Qui va ser
Versalles, 23 de setembre de 1759 - Nàpols, 7 de març de 1802 Havia nascut el 23 de setembre de 1759 en el castell de Versalles de Lluís, dofí de França i Maria Giuseppina de Saxònia. Va ser tanmateix educada a una vida cristiana i ascètica. Ella va aprendre l'italià directament de Goldoni i encara molt jove va anar esposa al príncep hereditari del Piemont Carlo Emanuele, també ell propens a les coses de l'esperit. Maria Clotilde va ser d'exemple a tota la cort Savoiana pel seu esperit de pregària i de sacrifici. Havent-hi esperat en va el naixement d'un hereu, els dos cònjuges es van consagrar a perfecta castedat, van entrar ambdós en el Tercer Orde Dominicà. El 1793 va prendre l'hàbit votiu de la “Consolata”. El 1798 el conveni signat amb el general Loubert obligava el rei a deixar el tron, i els dos sobirans van haver de partir esuli per Sardenya. De seguida es van traslladar a Florència i després a la cort borbònica de Nàpols on Maria Clotilde es va apagar el 7 de març de 1802. Maria Clotilde va ser aclamada com a “àngel tutelar del Piemont” i el seu nom va ser donat a una altra piadosa princesa de la casa Savoia, la dona del príncep Girolano Napoleó. Papa Joan Pau II el 1982 va promulgar el decret sobre el eroicità de les virtuts de la reina Maria Clotilde.
Va néixer el 23 de setembre de 1759 en el castell de Versalles, filla de Luigi dofí de França i de la princesa Maria Giuseppina de Saxònia, va ser educada en aversió a la dissolutezza de la cort i dotada d'una forta vocació religiosa (a la qual havia contribuït l'educació impartitale de l'àvia Maria Leszczynska) però malgrat aquesta inclinació, a 16 anys va anar esposa al príncep hereditari de Piemont Carlo Emanuele també ell propens més a les coses de l'esperit que a la política; el matrimoni va ser celebrat per fiscalia el 20 d'agost de 1775. El seu matrimoni no va ser gratificat pel naixement d'un fill, però aquests van acceptar de comú acord la voluntat de Déu, ambdós van abraçar la regla del Terz’Orde Dominicà, ella preses el nom de Maria Clotilde de s. Margarida i ell Carlo Emanuele de s. Jacint. Va suportar amb gran dolor els transtorns de la Revolució Francesa que van portar a la mort sobre el patibolo el 1793 del seu germà Lluís XVI, de la cunyada Maria Antonieta i de la seva germana Maria Elisabetta que estimava teneramente. El marit Carles Manuel IV de Savoia, va pujar al tron de Sardenya el 18 d'octubre de 1796, però el regne va durar poc, els francesos van envair el Piemont i els sobirans van haver de signar un conveni amb el general francès Joubert el 8 de desembre de 1798 que feia obligació al rei de renunciar al tron; així els dos joves cònjuges van ser obligats a l'exili a Càller. Aquí Maria Clotilde va conèixer el jesuïta Senes que va esdevenir el seu director espiritual, complert que va mantenir també després de l'allunyament de Sardenya, els seus esforços van ser el d'infondre coratge al rei en els moments de desànim i el de fer de tot per fer retornar els jesuïtes en els Estats Sardes. Va visitar el papa Pius VI a què va donar el seu anell; deixada Càller els dos esuli van fer etapa a Florència i Roma però elles va ser aconsellat, donat el perill, de reparar en el regne de les Dues Sicílies a Nàpols, on van arribar el 25 de novembre de 1800, acollits amb poc entusiasme de la cort borbònica. Van allotjar abans en una posada al Chiatamone anomenada “A les Crocelle” i després van traslladar en l'hotel “Àliga Negra” del barri Chiaia. La reina que havia venut també la vaixella de plata per ajudar quants eren més pobres que ella, transcorria bona part del seu temps en la propera església de s. Caterina dels Franciscans del Terz’Orde Regular. El pare superior del convent va esdevenir el seu confessore i ella es va inscriure també al Terz’Orde Franciscà, va tenir conseller també el barnabita s. Francesco Saverio Maria Bianchi trobat a Nàpols. El 1801 per un mes van ser a Roma pels ritus de la Setmana Santa, van conèixer el nou papa Pius VII, però van ser obligats a retornar de seguida a Nàpols per defugir a un segrest que els francesos estaven organitzant. Un any després, havent-hi tingut una greu malaltia Maria Clotilde s'apagava el 7 de març de 1802 a només 42 anys. Va ser tumulata en la mateixa església de s. Caterina a Chiaia, on és encara, en la capella de la “Bona Pastora”, el rei el seu consort conscient de la virtut de la simplicitat que havia animada la seva vida, les va fer edificar una modesta tomba, que el 1933 va ser restaurada pel rei Humbert I de Savoia. Va ser aclamada “àngel tutelar del Piemont” i el seu nom va ser donat a altres princeses de Casa Savoia malgrat els seus orígens francesos. El 10 d'abril de 1808 és a dir ets anys després de la mort, el papa Pius VII la va declarar venerable i va introduir la causa de beatificació, els rivolgimenti polítics succedutosi per tot el 800 han determinat l'endarreriment de la senda de la causa; s'espera que pugui ser annoverata al més aviat entre els beats que han honrat en els segles la Casa Savoia. En el bicentenari de la seva mort el 7 de març de 2002, autoritat, fidels i religiosos s'han reunit prop de la seva tomba per celebrar-ne la memòria. PREGÀRIA O Déu que en la teva infinita bondat doni la teva glòria a les ànimes que han observat la teva ssanta llei fins el sacrifici, conformant-se al teu diletto Fill crucifix, aculls la meva humil pregària que t'encimbello amb fe. Tu que ets mirabile en els teus Sants i els poses com fiaccole va encendre sobre la senda tenebrosa de l'home, concedeix-me la gràcia de què tinc tant necessitat pels mèrits de la venerable Maria Clotilde. Les seves virtuts, la seva vida profundament cristiana, la seva heroica fortalesa en els dolors, la uniformitat completa a la teva voluntat en les contingenze penoses que van amargar la seva breu existència, han tingut el merescut premi en el teu regne etern; siguin encara glorificades per la teva Església amb l'honor dels altars. Fa, amb l'ajuda de la teva gràcia, que jo pugui imitar les seves virtuts, ara que l'has posada a nosaltres com a model, i pugui tornar-me digne de la seva celeste protecció. Amén. Per majors informacions i relacions de gràcies dirigir-se
Font: santiebeati.it