Idda von Toggenburg
ermità
Qui va ser
Sant Ida (Idda) de Fischingen
Festa:
3 de novembre
† 1226 aproximadament
Martirologio Romano: Prop del monestir de Fischingen en el territori de l'actual Suïssa, santa Idda, monja de clausura.
Tardanes agendes aparegudes per primera vegada sobre la fi del segle XV i que el seu valor històric és negat comunament pels estudiosos, narren que Ida va ser una comtessa Kirchberg, prop de Ulm, casada a un comte de Toggenbug, de què, per una pretensió infidelitat, va ser precipitada des de dalt del castell sobre les roques sottostanti, sent salvada per Déu. Es va donar així doncs a ermitana en una cova, d'on es portava cada nit a matinal en l'església del proper monestir) precedida per un cérvol que portava dotze candeline entre les corna. En edat avançada es va establir com a reclusa prop del monestir benedictí de Fischingen (cantó de Thurgau, Suïssa: secularitzat el 1848), on va transcórrer una vida exemplar, especialment en l'exercici de la caritat, i on una nit, havent-les el demonio apagat el lume, un mort del sottostante fossar li'n va portar un altre. Va morir el 1226 sobre i va ser sepolta en el mateix monestir.
D'historiador en tot aquest conte es pot retenir l'existència d'una vídua o verge Ida, procedent potser del llogaret de Kirchberg prop de Toggenburg (no prop de Ulm), viscuda després com a reclusa o com conversa en el monestir doble de Fischingen o en els seus pressi.
El culte és testimoniat al voltant del 1400 i va tenir un gran increment de la publicació de la llegenda a obra de sant Pere Canisio el 1590; papa Benet XIII ho va aprovar el 1724 per la diòcesi de Costanza. Floreix encara avui en la capella de santa Ida a Fischingen, i és liturgicamente permès en les diòcesis de Basilea i San Gallo, al 3 de novembre.
En la iconografia és representada mentre per la cova es porta en església precedida pel cérvol amb les dotze candeline, o en l'episodi del mort que les porta el lume.
Autor: Johannes Duft
Font:
Font: santiebeati.it