Qui va ser
Bilbao, Espanya, 25 de juliol de 1884 - San Sebastián, Espanya, 23 de juliol de 1934 Margarita Maria Lopez de Maturana Ortiz de Zarate, fundadora dell‚Institut de les Monges Mercedarie Missioneres, va néixer el 25 de juliol de 1884 a Bilbao (Espanya) i va morir el 23 de juliol de 1934 a San Sebastián (Espanya). La seva causa de canonització ha portat sinora al reconeixement de les seves virtuts heroiques el 16 de març de 1987 i al reconeixement d'un miracle passat per la seva intercessió el 28 d'abril de 2006. Ha estat beatificada el 22 octubre següent.
Pot una monja de clausura esdevenir de punt en blanc missioner, al punt de ser considerada “una de les més grans missioneres d'inici del segle XX”? Precisament sí, podria respondre amb la seva vida la beata Margherita Maria Lopez de Maturana. A condició que, beninteso, es deixi conduir de Déu, també sobre carreteres inesplorate, i es deixi inundar de la novetat de l'Esperit, el només capaç de canviar en millor tradicions velles de segles, el sol que és garantia de renovació en la fidelitat a les pròpies arrels. Neix el 25 de juliol de 1884 a Espanya, a Bilbao, i el mateix dia és portada a bateig amb la germana bessona: a la primera és imposat el nom de Pilar, a l'altra el de Leonor. A més de ser bessones per naixement, ho seran també en la vocació religiosa i en la senda cap a la santedat. Així, mentre la primera ha estat proclamada beata el 2006, de l'altra ha estat ja reconeguda la eroicità de les virtuts i s'apropa tan també per ella la data de la beatificació. Tan sols la resposta a l'única vocació de Déu les diferencia: mentre Leonor entra en el convent de les Carmelitanes de la Caritat, Pilar esdevé en canvi monja Mercedaria en el convent de Berriz, el mateix on ha estudiat per nena i adolescent. Hi entra a 19 anys, agafant el nom de Monja Margherita Maria i de seguida es distingeix: per la perllongada pregària i per la seva caritat cap a tots. Al contrari, potser són realment aquestes, fent créixer la seva intimitat amb el Senyor, a ajudar-la a riscoprire el carisma originari de l'Orde dels Mercedari:l'alliberament dels presoners en terra de missió. I ella, monja de clausura, votada al silenci i a la pregària, comença a preguntar-se què pot fer, a inici Nou-cents, per actualitzar un carisma que quatre segles abans tenia una clara empremta missionera, i que en el temps havia assumit la dimensió orante de la clausura. Una recerca, la seva, llarga aproximadament 15 anys, és a dir fins al 1919, quan en el convent de Berriz arriben, de la Xina i de l'Índia, dues missioneres a portar la seva testimoni. Que té una potència incendiària en el cor d'aquesta monja, augmentant en ella el desig que “tots sàpiguen que existeix un Déu que hi estima maternamente i hi porta en el pam de les seves mans”. Amb el permís de la superiora comença amb el donar vida a la “Joventut Mercedaria Missionera”, abans associació d'aquell gènere a Espanya, i després acaba per contagiar amb la seva ànsia missionera l'enter convent, fins al punt que el maig de 1926 totes les monges de la comunitat reben el crucifix missioner, preparant així l'expedició de les primeres ets monges cap a la Xina. No es tracta així doncs de l'aventura gens spavalda d'una monja singular o del ardimento d'aquest sis pioner, però la implicació de l'entera comunitat claustral. El pas següent, potser el més mediat i sofert, és la transformació del convent de clausura en institut missioner, òbviament amb el vot favorable de les 94 monges i amb el consens de la Santa Seu. El somni de monja Margherita Maria s'advera el 23 de maig de 1930 i l'any següent esdevé ella la primera superiora de l'Institut de les Missioneres de la beata Verge Maria de la Mercè. En aquest vestit compleix dues vegades la volta del món per acompanyar les seves monges que parteixen per la missió, per anar-les a visitar en les comunitats ja funzionanti, per seguir de prop el progrés de la “la seva” obra, que avui compta gairebé 600 monges i 72 comunitats distribuïdes en els diversos continents. Mor el 23 de juliol de 1934, dos dies abans del seu 50° aniversari, després d'una delicada intervenció quirúrgica per un mal incurable, prometent a les seves monges d'ajudar-les del cel. El 22 d'octubre de 2006, en la catedral de Bilbao, la monja que “tenia el cor dirigit cap al cel, la mirada al temps i els peus per terra” i que havia gosat tant sota l'acció de l'Esperit, ha estat solemnement proclamada beata. Autor: Gianpiero Pettiti ______________________________ Afegit/modificat el 2007-07-14
Font: santiebeati.it