Qui va ser
G iovane cristià originari de Dalmàcia, va ser martiritzat durant la persecució d'Antonino Pio. La seva seu de martiri és incerta: segons alguns va ser Atina, segons altres Sora. Les seves relíquies van ser trobades a Sora el 1612 i traslate en l'església catedral el 1797.
Etimologia: Giuliano = pertanyent a la 'gens Julià, il·lustre família romana, del llatí Martirologio Romano: A Sora al Laci, commemoració de sant Giuliano, màrtir, que es tramanda hagi patit el martiri al temps de l'emperador Antonino.
Giuliano, jove oriünd de Dalmàcia, durant la persecució d'Antonino Pio, a Itàlia, prop de Anagni, va ser reconegut com a cristià. Conduït a Atina, va ser quivi apoderat per Flaviano, prefecte de la província de Campània, a diversos turmentes. Mentre patia la pena del eculeo, es va desplomar el temple de Serapide i va caure en frantumi l'estàtua del déu. Acusat per consegüent de màgia va ser decapitat entre les ruïnes del temple mateix. Un la llegenda reportada en els Acia SS. d'un manuscrit italià del Chioccarelli. El Baronio, en els Annales, assigna el martiri de Giuliano a l'any 175, sota l'emperador Marc Aureli, durant el pontificat de papa Sotere. Però en el Martirologio Romano col·loca el martiri sota Antonino Pio (138-161). Referint-se a més al Martirologio de la Basílica Vaticana, considera que Sora hagi estat la seu del martiri i afegeix que en aquesta ciutat es conserven els Actes manuscrits del màrtir. La llegenda sorana i aquella atinate difereixen tan sols per la indicació de la seu del martiri i de les circumstàncies relatives. Ambdues són precisament tardanes, i és de rellevar que el martiri del sant és assignat al mateix dia, 27 de gener, en què és recordat s. Giuliano de Les Mans. Les relíquies del màrtir van ser trobades en el lloc puntual si si en celebrava la memòria, en una antiga església dedicada al sant, prop de Sora, com resulta del procés autèntic de la invenció redactat amb acte autografo del bisbe Giovannelli (1609-32) i transmès a la Congregació dels Ritus el 15 d'abril de 1614. Les relíquies van ser trobades el 2 d'octubre de 1612 i traslate per desig de Costanza Sforza Boncompagni en l'església de S. Esperit el 6 d'abril de 1614. El bisbe Agostino Colaianni (1797-1814) les va fer traslare novament portant-les en l'església catedral, si són venerades encara sota l'altar dedicat al sant, mentre a dalt campeggia una estàtua de fusta que ho representa amb la palma del martiri.
Font: santiebeati.it