Qui va ser
Capadòcia, IV segle - † Geòrgia, IV segle Els ntorno al segle IV, l'esclava cristiana Nino, nascuda a Capadòcia, va ser portada a Geòrgia durant una invasió. La seva fe i les seves virtuts, unides a nombrosos miracles, la van tornar objecte de veneració i la van portar a convertir el rei i la reina de Geòrgia al cristianisme. Gràcies a Nino, el cristianisme es va difondre ràpidament en tot el país, que va esdevenir la primera nació cristiana de l'Europa oriental.
Etimologia: Cristiana = seguidora de Cristo Martirologio Romano: A Geòrgia al d'allà del Mar Negre, santa Nino: de presonera cristiana, per la santedat de la seva vida va obtenir per part de tots respecte i admiració tals d'atreure a la fe de Crist la reina mateixa, que el seu fill havia guarit amb les seves pregàries, el rei i tota la seva gent.
Les notícies són clares, el que complica les coses, fent-les tergiversar, és el fet que santa Nino és el nom rus d'una esclava cristiana de què direm; mentre molts creuen que sigui un nom masculí i concerneix un màrtir de Capadòcia, que se celebra el 15 de desembre. Confés que he quedat prohibit, consultant diversos textos, perquè alguns esmenten aquest màrtir masculí sense afegir altre, alguns textos en canvi, citen sigui sant Nino que santa Nino, ambdós al 15 de desembre i altres en canvi la sola Nino sigui al 15 de desembre que al 14 de gener. Comencem amb el dir que pel Nino masculí, no sent-hi notícies en mèrit, és de postular, que formi part d'un nombrós grup de màrtirs de Capadòcia (regió de l'Àsia Menor Central, província romana del segle I), que els seus noms en els segles hagin estat oblidats i recordats en canvi només que la dicitura de “Màrtirs a Capadòcia”, perits sota la persecució de l'emperador Massimiano el 303, i celebrats per el “Martyrologium Romanum” darrera edició actualitzada, al 23 de maig (sense reportar els noms). Altra hipòtesi plausible, que es tracta del diminutiu d'altres noms, com Antonino, Giovannino, Saturnino, etc., al contrari un màrtir Saturnino se celebra realment el 15 de desembre. Pel que fa a la Nino al femení, que alguna llista sbrigativo ha traduït també en Nina, el “Martyrologium Romanum”, ja sobre citat, la celebra el 14 de gener i per nosaltres fa text; encara que precedentment, ella era recordada també el 15 de desembre. Santa Nino és nomenada en una pàgina, que l'historiador Rufino va afegir a la “Història Eclesiàstica”, escrita pel gran bisbe i històric Eusebio de Cesarea i que així es pot resumir; en el segle IV els Ibers, (poble del Iberia Caucàsica, actual Geòrgia), en ocasió d'una incursió d'ells efectuada en les diverses Províncies orientals de l'imperi romà, van portar amb ells de Capadòcia, una presonera cristiana, que segons altres documents històrics, bizantins, armenis, georgians, tenia el nom de Nouné i que encara successivament en la literatura georgiana i russa, es va modificar en Nino. Vivia de cristiana en castedat, humilitat i pregària i quants la freqüentaven, pagans i idolatres, l'admiraven sense comprendre; per explicar-se els seus dots i virtuts deien d'ella: “És una cristiana” i el nom les va quedar, per consegüent és anomenada també Santa Cristiana. El seu tot i que va operar alguns prodigis, com el ressuscitar un nen mort, per què la seva fama va arribar a la cort de la reina dels Ibers, la qual estant malalta, la va cridar i amb la seva intercessió riacquistò la salut; es va convertir al Cristianisme i guanyant les resistències del rei el seu espòs, ho va convèncer a abraçar la nova fe. El rei convers, ricevé a la seva vegada dels favors celestes i va confiar a l'esclava cristiana el projecte de la construcció d'una església, utilitzant els obrers més hàbils; durant la construcció encara una vegada “la apostola” va operar dels prodigis, que la van fer pujar encara de més en l'estimació del poble, al qual predicava incessantment el cristianisme. El rei Bacour o Miriam, no és clar, ja iniciada l'evangelització de Geòrgia, va enviar a l'emperador Constantí el Gran (280-337) una delegació per demanar-li d'enviar un bisbe i dels capellans. Quan el bisbe va arribar a Geòrgia, va trobar tot un poble ja convertit, gràcies a la ‘cristiana’ Nino, i va poder passar de seguida a administrar-los el Bateig. Un dels tants textos, la considera martiritzada a Geòrgia en el segle IV, però això no és constatat, per quant possible. El culte per la santa ‘apostola’ de Geòrgia, es va difondre en tot l'Orient i les diverses Esglésies, Copta, Armènia, Grega, Alexandrina, Georgiana, la recordaven en els seus menologi i sinassari, en dates diverses; la Georgiana al 14 de gener. A Occident la santa ha quedat desconeguda en els martirologi medievals. El cardenal Cesare Baronio, (1538-1607) compilador en el XVI segle del ‘Martirologio Romano’, va introduir la seva memòria arbitràriament al 15 de desembre, amb la dizione de “S. Cristiana ancella”. Com dit a l'inici, la nova edició revista del 2003, ha reportat la celebració a l'antiga data oriental del 14 de gener, amb el nom just de santa Nino.
Al voltant del segle IV després del naixement de Jesús, a Capadòcia d'Anatòlia, en l'actual Turquia, vives una nena cristiana, estimada per tots pel seu dolç caràcter, de nom Nino (és anomenada també Cristiana que el seu significat és realment “seguidor de Cristoˮ). Desgraciadament a aquella època hi havia tantes guerres i existia l'esclavitud. Durant una invasió dels Ibèrics, la nena és feta presonera i transferida a Geòrgia (sobre les ribes del Mar Negre), antigament regne caucàsic de Iberia. La bella i bona nena esdevé una pobra esclava. Nino conserva dins de si un cor bo i humil. Té tantes virtuts. És mite, pacient, amable, ubbidisce sempre, té una bona paraula per tots. Creu en Jesús i en el seu missatge. Prega tant i crescendo compleix també dels miracles: guareix de les malalties en nom de Jesús. Una vegada reporta en vida un nen mort. La reina de Geòrgia està malalta i ve a saber d'una esclava que té el poder de guarir de les malalties. La crida a curtes i les ch
Font: santiebeati.it