Ignasi de Loiola

Qui va ser

Azpeitia, Espanya, cap a 1491 - Roma, 31 de juliol de 1556 El gran protagonista de la Reforma catòlica en el segle XVI, va néixer a Azpeitia, un país basc, el 1491. Era iniciat a la vida del cavaller, la conversió va passar durant una convalescenza, quan es va trobar a llegir dels llibres cristians. A l'abadia benedictina de Monserrat va fer una confessió general, es va despullar dels vestits cavallerescos i va fer vot de castedat perpètua. En la ciutadana de Manresa per més d'un any va conduir vida de pregària i de penitenza; va ser aquí que vivint prop del riu Cardoner va decidir fundar una Companyia de consagrats. Tot sol en una cova va agafar a escriure una sèrie de meditacions i de normes, que successivament reelaboreu van formar els cèlebres Exercicis Espirituals. L'activitat dels Preti pelegrins, els que de seguida seran els Jesuïtes, es desenvolupa un po'a tot el món. El 27 de setembre de 1540 papa Pau III va aprovar la Companyia de Jesús. El 31 de juliol de 1556 Ignazio de Loyola va morir. Va ser proclamat sant el 12 de març de 1622 de papa Gregori XV.

Etimologia: Ignazio = de foc, igneo, del llatí Emblema: IHS (monogramma de Crist) Martirologio Romano: Memòria de sant Ignazio de Loyola, sacerdot, que, nascut a Gascunya a Espanya, va viure a la cort del rei i en l'exèrcit, fins que, greument ferit, es va convertir a Déu; complerts els estudis teològics a París, va unir a si els primers companys, que després va constituir en la Companyia de Jesús a Roma, on va dur a terme un fructuós ministeri, dedicant-se a la redacció d'obres i a la formació dels deixebles, a major glòria de Déu. Escolta de RadioVaticana:

Una vida cavalleresca Íñigo López de Loyola va néixer el 1491 a Azpeitia, en els Països Bascos. Sent un fill cadet, era destinat a la vida sacerdotal, però la seva aspiració era la d'esdevenir cavaller. El seu pare ho va enviar per consegüent a Castella, a la cort de don Juan Velazquez de Cuellar, ministre del rei Ferran el Catòlic. La vida de cort va formar el caràcter i les maneres del jove, que va agafar a llegir els poemes i a corteggiare les dames. A la mort de don Juan, Íñigo es va traslladar a la cort de don Antonio Manrique, duc de Najera i virrei de Navarra, i al seu seguici va participar en la defensa del castell de Pamplona, assetjat pels francesos. Aquí, el 20 de maig del 1521, va ser ferit per una bola de canó que les rendicions coixes per tota la vida. La llarga convalescenza va ser per ell l'ocasió de llegir la Llegenda Aurea de Jacopo de Varagine i la Vita de Crist de Lodolfo Cartusiano, textos que van influir enormement sobre la seva personalitat votada als ideals cavallerescos, convencent-ho que l'únic Senyor que valia la pena de seguir era Jesús Crist. Una pelegrinació provvidenziale Decidit a portar-se en pelegrinació a Terra Santa, Íñigo va fer etapa al santuari de Montserrat, on va fer vot de castedat i va intercanviar els seus rics vestits amb les d'un captaire. Barcelona, d'on hauria hagut d'embarcar-se per Itàlia, era en presa a una epidèmia de pesta, i Íñigo va haver de detenir-se a Manresa. Aquesta etapa obligada ho va obligar a un llarg període de meditació i d'aïllament, durant el qual va escriure una sèrie de consells i reflexions que, reelaborats de seguida, van formar la base dels Exercicis Espirituals. Va arribar finalment a Terra Santa i hauria volgut establir-s'hi, però el superior dels Franciscans li ho va impedir, jutjant massa pobres els seus coneixements teològics. Inigo va tornar així doncs a Europa i va emprendre els estudis de grammatica, filosofia i teologia, abans a Salamanca i després a París. Va ser realment en la capital francesa que va canviar el seu nom en Ignazio, en homenatge al Sant d'Antioquia de què admirava l'amor per Crist i l'obediència a l'Església, que haurien esdevingut després caràcters fondanti de la Companyia de Jesús. A París Ignazio va conèixer els que haurien esdevingut els seus primers companys, va fer amb el seu vot de pobresa i va projectar de portar-se novament a Terra Santa, però això projecte sfumò a causa de la guerra entre Venècia i els Turcs. Ignazio i els seus companys es van presentar per consegüent al Papa per obeir als seus ordes. El Papa els va dir: “Per què anar a Jerusalem? Per portar fruit en l'Església, Itàlia és una bona Jerusalem". La Companyia de Jesús Papa Pau III el 1538 va donar l'aprovació canònica a la Companyia de Jesús que va ser de sobte animada per zelo missioner: els Preti Pellegrini, o Reformats (només de seguida van assumir el nom de Jesuïtes) van ser enviats en tota Europa, i després a Àsia i en la resta del món, portant onsevulla el seu carisma de pobresa, caritat i obediència absoluta a la voluntat del Papa. Un dels principals problemes que Ignazio es va trobar a afrontar va ser la preparació cultural i teològica dels joves: per aquesta raó va formar un cos de docents i va fundar diversos col·legis que en els anys van adquirir una fama internacional gràcies a l'altíssim nivell científic i a un programa d'estudis que va ser agafat a model també d'Instituts escolars no religiosos. Roma Per obediència al Papa, Ignazio va quedar a Roma a coordinar les activitats de la Companyia i a ocupar-se dels pobres, dels orfes i dels malalts, tant de merèixer l'apel·latiu de “apòstol de Roma”. No dormia que quatre hores a nit, i va continuar el seu treball i el seu compromís, malgrat els patiments procureu-li d'una cirrosi hepàtica i d'una calcolosi biliar, fins a l'extremo de les forces. Va morir en la seva pobra cel·la el 31 de juliol del 1556, i les seves despullades són conservades en l'altar del braç esquerre del transsepte de l'Església del Jesús de Roma, un dels monuments més bonics del Barroc romà.

El primer escrit que explica la vida, la vocació i la missió de s. Ignazio, ha estat redactat realment per ell, a Itàlia és conegut com a “Autobiografia”, i ell explica la seva anomenada i la seva missió, presentant-se en tercera persona, pel més designat amb el nom de “pelegrí”; aparentment és la descripció de llargs viatges o d'experiències curioses i aneddotiche, però en realitat és la descripció d'una pelegrinació espiritual

Font: santiebeati.it