Qui va ser
m. 1280 Beato franciscà, va néixer en una família d'origen toscà-marchigiana en el segle XIII a Pirano. En una ciutat, Capodistria (Giustinopoli), dedicada al comerç, va ser un jurista, però va abandonar la professió per vestir el saio franciscà. Va ser pare provincial de Dalmàcia del 1240 al 1260, dedicant-se també als estudis de teologia: a ell són atribuïts alguns comentaris de la Bíblia i diversos sermons. L'obra precisament la seva, que li ha tributat una fama perenne, és l'«Import Juris Canònics», dita «Import Monaldina». Per tal obra, que va tenir difusió en tota Europa i que la seva primera còpia a premsa és del 1516, pot ser considerat el més important jurista franciscà del segle XIII. Monaldo va morir a Capodistria el 1280. L'arca contenta les despullades del beat són conservades a Trieste, en l'església franciscana de Santa Maria Major, on van arribar, després de molts esdeveniments, el 22 de desembre de 1954. (Passar)
Capodistria (antigament Giustinopoli) va ser per segles un port florescent, ideal pels intercanvis comercials de l'alt Adriàtic: molts per treball s'hi traslladaven d'altres ciutats. Va ser també seu episcopal. Probablement en una família d'origen toscà-marchigiana (els Monaldi o els Bonaccorsi) va néixer en el segle XIII el B. Monaldo (potser a Pirano). Entre les poques notícies que coneixem de la seva vida sapiguem que era un fi jurista i que així doncs la seva va ser una vocació tardana. Va exercitar l'activitat professional abans de deixar el món per vestir el cinereo saio de Francesco de Assisi. El austero ideal del Seràfic Poverello recollia en comunitat dotti i analfabets que després, humilment, segons les pròpies capacitats, servien junts Cristo Jesús. El B. Monaldo va tenir, en si al seu orde, diversos encàrrecs. Pare Provincial de Dalmàcia del 1240 al 1260, va ser un dotto mestre i un gran estudiós de teologia. A ell són atribuïts alguns comentaris de les Sagrades Escriptures i diversos Sermons. L'obra precisament la seva, que li ha tributat una fama perenne, és el “Import Juris Canònics”, dita “Import Monaldina”, Aurea o Daurada. Per tal obra pot ser considerat el més important jurista franciscà del segle XIII. Monaldo tanmateix, a més de per la ciència i el saber, es va distingir per la santa conduïda de vida. En un Import es compendiaven totes les nocions d'una determinada ciència o disciplina: l'Import Monaldina va ser important per la història del Dret. En aquesta són tractades, en orde alfabètic, qüestions jurídiques i de moral. Per la seva practicitat va tenir, per segles, una vasta difusió entre els homes de llei i en les Universitats. Nicola Boccasini (papa Benet XI) la va lloar públicament. En el segle XV el dominicà S. Antonino Pierozzi, Arquebisbe de Florència, va definir el nostre Beato “magnus canonista et theologus”. Preciosíssimes còpies manuscrites (en els a qui capilettera és sovint present el effige del Beato) són conservades avui en les més importants Biblioteques europees. La primera edició a premsa va ser impresa a Lió el 1516. Monaldo va morir a Capodistria el 1280 i de seguida, vista la fama que ho envoltava, va tenir una sepultura distinta que va esdevenir font de gràcia i de prodigis. El 1617 les seves despullades van ser guardades en una nova arca (la precedent era en pedra) i col·locades en la capella de S. Maria Maddalena de l'església dels Menors Conventuals. Aquests, en el segle XVI, havien heretat les memòries de l'antic cenobi (als temps del Beato el moviment franciscà era únic). Les relíquies s'exposaven a la pública veneració els primers dos dies d'agost, en la ricorrenza solemne del Indulgenza de la Porziuncola. El 1806 també a Capodistria es va abatre el torb napoleònic. Amb la supressió del convent l'urna del Beato va patir diverses traversie. En un primer moment va ser confiada a les Clarisse, després a les Agostiniane del monestir de S. Biagio. El 1816, suprimit aquest darrer, l'urna va ser col·locada en la capella privada del marquès De Gravisi, en quant dos les seves filles havien estat les darreres monges del monestir. El 1876 la residència va canviar amo i el sagrat dipòsit va córrer el risc de ser profanat. Una mà provvidenziale va lliurar les relíquies a la Catedral però, relegades en la sacrestia per trenta anys, van caure en oblit. Van ser lliurades de seguida als Frares Menors del convent de S. Anna i es va començar el iter pel reconeixement del culte “ab immemorials”. El 1904 hi va haver un primer reconeixement i es van declarar autèntiques. Un ulterior reconeixement, amb l'autorització de la Santa Seu, hi va haver el 1913. Una perizia mèdica va constatar que hi havia gairebé tot l'esquelet i que el Beato, d'alta alçària, havia mort en edat avançada. El 1941 van ser col·locades en l'actual urna. Després de la Segona Guerra Mundial les relíquies van seguir la desafortunada sort del poble istriano que va ser obligat, com a malucs els frares, a deixar la pròpia terra. L'arca va ser cabal primer a Venècia i després finalment a Trieste (22 de desembre de 1954) en l'església franciscana de S. Maria Major. Cada 19 de juny pels nombrosos istriani de Trieste la festa del Beato és també motiu de trobada i agregació. En el Martirologio Franciscà és recordat al 9 de novembre. PREGÀRIA O Jesús, Redemptor i Salvatore el nostre, que vas enriquir l'ànima del teu Servidor fidel B. Monaldo amb els tresors de la teva gràcia i et degnasti de lacrar les seves religioses virtuts amb el do dels prodigis, escolta la pregària que et dirigim, confiats de la seva intercessió. Augmenta en nosaltres la fe, l'esperança i la caritat, perquè estimem tu sobre cada cosa i el nostre pròxim per amor teu. Protegeixes en particular els seus devots, que ho veneren a la ciutat natal de Capodistria i en tots els llocs on han desaparegut; conserva en aquests les virtuts cristianes, que han heretat pels seus pares. Concedeixes a més les gràcies de què necessitem. Te'l demanem, o Salvatore Diví, i confiats les esperem pels mèrits i la intercessió del teu Servidor fidel B. Monaldo. Amén. Autor: Daniele Bolognini ______________________________ Afegit/modificat el 2004-07-17
Font: santiebeati.it