Qui va ser
† Frauenwörth (Chiemsee, Baviera), 16 de juliol de 866 Avui, en el dia de la Mare de Déu del Carmelo, l'Església recorda també la beata Ermengarda (Irmgard), filla d'un net de Carlemany, Lluís el Germànic. Va néixer a Ratisbona (Regensburg) en el 833 i va tenir set entre germans i germanes. Juntament amb les altres tres filles femelles nades de la unió del rei d'Alemanya amb la noble güelfa Emma, Ermengarda va ser educada en el monestir svevo de Buchau. Després es va fer benedictina i va anar a viure en l'abadia de Frauenwörth situada sobre una illa del llac de Chiemsee, a Baviera. En va esdevenir la primera badessa i es va distingir per la pietat de vida. Va morir a només 33 anys i descansa en la capella del monestir. Ha estat beatificada per Pius XI el 1928. El lembo de terra, dit Fraueninsel («l'illa de les dones»), és encara meta de pelegrinacions de tota Alemanya. Ermengarda ve, efectivament, invocada per derrotar la infertilitat i com a protectora en els parts plurimi. (Passar)
Martirologio Romano: En el monestir de Chiemsee a Baviera a Alemanya, beata Irmengarda, badessa, que des de la tenera edat, deixat l'esplendor de la cort règia, va triar de servir Déu i va donar a Crist moltes verges companyes.
El nom Ermengarda deriva de l'antic provençal Ermenjardis, tret de l'alemany arcaic “Irmengard” i significa “protegida per Irmin, o sigui el déu Odiïn”. Així doncs va ser usat sobretot a Alemanya en les dues versions i algunes cèlebres dones ho van portar: Ermengarda filla de Desiderio, rei de la Longobarda i primera dona de Carlemany el 770; que el 771 va ser repudiada i rimandata a Itàlia, (personatge amable i angoixat, en el Adelchi d'Alessandro Manzoni). Ermengarda, reina de Provença o de la Borgonya provençal, filla de l'emperador Lluís II. Casada amb Bosone duc d'Itàlia, ho va sol·licitar a fundar un regne a Provença; esdevinguda vídua va ser regent pel fill menor Lluís III. Va morir badessa de San Sisto a Piacenza en el 890. Irmengarda de Süchteln, considerada santa, filla del comte de Aspel en el Baix Rin, es va fer ermità a Süchteln. El Irmengarda que tractem en aquesta fitxa, és coneguda com badessa de Frauenwörth; era filla de l'emperador Lluís el Germànic († 876), va esdevenir monja en el convent benedictí de Buchau am Federsee (Württemberg) i probablement també badessa, com ja les seves germanes Ildegarda i Berta. Després de l'any 857 les va ser confiada la badia benedictina de Frauenwörth en el Chiemsee a Baviera; és de notar que contràriament a quant succeïa sovint en les nobles famílies de l'època, quan sobiranes, princeses i nobles, després d'una experiència com regnants, esposes, mares, esdevingudes vídues deixaven regne i família per retirar-se en monestirs sovint de les seves mateixes fundats, on començaven una nova vida espiritual, esdevenint generalment badesse, la beata Irmengarda en canvi era una jove verge, que sin del primer moment es va votar a la vida claustral, rifuggendo dels plaers de la cort imperial. Va morir el 16 de juliol de 866 a Frauenwörth, i ja en la primera elevació de les relíquies, les va ser reconegut el títol i el culte de Beata. El decret de confirmació del culte es va tenir el 19 de desembre de 1928, per part de papa Pius XI.
Font: santiebeati.it