Qui va ser
Màrtirs a Cirta i Lambesa (Numídia) el 259 Evitats a la persecució de Decio, els dos joves clergues cristians Mariano i Jaume – el primer diaca i el segon lector – pateixen el martiri el 259 a Lambèse, a Numídia, l'actual Algèria, de què eren originaris. A trair-los, l'exhortació als companys a restar rebaixes en la fe.
Martirologio Romano: A Lambèse a Numídia, en l'actual Algèria, sants màrtirs Mariano, lector, i Giacomo, diaca: el primer havia ja des de fa temps superat indemne les vessazioni de la persecució de Decio per haver confessat la fe en Crist; novament aturat juntament amb el dilettissimo company, ambdós, després de cruels suplicis, confortats per la gràcia divina, van morir juntament amb molts altres trafitti amb l'espasa. Escolta de RadioVaticana:
SANTS MÀRTIRS DE LAMBESA Agapio, Secundin, Giacomo, Mariano, Tertulla, Antonia, Emiliano i companys Màrtirs a Cirta i Lambesa (Numídia) el 259 Es tracta d'un grup de màrtirs africans, que la darrera edició del Martirologio Romano celebra en dos distingits dies; Agapio, Secundin, Tertulla, Antonia, Emiliano el 4 de maig i Giacomo i Mariano el 6 de maig. De fet tanmateix havent-hi patit el martiri en dies i llocs diversos, aquests van ser accomunati en el conte de l'antiga ‘Passio’ i així s'ha anat endavant als següents textos històrics, entre els quals els ‘Actes dels Màrtirs’ i la ‘Bibliotheca Sanctorum’. La ‘Passio’ dels sants màrtirs anomenats “de Lambesa”, va ser escrita per un altre cristià aturat juntament amb ells i que el seu nom ha quedat desconegut; per aquesta comunanza de patiment, el text en XV capítols, reflexiona la real situació abans del martiri, proveint particulars de la màxima fiabilitat, què bastant rara en les ‘Passio’ dels antics màrtirs, compilades en temps següents i integrades pel més d'elements llegendaris. Nella ‘Passio’ susdita, el paper de protagonistes és cobert pel diaca Giacomo i del lector Mariano companys del periodista; els tres cristians mentre eren en viatge a través de la Numídia (província romana del segle I), sembla procedents d'Àfrica proconsolare, es van detenir a Mugnae, sobborgo de Cirta (actual Constantina a Algèria) agafant allotjament en una vila. En el mateix lloc sopraggiunsero dos bisbes Agapio i Secundin, que el preside de la província havia tornat a trucar per l'exili, infligit els després del primer edicte de Valeriano (Valeriano Publio Licinio, emperador romà del 253 al 260, successor d'Emilio, va emanar dos edictes contra els cristians, el 257 i el 258). A causa del segon edicte que condemnava a mort, de seguida i sense procés, bisbes, capellans i diaques, els dos bisbes, que van tenir l'oportunitat d'exhortar al martiri els dos joves clergues i els altres cristians aquí radunati per ser interrogats, van ser transferits a Cirta per ser jutjats pels magistrats civils. Després de la seva sortida, algun dia després de la vila va ser envoltada i Mariano, Giacomo i el desconegut escriptor, van ser aturats juntament amb altres; els dos clergues de fet s'havien traït per haver exhortat els altres a la fermezza en la fe. Portats davant dels magistrats de Cirta i sotmesos a interrogatori, Giacomo va confessar el seu estat de diaca, mentre Mariano va ser sotmès a tortura perquè no va ser cregut que fos un senzill lector, qualificant-se així per salvar-se la vida. Els dos joves clergues cristians havien sofert ja per la persecució precedent, la setena, ordenada el 249 per l'emperador romà Decio (200-251); la seva magnitud d'ànim i el seu desig de martiri, transparentava de l'actitud noble i serena, en ocasió de l'aturada i déus turmentes a qui van ser sotmesos de seguida, en el capítol V és dit que van ser suspesos pels dits de les mans amb dos pesos als peus; en el capítol XIII l'autor subratlla l'heroic comportament de la mare de Mariano, que tanmateix angoixada, va exultar quan va veure el fill iniciar-se al martiri. Durant el període de la presó, el diaca Giacomo va veure en somni Agapio, que ja havia patit el martiri, el qual es mostrava content entre els convitati d'una àgape fraternal a qui participaven antics companys de presó i de turmenti ja martiritzats, mentre del grup s'abastava un nen per anunciar a Mariano i Giacomo, el martiri que haurien patit l'endemà. Durant la seva permanenza en presó, molts altres cristians, tanmateix no sent bisbes, capellans o diaques, van patir el martiri, per fi el 6 de maig de 259 també els dos clergues Giacomo i Mariano, van ser decapitats sobre l'alt d'una rupe a strapiombo sobre el torrent que creuava Lambesa, capital de la Numídia i on residia el legat imperial; els troncs dels seus cossos van ser precipitats en les aigües. Als dos bisbes Agapio i Secundin, segons la ‘Passio’ escrita pel cristià que evidentment va evitar a la mort, són associades dues donzelles Tertulla i Antonia, que Agapio tenia en custòdia. El bisbe ja pròxim a deixar-les soles, va pregar repetidament el Senyor que els fes el do del martiri; va tenir una revelació particular en la qual va sentir una veu que deia: “Per què demanes amb tanta insistència això que has obtingut ja amb una sola de les teves pregàries?” (cap. XI). En la mateixa ‘Passio’ és recordat també el soldat Emilià cavaller cinquantenne, que per tota la vida havia conservat una pura continenza de la carn; ell tenia un germà quedat pagà que acostumava a agafar-ho en volta per la seva professió cristiana. Mentre era en presó, Emiliano va somiar el germà que amb veu canzonatoria li preguntava com es trobessin ell i els altres en les tenebres de la presó; sent-li estat respost que pel cristià resplendeix una clara llum també en les tenebres, va insistir demanant si per tots els màrtirs hi hauria hagut una igual corona en cel o, altrament, a qui entre els presents seria pertangut un premi major. Li va haver replicat que les estrelles són totes lluminoses, encara que diverses entre ells, i que entre els màrtirs hauria estat destinat a resplendir de més, qui més fortament i l
Font: santiebeati.it