sant Teodor d'Amasia

Qui va ser

Soldat de l'exèrcit romà d'origen oriental, Teodoro havia estat transferit a Amasea, a Anatòlia (Turquia) al temps de l'emperador Galerio Massimiano (IV segle ). Aquí la guarnició va ser assolida per un orde: tots havien de sacrificar als dèi. Teodoro, cristià, es va rebutjar. Va ser torturat, empresonat i per fi cremat viu. El culte es va difondre ràpidament a Orient i del segle VI a Occident. (Passar) Patronato: Militars, reclute, Bríndisi Etimologia: Teodoro = regalo, do de Déu, del grec. En vènet Tòdaro Emblema: Palma Martirologio Romano: A Amasea a Hel·lespont, en l'actual Turquia, passió de sant Teodoro Tirone, que, al temps de l'emperador Massimiano, per haver confessat la seva fe cristiana va ser violentament percosso i llençat en presó i, per fi, donat a cremar sobre el rogo. Va celebrar les seves lloances santes Gregori de Nissa en un cèlebre encomi.

Originari de l'Orient, enrolat en l'exèrcit romà, havia estat transferit amb la seva legió en els barris d'hivern de Amasea (Anatòlia) al temps de l'emperador Galerio Massimiano. De sobte va ser promulgat un edicte per què s'ordenava als soldats de sacrificar als déus; Teodoro que era un cristià es va rebutjar malgrat les sollecitazioni del tribú i dels companys; li va haver concedit un temps per repensar-hi però ell en va aprofitar per incendiar el temple de Cíbele (Mare dels dèi) que sorgia al centre de Amasea prop del riu Iris. Ricondotto en tribunal va ser torturat amb el poltre i després llençat en presó a morir de gana, aquí va tenir celestes i confortants visions, per fi va ser condemnat a cremar viu, això va passar el 17 de febrer probablement entre el 306 i el 311 dC El seu sepulcre estava en una petita localitat Euchaite prop de Amasea (actual Aukhat a Turquia) que en el segle X va ser anomenada també Teodoropoli. Les notícies de la seva vida hi ha pervenute d'un discurs pronunciat per s. Gregorio de Nissa en la basílica que sorgia ja en l'IV segle a Euchaite al Pont si era el seu sepulcre. Discorregut després confirmat en una ‘passio’ grega de poc posterior. El seu culte es va propagar en tot l'Orient cristià i successivament en l'imperi Bizantí. A Occident el primer rastre d'un culte a ell tributat ha de considerar-se el mosaic absidale encara existent en la basílica dels sants Cosma i Damiano al Fòrum Romano erigida el 526-30. Monestirs a ell dedicats existien ja al final del segle VI a Palerm, Messina, Ravenna, Nàpols; a Venècia fins al segle XII va ser invocat com a patró de la ciutat i després substituït amb s. Marc. Segons una antiga tradició el seu cos va ser transferit a Bríndisi on és conservat en una urna –reliquiari de plata en la Catedral. Venècia ho recorda en les figures d'un vitrall i en el portello de l'òrgan de dues esglésies i després també amb la columna posada en piazzetta s. Marco sobre l'a qui cim hi ha una seva estàtua en armadura de guerrer, amb un drac als seus peus similars a un cocodril. En el segle IX Teodoro era l'únic sant amb aquest nom, però després apareix un altre Teodoro no més soldat però general el qual hauria mort a Eraclea al temps de Licinio el 7 de febrer i també ell Sepolto a Euchaite el 3 de juny. Aquest desdoblament de l'únic màrtir Teodoro va generar una doble floració de llegendes de què queden relacions en grec, llatí i altres orientals i van influir a la seva vegada en els dies de les commemoracions. En els sinassari bizantins el T. general és recordat el 8 de febrer mentre el soldat el 17 de febrer. En els martirologi occidentals en canvi el general és recordat el 7 de febrer i el soldat el 9 de novembre. A vegades compareixen tots i dos junts en mosaics o frescos concernents sants militars. De totes maneres treta de la mateixa persona commemorada en dos dies diversos. Autor: Antonio Borrelli ______________________________ Afegit/modificat el 2001-07-17

Font: santiebeati.it