Qui va ser
Anatòlia, segle III ? L al seu esdeveniment es duu a terme a Anatòlia en un temps imprecisato, presumiblement en el segle III. Els Sinassari bizantins els defineixen "orientals" i narren la seva heroica tria de fe: empesos per l'exemple dels cristians martiritzats, es van presentar espontàniament al governador professant-se cristians, patint per aquesta aturada, tortures i decapitació. Un Menologio ofereix detalls més específics: Quadrat era bisbe d'una seu desconeguda, scacciato dels pagans i amenaçat de mort pel seu apostolato. Incarcerato i torturat, no va renegar la seva fe i va ser decapitat. Emanuele i Teodosi, testimonis de la seva fermezza, van decidir seguir-ne l'exemple, presentant-se al governador per defensar-ho i professant-se cristians, obtenint en canvi la mateixa sort del seu bisbe.
Aquest grup de màrtirs, reportat en el ‘Martirologio Romano’ al 26 de març, va patir el martiri a Anatòlia; però d'aquests si en parlava ja en els Sinassari bizantins, cridant-los genèricament com ‘orientals’ i agrupats en el següent orde: Manuele (Emmanuel en el Martirologio Romano) Codrato (esdevingut Quadrat sempre en el Martirologio Romano) i Teodosi. Un dels Sinassari narra, que empesos per l'exemple i del coratge dels cristians, a que el seu martiri havien hagut d'assistir, es van presentar espontàniament al governador de la seva província, declarant-se cristians. Van ser així aturats i posats en presó i ja que la mort, aleshores era una pena massa lleu, van ser torturats abans i al final decapitats. Un altre Menologio, que entre altres els commemora distintament, explica que Quadrat (Codrato) era bisbe d'una seu imprecisata i en un temps no identificat; va ser scacciato dels pagans i amenaçat de mort si hagués continuat el seu ministeri; el bisbe no els va escoltar i va continuar com abans a exercitar el seu apostolato, visitant i batejant els presoners. Quan va ser descobert pels persecutori va ser aturat, torturat i decapitat; Manuele i Teodosi no van tolerar tal violència i tanmateix sabent d'anar a l'encontre de fiador mort, es van alinear amb el seu bisbe i es van presentar al governador per defensar-ho, professant-se cristians i com ja dicto, van patir també aquests el martiri, presumiblement en el segle III. Emanuele deriva de l'hebraic Immanuel i significa “Déu amb nosaltres”; és també el nom amb què el profeta Isaia crida el futur Messies i per això va ser usat com a apel·latiu de Jesús. Molt difós a Itàlia sigui en el masculí que en el femení, com a malucs en les formes abreujades de Manuele i Manuela i en les versions espanyoles de Manuel, Manolo. Inserit sovint en els noms composts de la tradició de Casa Savoia: Emanuele Filiberto, Víctor Manuel, Carlo Emanuele, etc.
Font: santiebeati.it