Qui va ser
Torriglia, Gènova, 27 de desembre de 1881 - Cascia, Perusa, 18 de gener de 1947 Maria Giovanna Faixes, nascuda a Torriglia, a província de Gènova i diòcesi de Tortona, el 27 de desembre de 1881, és filla d'una família burgesa. Malgrat el parer contrari dels familiars, el 1906 entra en el monestir agostiniano de Santa Rita a Cascia, agafant el nom de monja Teresa Triada. A causa de la rilassatezza espiritual que troba, el 1910 torna en família, però només temporaneamente. És triada badessa el 1920 i ho queda fins a la mort. Esdevé propagatrice de la devoció a santa Rita també gràcies al periòdic «De les Abelles a les roses». Per acollir nenes òrfenes realitza l'orfenat dit Rusc de santa Rita, on rep les petites, que crida “apette”, rimandando a un dels prodigis passats quan la Santa era encara nena. Per fi inicia la construcció del santuari, sempre dedicat a santa Rita. Un tumor a la mamella esquerra, que suporta per vint-i-set anys, posa fi als seus dies el 18 de gener de 1947; exactament quatre mesos després, el 18 de maig, és consagrat el nou santuari. Mare Maria Teresa Faixes és beatificada el 12 d'octubre de 1997 a Roma de sant Joan Pau II. Les seves restes mortals són venerats prop del santuari de Santa Rita a Cascia, precisament en la Basílica Inferior. El Martirologio Romano la commemora en el dia del seu naixement al Cel, La seva memòria litúrgica, en el calendari propi de l'Orde Agostiniano, recorre en canvi el 12 d'octubre, dia aniversari de la beatificació. És particularment invocada pels malalts de tumor.
Martirologio Romano: A Cascia a Úmbria, beata Maria Teresa (Maria Giovanna) Faixes, badessa del monestir de l'Orde de Sant Agustí, que amb cada cura va unir el vaig ascendir i la contemplació a les obres de caritat cap als pelegrins i els freturosos.
Maria Giovanna Faixes neix el 27 de desembre de 1881 a Torriglia, terra endins genovès i en diòcesi de Tortona. La seva és una família burgesa, on es respira una religiositat intensa, tant que ben tres filles adverteixen en mode clar i distingit la vocació a la vida consagrada. Però per aquella incoherència il·lògica de massa famílies cristianes, cada vocació troba una deté oposició. Aconsegueix apuntar-la només ella, potser més cocciuta, precisament amb una vocació tan ferma de superar tots els obstacles. Perquè a ella no va bé un monestir qualsevol, però només un agostiniano; i no en una ciutat qualsevol, però únicament a Cascia. La família, ja contrària a la vocació de per si, tan més obstaculitza la seva idea del monestir de Cascia, obscura ciutadana que ningú coneix i molt distant de Gènova. Precisament més distant que Savona on pures hi ha un monestir agostiniano en què la família s'adaptaria a veure-la entrar, però de què ella no vol saber. El seu no és tanmateix un antull infantil, però l'expressió de la seva tenera devoció a Rita, la quatrecentista monja agostiniana que Lleó XIII ha proclamat Santa el 1900 i que apunto en el monestir de Cascia ha viscut i ha mort. Quan la família s'ha convençut a deixar-la partir, a complicar addicionalment la turmentada història de la seva vocació arriba la neta denegació del monestir, que les seves monges realment no aconsegueixen entendre com aquella “signorina en cappellino” hauria pogut adaptar-se a la pobresa del monestir de l'insignificant poblet de Cascia. Encara una vegada guanya ella i el 1906 entra en el monestir que ha somiat, agafant el nom de monja Teresa Triada. Aquí tanmateix no troba una situació rosea, perquè set joves monges procedents de Macerada hi han portat un clima d'aridesa espiritual que la fa sofrir i l'envia en crisi. Així el 1910 s'agafa una pausa de reflexió i torna en família, però torna a Cascia l'any després, ben decidida, amb la seva presència i la seva obra, a risanare aquell rilassato ambient espiritual. És triada badessa el 1920 i un restarà per vint-i-set anys, és a dir fins a la mort. Amb fermezza, amorevolezza i tanta humilitat aconsegueix en el seu intent, ridonando al monestir el seu just equilibri espiritual i caritativo. Enamorada de santa Rita, aleshores coneguda només a Úmbria o poc més, es fa propagatrice de la seva devoció en el món, també gràcies al periòdic «De les abelles a les roses» que funda el 1923, i promou pelegrinacions que a aquella època per Cascia representaven un esdeveniment excepcional. Fa sorgir un orfenat, el Rusc de Santa Rita, per acollir les “Apette”, és a dir les petites sense família o abandonades pels propis cars. Els noms són deguts a un dels prodigis de la vida de la Santa, passat quan aquesta darrera era encara en el bressol: un sciame d'abelles va entrar i va sortir de la seva habitació, per posar-les la mel en boca, sense fer-les algun mal. Pensa després de construir un santuari, en grau d'acollir els tants pelegrins que ja intravvede. Hi aconsegueix preu de sacrificis immensos, incomprensions, amargors, causes judicials, obstacles de la Soprintendenza. No tindrà la satisfacció de veure ultimat el temple, perquè serà consagrat quatre mesos després de la seva mort. Sobre el seu físic s'acumulen malanni a no acabar: el diabete es assomma a l'asma, a problemes de cor i de circulació, al punt d'impedir-les de caminar. A més conviu per vint-i-set anys amb un tumor a la mamella esquerra; no per nul·la ara és invocada per qui és abordat pel mateix mal. Mare Maria Teresa Faixes s'apaga en la matinada del 18 de gener de 1947, envoltada per una fama de santedat que gairebé vint anys més tardans passada a l'arrencada de la seva causa de beatificació i canonització. L'11 de juliol de 1995 el Papa sant Joan Pau II autoritza la promulgació del decret sobre el eroicità de les seves virtuts. El miracle reconegut per la beatificació s'ha verificat a Nàpols per Chiara Gargano, guarida, després d'haver invocat realment la Mare, d'un càlcul de la colecisti incuneato en el infundibolo, amb diàmetre de 2,1 centímetres. El 12 d'octubre de 1997 sant Joan Pau II té així doncs proclamat Beata mare Maria Teresa, els
Font: santiebeati.it