Qui va ser
Saint-Maurice-de-el Exil, França, 1102 – Bellevaux, França, 14 de setembre de 1174 Monaco del monestir cistercensedi Bellevaux, va fundar el monestir de Tamié. Es va distingir en l'estret compliment de la Regla. Després, per voler del mateix San Bernardo, va acceptar el vescovato de Tarentaise. Aquí, va lluitar pels drets de la Santa Seu i per la pau de l'Església, va restablir la ospizio Grand-Saint-Bernard, en va construir diversos altres, després es va retirar a Bellevaux, on va morir el 1174. Martirologio Romano: En el monestir de Beauvale en el territori de Besançon a França, trànsit de sant Pere, que, d'abat cistercenc va passar a aguantar amb ardent zelo la seu de Moûtiers, a la qual havia estat elevat, promovent amb fervor la concòrdia entre les poblacions.
En la història de l'Església ben tres homònims savoiardi, coneguts com Pietro de Tarantasia, han estat reconeguts dignes dels honors dels altars. El més important, encara que darrer en orde de temps, va ser el papa Beato Innocenci V, al segle Pietro de Tarantasia, que sedette sobre el tron de Pietro per només quatre mesos des del 22 de febrer de 1276 al 22 de juny del mateix any. És recordat en el calendari al 23 de juny. Els altres dos van ser ambdós arquebisbes de la Tarentaise, sub-regió de la Savoia, amb seu episcopal situada en l'antiga ciutadana de Moutiers. El segon d'aquests en orde temporal, sant Pere II, va néixer el 1102 a Saint-Maurice-de-el Exil, en el territori de la diòcesi de Vienne, als voltants de l'abadia cistercenca de Bonnevaux. Aquest petit pastor originari de la regió francesa del Delfinato es va revelar ràpidament un noi prodigi, aconseguint fins i tot a memoritzar l'enter saltiri. A l'edat d'aproximadament vint anys va decidir entrar en el monestir susdit i no van trigar després a seguir-ho també el seu pare i dos germans. La mare i una germana van optar en canvi per l'abadia de San Paolo prop de Izeaux. El 1132 Pietro va rebre el nomenament a primer abat de la nova abadia de Tamié, a Savoia, amb prou feines fundada per l'arquebisbe de Tarantasia Pere I. Realment amb aquest esdeveniment té inici el risc d'una inevitable confusió entre els dos personatges homònims. Mereix per tant especificar que l'abadia de Tamié va ser fundada pel Beato Pere I de Tarantasia, mentre el personatge ora en qüestió en va ser el primer abat amb el nom de Pere I. Després d'una desena d'anys va arribar tanmateix per ell la promoció, sobre interessamento de San Bernardo, a la càtedra episcopal precedentment ocupada pel ja difunt beat predit. El proto-abat de Tamié va esdevenir així arquebisbe amb el nom de Pere II i realment amb aquesta nova numeració va esdevenir conegut a l'Església universal com San Pere II de Tarantasia. Insediatosi per tant en l'antiga diòcesi de l'alta vall del Isère, amb el preciós auxili dels Canonges Regulars va poder reformar el capítol de la catedral de Moutiers. Amb els religiosos d'aquesta congregació Pere II acostumava a conduir una vida comuna. Per fer sentir majorment la seva rodalia als fidels, empreses la visita pastoral de totes les parròquies sotmeses a la seva jurisdicció. De tal manera es va difondre tanmateix ràpidament en les seves comparacions la fama d'operador de grans miracles. Això ho va portar a meditar de fugir en secret de la diòcesi, per retirar-se vitalici més tranquil·la en el monestir suís de Lucelle, prop de Basilea, i com un comú monjo dedicar-se al treball en els camps. Inaspettatamente descobert pels seus fidels, va deure el seu malgrat fer tornada en Tarantasia i remetre's a l'obra. Architettò per tant l'adaptació del palau episcopal per l'assistència dels pobres i dels freturosos, amb els quals va pensar de compartir diàriament les pastures. La més cèlebre obra de caritat d'ell instituïda és el “Pa de maig”, tradició que va sobreviure fins a l'enfurismar de la Revolució Francesa, consistent en la distribució de sopa per part del bisbe mateix. Es narra que realment en una d'aquestes ocasions el sant bisbe va operar una miraculosa multiplicació del menjar a disposició. Del punt de vista material, va reconstruir la vella catedral i el 1150 es va portar a Tamiè, amb què també durant el seu llarg ministeri episcopal va conservar dels estrets lligams, per la consagració de la nova església. Es va emprar per incrementar i fer posar majorment eficient l'assistència dels viandanti prop del turó del Piccolo San Bernardo, que ajuntava la seva diòcesi i, més regularment, la Savoia amb l'adjacent Vall d'Aosta, França amb Itàlia. La seva figura no va poder tan no adquirir prestigi també als ulls dels veïns potents de l'època. Van recórrer sempre més freqüentment a la seva ajuda els comtes de Savoia, el papa i els abats dels monestirs dels voltants. El bisbe Pere II es va trobar a haver-se d'oposar fins i tot a l'emperador Frederic I Barba-rossa, fervido partidari de l'antipapa Vittore IV, i a deure peregrinare entre nombrosos països i ciutats predicant la fidelitat al legítim papa Alexandre III, en nom de la unitat de l'Església. El cisma va tenir fi només que la mort de Vittore IV el 1139. Encara ben trenta-un anys després que va haver de novament trobar-se amb l'emperador prop de Besancon per fer-ho desistir dels seus malvagi propòsits de nuocere la cristiandat. El 1173 a Roma el papa Alexandre III li va confiar el delicat encàrrec de mediador entre els sobirans Lluís VII de França i Enric II d'Anglaterra, a les preses amb antigues controvèrsies relatives a la sobirania sobre alguns territoris francesos. Temptant per tant d'assolir Anglaterra, ja de salut malferma i acollit onsevulla com un veritable i realment sant, la mort ho va collir prop de l'abadia de Bellevaux el 14 de setembre de 1174. Va rebre tan digna sepultura en l'església de tal monestir. El pontífex Celestí III no va trigar a canonitzar-ho oficialment el 1191. Veus els lligams històrics entre les dues regions, encara avui a Itàlia la diòcesi d'Aosta celebra la memòria de San Pietro (II) de Tarantasia bisbe en la data tradicional del 6 de maig. Autor: Fabio Arduino ______________________________ Afegit/modificat els
Font: santiebeati.it