Qui va ser
† 410 Pertany a una de les piú il·lustres famílies romanes: la dels Marcelli. Nascuda cap al 330, queda òrfena del pare. Casada de jove després de set mesos queda vídua i l'esperit ascètic la conquereix i rebutja els segons casaments. El seu palau esdevé un lloc on si conflueixen altres nobles romanes com Sofronia, Asella, Principia, Marcellina, Lea. El mateix bisbe d'Alexandria, Pietro, el 373 és el seu hoste. I realment després del 373 la casa de Marcella esdevé un centre de propaganda monàstica. Reserva, penitenza, dejuni, pregària, estudi, vestits dimitits caracteritzen la vida quotidiana com resulta de les lletres de sant Girolamo, esdevingut des del 382 el director espiritual del grup ascètic. En la domus de Marcella entraven verges i vídues, capellans i monjos per entretenir-se en converses sobre la Sagrada Escriptura. A finals de l'IV segle es trasllada en un lloc aïllat prop de Roma on fa tornada el 410 per temor de la invasió goda. Mor en el mateix any.
Etimologia: Marcella, diminutiu de Marco = nascut el març, sagrat a Mart, del llatí Martirologio Romano: A Roma, commemoració de santa Marcella, vídua, que, com testimonia sant Girolamo, després d'haver menyspreat riqueses i noblesa, va esdevenir encara més noble per pobresa i humilitat.
Algunes lletres de s. Girolamo, en particular mode el Ep. 127, a la verge Principia, deixebla de Marcella, constitueixen les fonts principals per la vida de la santa. Va pertànyer a una de les piú il·lustres famílies romanes: la dels Marcelli (segons altres dels Claudi). Va néixer cap al 330, però no va tenir la joventut feliç, sent ben aviat quedada òrfena del pare. Contracto matrimoni en jove edat va ser novament colpejada per un greu dol per la mort del marit passada set mesos després de la celebració dels casaments. Aquests luctuosos esdeveniments van fer majorment reflexionar Marcella sobre la caducitat de les coses terrenes tant piú que en la fanciullezza havia quedat molt engrescada per les mirabili activitats del gran anacoreta Antonio, narrades en la seva casa del bisbe Atanasio (340-343). L'esperit ascètic propugnat pel monachesimo, consistent en l'abandó de cada bé mundà, va anar sempre piú conquerint l'ànim de la jove vídua. Quan per consegüent les van ser ofertes avantatjoses segones casaments amb el cònsol Cereal (358), malgrat les premurose pressions de la mare Albina, va oposar al ventilat matrimoni una neta denegació, motivat pel desig de dedicar-se enterament a una vida retirada fent professió de perfecta castedat. Cosí Marcella, segons s. Girolamo, va ser la primera matrona romana que va desenvolupar entre les famílies nobles els principis del monachesimo. El seu majestuós palau de l'Aventí va estar transformant-se en un asceterio si van confluir altres nobles romanes com Sofronia, Asella, Principia, Marcellina, Lea; la mateixa mare Albina es va associar a aquesta nova forma d la vida. Piú que de vida monàstica en sentit estret pot parlar-se de grups ascètics sense puntuals regles, però inspirats en els principis d'austeritat i de menyspreu del món, propis del col·legi egipci, molt coneguts a través de la vida de s. Antonio i les freqüents visites de monjos orientals. El mateix bisbe d'Alexandria, Pietro, va ser el 373 hoste de la casa Marcella i va narrar la vida i les regles dels monjos egipcis. Va passar realment després del 373 la casa de Marcella va esdevenir un veritable centre de propaganda monàstica. Reserva, penitenza, dejuni, pregària, estudi, vestits dimitits, exclusió de vanes converses van ser el quadre de la vida quotidiana com resulta de les lletres de s. Girolamo, esdevingut des del 382 el director espiritual del grup ascètic de l'Aventí. En la domus de Marcella entraven verges i vídues, capellans i monjos per entretenir-se en converses basades especialment en el S. Escriptura. El sagrat text, en especial el Saltiri, no va ser estudiat només superficialment: per millor comprendre'n el significat Marcella va aprendre l'hebraic i va sotmetre al dotto Girolamo moltes qüestions esegetiche, com en fan fe diverses lletres a ella dirigides. Entre Girolamo i Marcella es va estrènyer una profunda espiritual amistat, continuada també després de la sortida del monjo per Palestina. En canvi aquesta dona va ser d'esperit piú moderat tant per no compartir plenament les violentes diatribes i les acerbe polèmiques del dotto esegeta. Similar moderació va demostrar en les pràctiques ascètiques; tanmateix estimant i professant la pobresa no va alienar en favor de l'Església i dels pobres tots els seus béns patrimonials, també per no portar saber greu a la mare. Ni va voler traslladar-se a Betlemme, malgrat una pressante lletra de les amigues Paola i Eustochio. Preferí en canvi continuar la difusió de la vida ascètica i penitent a Roma; per molts anys efectivament la seva domus de l'Aventí va quedar un cenacolo ascètic en especial entre les verges i les vídues de la noblesa. A finals de l'IV segle es trasferí en un lloc piú aïllat en les rodalies de Roma, potser un seu ager suburbanus, en el qual va viure amb la verge Principia com a mare i filla. Va tornar a Roma el 410 sota el temor de la invasió goda; en tal ocasió Marcella subí percosse i maltrattamenti i amb prou feines riuscí a salvar Principia de les mans dels bàrbars, refugiant-se en la basílica de S. Paolo. Morí en el mateix any i la seva festa és celebrada el 31 de gener.
Font: santiebeati.it