Qui va ser
† Roma, 286 Funcionari prop de l'emperador Dioclecià, amaga els cristians durant les persecucions. Traït per un apòstata, és aturat i torturat, restant fidel a Crist fins a la fi. Segons la tradició ve sepolto viu en una pedrera de pozzolana sobre el carrer Labicana.
En el Martirologio Geronimiano Castulo és commemorat el 12 de gener, juntament amb Zotico, i el 26 març sol. Segons una nota marginal afegida a l'itinerari De locis sanctis martyrum, el seu cos jeia sepolto en profunditat, al costat del del bisbe Stratonico, en un fossar del carrer Prenestina, prop de l'aqüeducte de Claudi. La Silloge de Tours, a més, conserva una inscripció votiva en el seu honor. Malgrat aquestes indicacions hagiogràfiques i topogràfiques que documenten el indubbia existència del màrtir Castulo, poques i d'escàs valor històric són les notícies que es tenen a sobre d'ell: aquestes són contingudes en la passio de sant Sebastiano, segons la qual Castulo, cubiculario de Dioclecià, amagava molts cristians en el palau imperial del Palatí. Traït per l'apòstata Torquato, Castulo va ser aturat i, després d'haver suportat coratjosament les tortures, va ser llençat en una fossa i sepolto sota una massa de rena. D'aquestes genèriques afirmacions, es pot extreure que ja en els temps antics ben poc de segur es coneixia sobre el màrtir. El fossar de Castulo, descobert el 1672 entre els carrers Prenestina i Labicana, als voltants de Porta Major, va ser despullat del material que, a dita del Fabretti, contenia en gran còpia. Nous danys van ser operats el 1864, durant la construcció del ferrocarril Roma-Civitavecchia; el bombardeig de l'abril de 1943, per fi, va remetre en llum algunes galeries, que, tanmateix, eren en pèssimes condicions havent estat ja devastades.
Font: santiebeati.it