Qui va ser
Massimo va guiar la diòcesi de Torí, de què és considerat el fundador, en l'afligit període de les invasions barbàriques. Nascut cap a mitjans del segle IV, va ser deixeble de santa Ambrogio i de sant Eusebio de Vercelli. Malgrat el seu caràcter mite, que transparenta de les «Homilies» i dels «Sermons» que hi ha pervenuti, va proposar als sobre els fidels un exemple de fermezza. «És fill injust i empio - així els brindava a no deixar la ciutat - aquell que abandona la mare en perill. Dolça mare és d'alguna manera la pàtria». Els exhortava a malucs a mantenir-se irreprensibles en els costums i a no confidare en supersticions com la invocació de la lluna: «Verdaderament prop de de vosaltres la lluna és en patiment - escrivia amb ironia -, quan un copiós sopar hi distén el ventre i el cap hi ciondola per massa libagioni». La data de la seva mort no és certa: va passar entre el 408 i el 423. (Passar)
Etimologia: Massimo = grandíssim, del llatí
Emblema: Bastone pastoral, Mitra, Casula, Pal·li
Font: santiebeati.it