Qui va ser
San Malachia de Armagh (Mael Madoc ua Morgair) Bisbe
Festa:
2 de novembre
1094/5 - 2 de novembre de 1148
Etimologia: Malachìa = enviat per Déu, posat del Senyor, de l'hebraic
Emblema: Bastó pastoral
Martirologio Romano: En el monestir de Chiaravalle en Burgúndia, hora a França, deposició de sant Malachia, bisbe de Down i Connor a Irlanda, que va renovar la vida de la seva Església i, arribat a Chiaravalle mentre era en senda per Roma, tornades l'esperit al Senyor a la presència de l'abat sant Bernat.
El bisbe S. Malachia és una de les més boniques glòries que l'Església Catòlica vani en la terra d'Irlanda. Va néixer en aquella illa l'any 1094 de nobles i piadosos pares que ho van educar rectament en la religió cristiana i el van iniciar molt per temps pels carrers del saber, sota la guia de dotti mestres. Encara molt jove es va donar vitalici ermitana, sota la direcció de Imaro, home insigne en la santedat i en la penitenza. Després d'algun temps el públic va venir a coneixement de les virtuts del jove ermità i aquells que abans el deridevano i menyspreaven van ser agafats per santa admiració. La fama de la seva santedat va arribar també a les orelles de l'Arquebisbe de Armac, que per divina inspiració ho va voler ordenar sacerdot. Malachia, estimant-se indegno de tal dignitat, es va rebutjar, però obligat per l'obediència va haver de sotmetre's. Sostingut per la divina gràcia i irreprensible en els costums, va tenir en un primer moment l'encàrrec de predicar la Parola. Es va dedicar a aquest apostolato amb tant zelo que en pocs anys la diòcesi va mutar d'aspecte. Quedada vacant l'església de Cannoret, Malachia va ser triat a la dignitat episcopal. Va ser una nova denegació de part la seva, però l'obediència ho va obligar una altra vegada a acceptar. Confiat en l'ajuda divina, en breu va establir entre aquelles poblacions una exemplar vida religiosa. Abans de morir, l'Arquebisbe de Armac havia manifestat el desig de tenir per successor el Sant, i clergat i poble van acollir contents la proposta: però un parent del difunt Arquebisbe en va usurpar la seu. Malachia, va ser perseguit, calunniato, però al final la justícia va triomfar.
Deixat aleshores el govern d'aquella església a Gelasio, dotto i piadós bisbe, va retornar a Connoret, que va dividir en dues diòcesis, tenint per si la més petita, aquella és a dir de Duno. En Duno va formar un capítol de Canonges Regulars, que va associar a si en el govern de la diòcesi, i va emprendre amb aquests vida religiosa. Es aceresceva mentrestant l'estimació i la veneració cap a d'ell, sigui per les seves excelses virtuts, sigui pels prodigis que operava: però quant més era exaltat, tan més el Sant s'humiliava. En un viatge que va fer en aquell temps a Roma, va rebre la potestat de Legat Apostòlic d'Irlanda. Desitjant que l'Arquebisbe de Armac fos triat cardinal i havent vingut a França el Pontífex Eugenio III, es va portar a fer-li visita, però arribat sobre el terra francès va tenir notícia que el Papa era repartit per Itàlia. Aleshores es va portar en el convent de Chiaravalle, on va ser rebut per S. Bernardo i dels seus monjos amb gran alegria. Però després de pocs dies Malachia va ser colpejat per inesperada febre: el mal es va agreujar i Malachià va morir, segons les seves prediccions, entre les pregàries d'aquells religiosos el dia 2 de novembre de 1149. S. Bernardo en va fer l'elogio fúnebre i en va escriure la vida.
Autor: Antonio Galuzzi
Font: santiebeati.it