Qui va ser
San Mitrio (Mitria) Venerat a Aix-en-Provence
Festa:
13 de novembre
IV sec.
Martirologio Romano: A Aix-en-Provence a la Gàl·lia narbonense, hora a França, sant Mitria, que, per bé que de condició servil, lliure en canvi en Crist, va migrar guanyador d'aquest món.
La vida de sant Mitrio (lat. Mitrias; fr. Mitre) hi ha coneguda a través de dues fonts: Gregori de Tours i una Vita tramandata d'un ms. de Chartres. Donada la seva rassomiglianza és probable que ambdós derivin d'una font comuna anada perduda.
No hi ha pervenuta alguna biografia autèntica i, en general, no sabem molt d'aquest Mitrio; ignorem encara que sigui un confessore o un màrtir. Gregori de Tours es basa en el sentit dir i parla d'ell com «concessus aquisentibus, servus conditione, saeculo vitto abscessus».
La tradició és confosa molt: il·lustre atleta de condició servil per quant d'origen noble» grec, viscut en època incerta (potser en el segle IV), hauria estat tan turmentat pel propi amo de pervenire a la mort, després d'haver suportat amb obediència i humilitat tots els patiments que això havia volgut infligir-li. Per consegüent en el segle IX Adone, en el seu Martirologio, ho defineix «màrtir».
En les campanyes de Aix una vella capella, prop de poc del mateix segle, en conserva el record i el 1480 una pintura del col·legi de Nicola Froment en la catedral de Aix ho representa cefaloforo. La narració dels miracles atribuïts a Mitrio és recent: es diu d'ell que pugui tornar les forces als sofrents en el físic i en la moral.
En el segle XIX hi ha hagut la tornada d'interès a seus concerneixes: segon Mitrio de Mantenir es tractaria no d'un sant local, però d'un estranger que podria ser identificat amb Demetrio, màrtir a Perinto el 14 de novembre del 305 o 306, que les seves despullades haurien estat transferides a Provença amb les de Genesio d'Arles de sant Saturnino, de tornada del concili de Constantinoble. Tal identificació, tanmateix no sufragada per proves, és possible: és significatiu, efectivament, retrobar en la mateixa diòcesi dos sants que els seus noms són els dels dos màrtirs de Perinto, noms grecs és a dir, encara que el grec era difós poc a Provença en els primers segles. A més, Demetrio i Mitrio són celebrats en el mateix dia, el 13 de novembre, l'un a Aix, l'altre a Constantinoble. Això explicaria l'escassa consistència de la llegenda primitiva (la Vita de Chartres) que verosimilmente no ha estat escrita abans del segle XI.
La tomba de Mitrio hauria estat custodiada fora dels murs, en un santuari a ell dedicat que, després dels transtorns del segle XIV, va esdevenir catedral i preses com titulars, el sant Salvatore i La nostra Senyora, mentre Mitrio era oblidat. Les seves despullades van ser abans transferides, el 24 de novembre de 1388 a Notre-Dame-de-la-Sed, on haurien quedat fins al 1635, època en què si en són perdudes els rastres. Els diplomes i els documents relatius a Mitrio són certs poc nombrosos, però ell és segurament el sant honrat a Aix sin de temps antics, encara abans de sant Massimino. El seu culte sembla s'hagi desenvolupat a Aix de la mateixa manera del de sant Genesio a Arles o de sant Vittore a Marsella, però, no havent-hi beneficiat de l'ajuda o del respatller d'una rica abadia o d'una església important, va esvair a poc a poc sense supervivències. En canvi al sant ha estat dedicada recentment una església moderna.
Autor: Marie-Odile Garrigues
Font:
Font: santiebeati.it