Qui va ser
Tremp, Espanya, 7 de gener de 1833 - Barcelona, Espanya, 17 de desembre de 1901 Va ser ordenat sacerdot en La Seu d'Urgell el 9 d'abril de 1859. Després de dotze anys d'intens treball al seguici del bisbe José Caixal i al servei de la cúria diocesana, es va sentir anomenat de Déu a l'especial consagració religiosa i a fundar dues congregacions amb la missió d'imitar i propagar el culte de la Família de Natzaret i de procurar la formació cristiana de les famílies, specialmene amb l'educació i la instrucció cristiana dels nois i dels joves, i amb el ministeri sacerdotal. Empès pel carisma rebut, va escriure diverses obres i fullets per propagar la devoció a la Santa Família, per la formació dels religiosos i de les famílies i per la direcció dels col·legis i dels col·legis professionals. Va fundar la revista “La Sagrada Familia” i les associacions laicals “Cambrers i Cambreres de la Sagrada Família” - avui “Associació de la Sagrada Família”-, vinculada als seus Instituts, per esdevenir deixebles, testimonis i apòstols del misteri de Natzaret. Peregrinò a Lourdes, Roma i a Loreto per aprofundir l'esperit de la Família de Natzaret. Això és el carisma propi que penetra tota la seva vida, racchiusa en el misteri d'una vocació evangèlica apresa pels exemples de Jesús, Maria i Giuseppe en el silenci de Natzaret, que ell expressava així: Una Natzaret en cada llar! Minat en la salut d'algunes plagues del costat quedades obertes per ben setze anys - ch’ell cridava “les misericòrdies del Senyor” -, el 17 de desembre de 1901 va tornar a la casa del Pare, en Barcelona. San Joan Pau II ho va proclamar Beato el 25 de novembre de 1984 i després Santo el 16 de maig de 2004.
Martirologio Romano: A Barcelona a Espanya, sant Josep Manyanet y Vives, sacerdot, que, va fundar la Congregació dels Fills i de les Filles de la Sagrada Família per ajudar totes les famílies a esdevenir exemplars sobre el model de la santa família de Nazareth de Jesús, Maria i Giuseppe.
La santa Família de Nazareth, escrivia papa Joan Pau II, « és prototip i exemple de totes les famílies cristianes. I aquella Família, única al món, que ha transcorregut una existència anònima i silenciosa en un petit poble de Palestina ; que ha estat provada per la pobresa, de la persecució, de l'exili ; que ha glorificat Déu en mode incomparabilmente alt i pur, no faltarà d'assistir les famílies cristianes, al contrari totes les famílies del món » (Exhortació Familiaris consortio, 22 de novembre de 1981, n. 86). Algun any després, el 16 de maig de 2004, sant Joan Pau II canonitzava Josep Manyanet, « veritable apòstol de la família », que ha consagrat la seva vida perquè cada família fos una “Santa Família”. El missatge que hi transmet així el nou sant queda avui de plena actualitat. Josep Manyanet els Vives neix el 7 de gener de 1833 a Tremp, ciutadana catalana de la diòcesi d'Urgell, a Espanya. És batejat el mateix dia en la collegiata Santa Maria de Valldeflors, que es erge majestuosa molt a prop de la seva casa. Giuseppe és el novè fill dels cònjuges Antonio Manyanet i Buenaventura Vives, petits terratinents del país. El nen té amb prou feines vint mesos quan mor el pare, a l'edat de quaranta-quatre anys. El 1841, el fill major de la família mor a la seva vegada. Vídua i sense respatller, la senyora Manyanet ha d'aleshores fer front a la gestió de la modesta herència venent o donant en lloguer la terra de família, mentre es dedica a l'educació dels fills. Dona molt piadosa, es confia a la protecció de Déu i de la Santa Verge. Quan Giuseppe assoleix l'edat de cinc anys, la porta davant de l'estàtua policroma de Maria, datada el segle XV, per consagrar-ho a la Verge. Després d'una fervida pregària, el nen veu la Mare de Déu obrir els braços i estrènyer-ho contra el seu cor. La Verge de Valldeflors Un dia, el nen cau en l'aigua ghiacciata i és reportat a casa mancat de sentits. Tots ho consideren perdut, però la seva mare es dirigeix a la Verge i el nen reprèn de seguida coneixement. Poc després, alguns soldats són acollits en la casa familiar. Engrescat pels seus uniformes, Giuseppe es dona a la boja joia enmig a ells. Inadvertidament, un soldat li vessa a sobre de l'oli bollente. El cos del nen és tot una plaga i es desespera del seu estat. La Verge de Valldeflors, encara una vegada sol·licitada, concedeix al nen la completa curació i sense pòstums, amb gran sorpresa dels metges. L'ocupat de la parròquia, don Valentí Lledós, no tardana a notar Giuseppe ; ho agafa sota la seva protecció, per què, sobre l'exemple de Samuele (1 Sam 2, 11), el noi no s'allunya més del temple de la seva estimada Vergine de Valldeflors. Aprèn a servir Messa. La seva formació religiosa és impartida per un òptim ensenyant, però sobretot de la seva mare, que allestisce per ell una stanzetta com a oratori. Quan no es troba el nen ni a col·legi, ni en església amb pare Valentí, cal buscar-ho en el seu oratori on devora amb passió caragol de sants. A l'edat de set anys i mig, fa la seva primera Comunió. De tot el seu ésser emana una gran delicadesa de consciència. Veient en el nen els signes d'una crida al sacerdoci, el rector fa tot el possible per ajudar-ho a estudiar. Ho orienta cap al col·legi dels Col·legis Pie, tingut per l'institut fundat en el segle XVI de sant Josep Calasanzio. Per proveir a les despeses dels seus estudis, Giuseppe és invertit al servei de la comunitat i dels altres alumnes. El 1849, rep el sagrament de la Confirmació. Ell anota poc després : « Eccoti confirmat i armat com un soldat de Crist. Això t'obliga a combatre virilmente contra totes les insídies de l'enemic i a tornar-te sempre més digne que l'amor de Déu i de la Santíssima Verge. » L'efecte del sagrament de la Confirmació és l'efusió plenària de l'Esperit Santo en l'ànima. De conseqüència, la Confirmació aporta un creixement i un aprofundiment de la gràcia baptismal : aquesta hi radica més profundament en la
Font: santiebeati.it