Qui va ser
VI segle Llegint entre les ratlles de la vida de sant Mauro es cull la importància encara actual d'oferir a les noves generacions “bones carreteres” sobre què créixer gràcies a testimonis significatius. La tradició, efectivament, ho vol fill d'un patrici romà que ho va confiar a sant Benet a Subiaco per l'educació. Amb Mauro, es narra, hi havia també Placido, un amic fill d'un altre patrici. Són poques les dades biogràfiques certs de Mauro, però probablement quan Benedetto va deixar Subiaco el seu deixeble, exemplar en la pregària i en la fidelitat a l'Evangeli, hi va quedar com a abat. Després els seus rastres es retroben sobre el Loira, on alguns topònims farien pensar en un pas de Mauro.
Patronato: San Mauro Torinès (TO) Etimologia: Mauro = natiu de Mauritània o bé bru de carnagione com un moro, del lat Martirologio Romano: A Glanfeuil al llarg del Loira en el territori d'Angers a França, sant Mauro, abat. Escolta de RadioVaticana:
Va néixer a Roma del senador i consola Eutichio i de la noble Giulia el 512. És el període de les invasions barbàriques: les antigues virtuts romanes eren un pàl·lid record, violència i corrupció regnaven incontrastate; els col·legis desapareixien i el Cristianisme era considerat una mera superstició. El pare, aleshores, havent-hi sabut de l'obra de S. Beneït en el monestir de Subiaco, va decidir confiar-ho a les seves cures. Va ser així que a l'edat de 12 anys Mauro, juntament amb el coetani Placido, va ser acollit per Benedetto i va esdevenir el primer “oblato” del seu orde. Encara que Mauro no hagi estat el primer en orde de temps, Benedetto per ell va tenir sempre un afecte especial, perquè va reconèixer en ell la més perfecta expressió de la vida monàstica d'ell concebuda. Per això li va confiar ben aviat responsabilitat de relleu. Pregària i treball van acompanyar tota la vida de Mauro i realment gràcies a la pregària, explica S. Gregorio Magno, que Mauro va aconseguir veure un demonio tirar per l'hàbit un monjo. La mateixa escena es ripresentava tots els dies a l'hora de la pregària, i gràcies a una intervenció provvidenziale, Mauro va aconseguir alliberar el confrare. Explica encara S. Gregorio que un dia Placido va sortir a agafar de l'aigua: cadutagli la brocca de mà, en la temptativa de recuperar-la va caure i va ser arrossegat cap al centre del llac. Beneït, tancat en la seva cel·la va tenir, per voluntat divina, coneixement del succeït i va encarregar Mauro d'ajudar el company. Aquests, demanada i obtinguda la benedicció, va partir i en la foga d'arribar aviat de l'amic va córrer sobre l'aigua sense adonar-se de fer-ho i, després d'haver-ho aferrat pels cabells, ho va arrossegar a riba. Arribat fora de perill, Mauro va entendre què havia fet i va retornar de l'abat per explicar-li del succeït. El frare baixava tot el mèrit a la força del comandament de Benedetto, però l'abat va atribuir tot a la seva obediència. Aquest episodi va tornar Mauro cèlebre en la història de l'ascètica cristiana. Un altre dia, només en monestir, va acollir els pares d'un fanciullo coix i mut, que se li van presentar davant amb les llàgrimes als ulls, se li van prostrar als peus i van implorar la Grazia per la salut del fill. Mauro poggiò sobre el malalt l'estola que el Sant Patriarca li havia donat en ocasió del diaconat i el fanciullo va guarir. Encara una vegada va atribuir el miracle a la virtut de l'estola de S. Beneït. El 529 tots els monjos es van traslladar a Cassino, mentre Mauro va quedar a Subiaco per dar vida a aquella abadia que hauria esdevingut de seguida la més cèlebre del món perquè va donar a l'Església homes il·lustres per santedat i doctrina. Quan el Bisbe de Les Mans, empès per la fama de la santedat de Benedetto, ho va pregar d'enviar alguns dels seus monjos més Sants a construir un monestir, Benedetto no va hesitar un attimo i va triar Mauro i a quatre altres seus companys. No sense alguna dificultat, els monjos van aconseguir de totes maneres a edificar el monestir de Glanfeuil (avui Saint Maur sur Loire). La nova abadia va esdevenir cèlebre en breu temps i va acollir ben 140 monjos. De seguida Mauro en va fundar encara altres desapareguts per tota França. En tots els anys passats Oltralpe, el frare va complir diversos miracles i realment a Glanfeuil Mauro es va retirar sempre més en la pregària per preparar-se a la mort que sabia veïna. Colpejat per una pleurite, va morir el 15 de gener de 584, a l'edat de 72 anys. Pregat contra les malalties del refredament, pels reumatismes i la gotta, contra els dolors musculars, San Mauro va esdevenir molt estimat en el poble i venerat com sant taumaturgo. En el viatge cap a França a més es narra del miracle de la multiplicació dels pans en un pobre convent que ho va albergar, efectivament els pobres moncaci per tal d'albergar el sant pelegrí li van donar l'únic entrepà quedat en la dispensa però al matí per miracle van trobar realment la dispensa plena de pa fresc i en abundància per més enllà un mes, és clar aquí el símbol de l'Eucaristia i de la caritat; en molts països encara en la festa del sant s'usa beneir els entrepans símbol de condivisione. Autor: Don Luca Roveda
Un capellà de vida sconcia, per fer fora de Benedetto de Norcia, li envia en la seva comunitat de Subiaco l'homenatge tradicional d'un gruixut pa beneït. Però a ell basta tocar-ho per “sentir” que és enverinat. I crida un corb el seu amic, que preparat arriba a uncinare el pa amb el bec i a portar-ho lluny. Un fresc en el Sacre Speco de Subiaco mostra el corb ja en vol amb el pa, Benedetto que ho saluda i dos nois que estan a mirar estranya fets. Es diuen Placido i Mauro, fills dels patricis romanís Tertullo i Eutichio, que els han conduït en la “confederació” de petits monestirs creada per Benedetto, i a ell els han confiat per l'educació. Parla de Mauro el papa Gregori Magno (590-604) en els seus Diàlegs i li atribueix gesta prodigioses. Com quan, vist caure Placido en el proper llac, ho assoleix caminant sobre l'aigua i ho tira fora de perill pels cabells. O quan es posa a pedinare un monjo que talla sempre la corda en l'hora del la pregària: i desemmascara així un picc
Font: santiebeati.it