Macari el Gran

Qui va ser

Alt Egipte, 300 c. - 390 La biografia de sant Macario el gran és sovint confosa amb la del seu homònim sant Macario Alexandrí, també ell monjo a Scete i el seu contemporani. Ambdós juntament amb Isidoro van ser inicialment deixebles de sant Antonio abat. Macario el gran neix al voltant del 300. molt Jove esdevé cammelliere, ocupat en el transport del salnitro; el 329-30. Entre el 330 i el 340 troba sant Antonio abat i vives llargament amb ell. És ordenat capellà quan és conegut ja com a «pare espiritual» d'aquella àrea de desert. Del 356 al 384 es avvicendano en el monestir tres grups de deixebles que constituiran la colònia monàstica de Scite. Entre el 373 i el 375 Macario és exiliat juntament amb el seu homònim Macario l'Alexandrí en una illa del Nil per orde de Lucio, el bisbe arià d'Alexandria. La seva gran notorietat es deu sobretot a la importància que va revestir el monestir d'Abu Macario en la història del monachesimo egipci. (Passar)

Martirologio Romano: Commemoració de sant Macario Magno, sacerdot i abat del monestir de Scete a Egipte, que, mort al món i a si mateix, vivia només per Déu, com ensenyava també als seus monjos.

La vida narrada de Macario el Gran o bé dit també l'Egipci es confon en la gran bibliografia existent amb la del seu homònim s. Macario Alexandrí, també ell monjo a Scete i el seu contemporani, que la seva ricorrenza religiosa és posada en canvi al 2 de gener. Ambdós juntament amb Isidoro van ser inicialment deixebles de s. Antonio abat, és massa complex citar les nombroses fonts que hi han fet pervenire alguna notícia, agafarem la darrera que resumeix gens totes les altres, escrita i proposada per J.-Cl. Guy en “Les Apophtegmes des Pères du desert, série alphabétique” 1966. Sobre el 300 neix Macario que esdevé després cammelliere ocupat en el transport del salnitro; el 329-30 sobre es retira en una cel·la prop d'un llogaret egipci, rebutja d'esdevenir capellà i va a un altre llogaret on és subjecte a calunnia; reparteix per establir-se a Scete; 330-40 visita i permanenza prop de s. Antonio abat; 339-40 és ordenat capellà, ja s'afirma com a ‘pare espiritual’ d'aquell desert. Del 356 al 384 es avvicendano en el monestir tres grups de deixebles que constituiran la colònia monàstica de Scite, d'alguns se sap el nom: Sisoe, Isaia, Aio, Mosé, Pafnuzio, Zaccaria, Teodoro de Ferme. El 373-75 és exiliat juntament amb el seu homònim Macario l'Alexandrí en una illa del Nil per orde de Lucio (bisbe arià d'Alexandria). Al d'allà dels mèrits personals, de la concomitància d'acció amb l'altre Macario, la gran difusió bibliogràfica és deguda sobretot a la importància que va revestir el seu monestir (Abu Macario) en l'influx intel·lectual i en la història del monachesimo egipci. La seva festa litúrgica era fixada en dies diversos segons els nombrosos sinassari bizantins i martirologi, però a Occident va ser Adone que en primer lloc el va introduir al 15 de gener “En Aegypto beats Macharii abbatis, discipuli beats Antonii”, aquesta fórmula i dia van ser mantinguts per Cesare Baronio en el Martirologio Romano.

Font: santiebeati.it