La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Santoral
Imatge de Jarogniew Wojciechowski
Sant de l'Església catòlica

Jarogniew Wojciechowski

sant

◆ 24 agost 1922 – 1942 Polònia

Qui va ser

>>> Visualitza la Scheda del Grup a qui pertany Poznan, Polònia, 5 de novembre de 1922 – Dresden, Alemanya, 24 d'agost de 1942 Jarogniew Wojciechowski provenia de Poznan. El pare administrava una tenda de cosmètics. La vida de família va ser signada llargament per situacions traumàtiques a causa de l'alcoholisme del pare que va acabar per abandonar la família. Jarogniew va ser obligat a canviar col·legi i va quedar sota la cura de la seva germana major. En tal situació va trobar suport en l'oratori salesià, a que les seves activitats participava amb entusiasme. D'ell les testimonis recorden que feia el chierichetto dels salesians, participava en les gite i a les colònies, sonava cants religiosos al piano, participava en la vida religiosa de la família, cada dia rebia la comunió i com els altres companys del grup es distingia per la fraternitat, el bon humor i el compromís en les activitats, en els deures i en la testimoni. Ell destacava tragli altres perquè apareixia bastant meditatiu, tendia a aprofundir la visió de les coses, intentava entendre els esdeveniments, sense tanmateix caure en la malenconia; era un dirigent en el millor significat d'aquesta paraula. Va ser aturat pels nazis el setembre de 1940 amb altres quatre joves oratoriani; van ser tots decapitats a Dresden el 24 d'agost de 1942. Papa Joan Pau II els ha beatificats el 12 de juny de 1999.

Emblema: Palma Martirologio Romano: A Dresden a Alemanya, beats Ceslao Jóżwiak, Edoardo Kaźmierski, Francesco Kęsy, Edoardo Klinik i Iarognievo Wojciechowski, màrtirs, que, d'origen polonès, llençats en presó en el mateix període, van patir el martiri a cops de destral.

No només els jueus han estat víctimes de les persecucions nazis, com se sap aquestes imperversarono també contra els gitanos, malalts de ment, homosexuals, etc. A Polònia, víctima privilegita va ser també l'Església Catòlica, que era vista com a guia del poble molt influent, i donat que en el programa nazi hi havia el annientamento del poble polonès com a entitat política, era clar que calia colpejar, abans de tot la Institució que majorment ho representava i guiava, és a dir l'Església. Aquesta persecució va tenir lloc durant l'ocupació nazi del 1939 al 1945 i va provocar més de cinc milions de víctimes entre la població civil polonesa. Papa Joan Pau II en el transcurs del seu setè viatge apostòlic a Polònia, ha beatificat el 13 de juny de 1999, 108 màrtirs morts per la seva pertinença a l'Església Catòlica, sigui com consagrats, sigui com a laics compromesos en el apostolato, acusats d'inexistents traïcions, complots, resistències, etc. Els 108 beats màrtirs polonesos pertanyien a 18 diòcesis i a 22 Congregacions religioses; d'aquests 3 eren bisbes, 52 sacerdots diocesans, 3 seminaristes, 26 sacerdots religiosos, 7 germans professos, 8 monges professes, 9 laics; testimonis en vida i en mort de la seva gran fe en Crist i en l'Església Catòlica. Gairebé tots deportats en els camps de concentració, tristament coneguts com Auschwitz, Dachau, Majdanek, Ravensbrück, Sachsenhausen, on van morir assassinats pels guàrdies dels camps o de les tortures infligides. Altres van morir en diverses presons com els cinc joves laics, capigruppo d'Associacions juvenils salesianes, anomenats després “els cinc de Poznan”, tots decapitats en la presó de Dresden, el 24 d'agost de 1942. “Els cinc de Poznan” han estat anomenats així, com si fossin una persona sola, perquè joves poc més que ventenni, van viure junts units en l'Oratori Salesià de Poznan i junts van oferir el sacrifici de la seva vida el 24 d'agost del 1942, dia dedicat al record de Maria Ausiliatrice, a que la seva materna protecció havien confiat junts la seva vida de cristians. Els seus carnefici els van voler units també en la mort i en van estroncar la jove vida sota la mannaia de la guillotina, tanmateix sent en cinc eren un cuor només en l'amor per Déu i pels germans; a l'Oratori havien rebut la mateixa formació i començat a afrontar els més impegnativi ideals de la seva vocació cristiana. Exuberants en la seva joventut, units per una fraternal amistat, animats per la Grazia de Déu, van portar en les cel·les fosques de la presó, el serè clima de l'Oratori Salesià, que era en el seu esperit. En contra d'ells van venir imbastite falses acusacions d'haver promogut la traïció d'Estat, travolti el seu tot i que de l'odi desencadenat per la guerra i invasió nazi, van ser aturats tots en el setembre del 1940, sotmesos a processos sense proves, eren massa joves i innocents per saber les obscures trames dels traïdors. Però pels nazis la seva condemna i mortes havia de ser una duríssima lliçó pel poble polonès oprimit; per tant van triar com a mitjà d'execució la guillotina, des de fa temps no més usada, piazzandola en el pati de la presó de la presó de Dresden, sota els ulls inorriditi de tots els presoners i condemnats, per augmentar la consternació de la seva pena. Una hora abans de l'execució va ser permès els d'escriure una lletra de comiat a la pròpia família i aquestes lletres, després recollides i conservades, proven amb quin esperit van saber morir els cinc joves, com haguessin estat dels joves que es preparaven a una consagració sacerdotal. Els seus noms que resplendeixen en el registre dels Beats són: Czeslaw Józwiak, nascut el 7 de setembre de 1919 Edward Klinik nascut el 21 de juny de 1919 Franciszek Kesy nascut el 13 de novembre de 1920 Jarogniew Wojciechowski nascut el 5 de novembre de 1922 Edward Kazmierscki nascut el 1° d'octubre de 1919 Es reporta una cançó de la darrera lletra als familiars de Jarogniew Wojciechowski: “…He conegut també el món, la vida i els homes i per consegüent hora, caríssima germana Lidus, està fiador que tu no resti sola en aquest món. Jo i la mama som sempre prop de tu. Et demano una cosa, confia els teus sentiments a Jesús i a Maria en cada moment de la teva vida, perquè trobaràs la pau d'ells. Pensa que felicitat! Me'n vaig unit amb Jesús Crist per la Comunió. Me'n vaig i t'espero amb la mammina caríssima…”.

Autor: Antonio Borrelli

Font: santiebeati.it