994. La memòria litúrgica cau en l'aniversari de la seva elecció a Maestro de l'Orde. El Martyrologium Romanum ho posa al 17 de desembre.
Font: santiebeati.it