Qui va ser
Frísia, cap a 745 - 26 de març de 809 OTAN cap al 745 a Frísia és llegat a l'evangelització d'Alemanya transrenana, com a deixeble de Gregorio i de Alcuino de York. Després del ordinazione sacerdotal, rebuda a Colònia el 777, es va dedicar a l'evangelització de la regió pagana de Frísia. El 776, durant la primera expedició en aquesta zona, Carlemany va imposar el bateig a tots els guerrers guanyats; però la rebel·lió de Widukindo va ser acompanyada per una apostasia general. Ludgero va fugir i va assolir Montecassino. La rebel·lió de Widukindo va ser domada el 784. El mateix Carlemany va anar a trobar Ludgero a Montecassino i el rimandò en pàtria, encarregant-ho de reprendre la missió a Frísia. Va agafar el lloc de l'abat Bernardo en el territori de Saxònia. El 795 Ludgero hi va erigir el monestir, al voltant del qual va sorgir l'actual ciutat de Munster. El territori pertanyia a la circumscripció eclesiàstica de Colònia, ja que Ludgero va acceptar tan sols en el 804 de ser consagrat bisbe de la nova diòcesi. A ell es deu també la fundació del monestir benedictí de Werden, on és sepolto. Va morir en l'any 809. Emblema: Bastone pastoral Martirologio Romano: En el monestir de Werden a Saxònia, a Alemanya, trànsit de sant Liudgero, bisbe, que, istruito de Alcuino, va predicar l'Evangeli en les terres d'Holanda, Dinamarca i Saxònia, va constituir la seu episcopal de Münster i va fundar molts monestirs, veritables centres de propagació de la fe. Escolta de RadioMaria:
La història de S. Ludgero, primer bisbe de Munster, nascut cap al 745 a Frísia, de noble família, és llegada a un fet nou en el món cristià: en aquella època el cristianisme valicò les fronteres de l'imperi romà, amb l'evangelització d'Alemanya transrenana. En aquesta obra missionera, que va assolir el màxim desenvolupament amb S. Bonifacio, trobem compromès S. Ludgero, deixeble de S. Gregorio i de Alcuino de York. Després del ordinazione sacerdotal, rebuda a Colònia el 777, Ludgero es va dedicar a l'evangelització de la regió pagana de Frísia, on S. Bonifacio havia patit el martiri. Els mètodes usats per l'emperador Carlemany per apoderar aquesta zona i cristianitzar-la eren ben poc en sintonia amb l'esperit de l'evangeli. El 776, durant la primera expedició, el monarca va imposar el bateig a tots els guerrers guanyats; però la rebel·lió de Widukindo va ser acompanyada per una apostasia general. Ludgero va haver de fugir, i després de tenir sostato a Roma va assolir Montecassino, on va prendre l'hàbit monacal sense en canvi emetre els vots. La rebel·lió de Widukindo va ser domada el 784 i la repressió va ser pesant. La denegació del bateig i la ruptura del dejuni quaresimale eren passibles de mort; però aquest règim de terror, contra el qual es va llevar la condemna del gran mestre Alcuino, feia posar odiós el mateix cristianisme, que en canvi attecchì i va florir rigogliosamente, gràcies a autèntics banditori de l'evangeli, com a S. Ludgero, que el mateix Carlemany va anar a trobar a Montecassino i rimandò en pàtria, encarregant-ho de reprendre la missió a Frísia. Poc després, per premiar-ho del seu zelo, li va oferir el bisbat vacant de Treviri, però el sant va rebutjar. No es va sostreure en canvi al seu deure de missioner, acceptant d'agafar el lloc de l'abat Bernardo en el territori de Saxònia. El 795 Ludgero hi va erigir el monestir, al voltant del qual va sorgir l'actual ciutat de Munster (en alemany Munster vol dir monestir). El territori pertanyia a la circumscripció eclesiàstica de Colònia, ja que Ludgero va acceptar tan sols en el 804 de ser consagrat bisbe de la nova diòcesi. Abans d'aquesta data la infatigable missioner no tenia fixa mansió. Va construir esglésies i col·legis i va fundar noves parròquies que després va confiar als sacerdots que ell mateix havia format en el seu col·legi prop de la catedral de Mimigernaeford. A ell es deu també la fundació del monestir benedictí de Werden on va tenir després sepultura. Va morir el 26 de març de 809 i va ser venerat de seguida com a sant. La seva tomba a Werden és mèta de pelegrinacions. Autor: Piero Bargellini ______________________________ Afegit/modificat el 2001-02-01
Font: santiebeati.it