Qui va ser
Ribera del Fresno, Espanya, 2 de març de 1585 - Lima, Perú, 16 de setembre de 1645 Giovanni Macías, frare laic dominicà, va néixer a Ribera del Fresno a Espanya el 2 de març de 1585. Quedat orfe, va transcórrer l'adolescència prop dels oncles, dedicat al pasturatge. El 1619 va salpar per les Amèriques i després de quatre mesos i mitjà de viatge, va arribar a Lima, a Perú. Després d'haver treballat prop d'un majorista de carn de macello, Giovanni va decidir consagrar-se al Senyor: a trenta-set anys, entra en els Dominicans de la Maddalena. Es va distingir en l'oració, en el consell, en el carisma de la caritat, promovent obres assistencials i creant una cadena d'auxilis que s'estenien fins a Quito, a Bogotà i a Cuzco. Va morir a Lima el 16 de setembre de 1645. Va ser beatificat, amb el seu amic Martino de Porres, el 1837 de papa Gregori XVI.
Etimologia: Giovanni = el Senyor és benèfic, do del Senyor, de l'hebraic Martirologio Romano: A Lima a Perú, sant Joan Macías, religiós de l'Orde dels Predicadors, que va dur a terme llargament les més humils mansions, va ocupar amb zelo pobres i malalts i va recitar assíduament la pregària del Rosari per les ànimes dels difunts.
S. Giovanni Macías, canonitzat el 28 de setembre de 1975, frare laic dominicà, neix a Ribera del Fresno a Espanya el 2 de març de 1585; bimbo, va perdre els pares i va passar l'adolescència i la joventut, amb una germana menor, prop dels oncles, dedicat al pasturatge. A l'edat d'aproximadament vint anys va girar per la regió extremeña (Guadalcanar, Jerez, Sevilla etc.) a la recerca d'ocupació, també sentint viu el desig de consagrar-se a Déu. Va tornar al país natiu, el 1613, per retirar el certificat de Bateig. El 1619 va salpar finalment per les Noves Terres i després de quatre mesos i mitjà d'extenuant viatge, va arribar a la Ciutat dels Reis, Lima. Al terme d'un breu període de treball prop d'un majorista de carn de macello, Giovanni madura la decisió de la tria del seu estat: a trenta-set anys, entra entre els Dominicans de la Maddalena, a la Província de S. Giovanni Battista; hi professa el 1623, dedicant-se fins a la mort a l'exercici generós de la caritat, en l'oficina de conserge del convent. Es va distingir en l'oració, en el consell, en el carisma de la caritat, mitjançant la qual va promoure notables obres assistencials, amalgamant persones de classes diverses i creant una cadena d'auxilis que s'estenien fins a Quito, a Bogotà, a Cuzco. Va morir a Lima el 16 de setembre de 1645. Va ser beatificat, amb el seu amic Martino de Porres, el 1837 de papa Gregori XVI. Va ser solemnement canonitzat per Pau VI el 28 de setembre de 1975. Què dir d'aquesta ulterior canonització? Per què aquest nou Sant? Escoltem les paraules del Postulatore de la causa, Tarcisio Piccari: "Giovanni Macías és proclamat “sant”. Dos són les notes principals del seu currículum vitae: va ser abans un emigrat; després va esdevenir religiós. No va ser un religiós-emigrant; però un “típic” emigrant: “religiós”, en el sentit laic, secular i íntim que donem al terme. A ell el epiteto de “emigrant” perquè espatria d'Espanya i va a Perú; no mogut de motivacions de treball o de majors aspiracions econòmiques. No és un assoldato a companyies d'esdevenidora i ni tan sols un indesitjat polític que fuig del Extremadura. És un espanyol sa, honest; es trasplanta per treballar no per fer l'aventurer, guanya i envia una mica d'estalvis a la germana, que viu al seu país; la resta ho restitueix als pobres peruans i ho dona a l'Església local, quan es fa dominicà. En el Macías el motiu de la migració (...) és determinat per la resposta personal al onere missioner de l'ésser cristià. I en el respondre a l'imperatiu de la Fede en va intuir el poema; i va decidir viure-la participant la sort dels germans “més llunyans”, descoberts en la caritat del Crist i de l'Església. Els veia amb mirada nova, divergit pel de els immigrants iguals els seus, partits per la pròpia terra pel més a la recerca de fortuna. “Típic immigrant”, no es tanca en interessos colonials suggerits per comportament egoístic; es manifesta un geni en el posar-se a servei altrui sense càlculs humans, i acaba per revelar l'enèrgica virtut de l'Evangeli que eleva la condició humana i fon els vincles de solidaritat. És un espanyol que guanya la simpatia universal per la benevolença que expressa en mil modes cap als peruans. Immigrat, quan decideix evadir del món, emigra amb l'esperit enrolant-se en l'estat religiós. La vocació dominicana la descobreix en el desig de major unió a Déu, en benefici dels germans; del convent, pàtria del seu esperit, no abandona la gent pobra. La portineria de la Maddalena li serà, per vint anys, l'abordo de mil misèries. Gairebé habitualment - com declaren centenars de textos del Procés (obert a tres anys de la mort) - va esdevenir instrument carismàtic de servei quotidià per centenars d'indigents. La darrera ventura “migratòria” del Macías, recent, és del 23 de gener de 1949, a Olivenza (Extremadura) on va socórrer prodigiosamente els pobres a qui havia vingut menys el vitto quotidià. Quin per tant, és el seu missatge actual? Actual és el fenomen migratori, als nostres dies, no només a nivell regional dins dels límits del mateix país; aquest es desenvolupa i es contreu a escala internacional i intercontinental, amb vibracions i implicacions d'equilibris i desequilibres demogràfics, econòmics, socials i polítics. [...] Vien de demanar-hi es, i com, en mida anàloga l'Església estenent l'evangelització, hagi animat de virtut divina l'experiència humana de les primeres migracions. Giovanni Macías és una resposta que torna a trucar l'atenció a tal aspecte del problema. La personalitat d'aquest “típic emigrant i immigrat” va situada en l'ambient hispànic-peruà del ‘600, en manera de fer emergir les condicions socials, en què es va moure. El Macías va operar en clima de tensió [...], en llibertat d'esperit i de manera concreta molt eficient, santa, derivant el secret de la seva portentosa activitat del no negar mai als germans aquell tribut de
Font: santiebeati.it