Qui va ser
III segle L a "Vita de sant Ponzio", narrada per un suposat testimoni ocular de nom Valerius, explica la conversió del sant, passada a Roma després d'haver escoltat el cant dels cristians, la seva següent evangelització, culminada amb la conversió del pare i la distribució dels béns als pobres. Durant la persecució de Valeriano, Ponzio es va refugiar a Cimiez, on va ser reconegut, torturat i decapitat per haver rebutjat d'abjurar la seva fe. L'autenticitat de la "passio" ha estat posada en discussió d'estudiosos com Delehaye i Dufourcq, que la consideren una obra hagiogràfica del segle VI priva de valor històric. En canvi, el culte de sant Ponzio es va difondre àmpliament, sobretot gràcies a la fundació d'un monestir a Thomières el 936, que en custodiava les relíquies. La veneració del sant és testimoniada a Montpellier i en diòcesis properes com Cimiez, Digne i Fréjus.
La Vita de sant Ponzio (lat. Pontius; fr. Pons) hi és referida com el conte d'un testimoni ocular de nom Valerius, amic i company del màrtir. Havia nascut a Roma i havia complert bons estudis. Un dia li havia succeït casualment d'escoltar alguns cristians que cantaven l'Oficina nocturna, i en particular el Salmo 113 que exalta la magnitud de Déu davant de la misèria dels ídols: va ser allò el dia de la seva conversió, i ell va entrar a formar part de la comunitat presidida pel papa Ponziano (mort el 235). Va aconseguir convertir també el propi pare i, a la mort d'ell, va distribuir la seva herència als pobres. Durant la persecució de Valeriano, va abandonar Roma i es va refugiar sobre les penja'ns dels Alps Marítims, en el poble de Cimiez (avui Niça). Va ser reconegut tanmateix pel prefecte Claudi, i havent-hi rebutjat de sacrificar als ídols, va ser torturat sobre el poltre i per fi decapitat. Si s'ha de creure al Delehaye, aquesta passio és «un escrit mancat absolutament de cada valor històric i no sembla pugui sobresortir al d'allà del segle VI». A. Dufourcq la creu obra de Valeriano, bisbe de Cimiez en el segle VI una homilia d'aquest bisbe, efectivament, arribada fins a nosaltres, exalta realment un màrtir, de què es reporten els Actes; seria per consegüent un producte de la que és definida la «fàbrica hagiogràfica» de Lérins. És molt versemblant que la passio hagi estat realment composta per explicar el culte tornat a un màrtir a Cimiez; però d'aquest personatge no se sap absolutament nul·la. La gran difusió del culte de sant Ponzio va ser deguda a la fundació, passada el 936 a obra del comte de Tolosa, Raimondo Ponzio, d'un monestir a Thomières, prop de Narbona, dedicat al màrtir de Cimiez. Hi van ser transportades també algunes relíquies i Thomières va esdevenir per un cert temps, sota el papa Joan XXII, un vescovato, col·legit més tard a Montpellier. Així d'una riba a l'altra de la costa francesa del Mediterrani, de Cimiez a Narbona, el culte es va difondre, independentment de les incertes notícies de la llegenda. De tal manera s'explica com mai sant Ponzio sigui celebrat a Montpellier l'11 de maig i el 14 en les diòcesis properes de Cimiez (és a dir Niça), Digne i Fréjus.
ICONOGRAFIA El caràcter llegendari de Ponzio no ha impedit de fundar la màxima part de la seva iconografia en les escenes de la vida i del martiri, que, per altra banda, pateix forts variants. En el segle XII, efectivament, en el monestir cluniacense de sant Ponzio de Thomières, prop de Montpellier, li eren consagrats alguns capitells del claustre, avui anats dispersos. Un n'existeix en el Museu de Montpellier, i representa el martiri del sant sobre una creu que recorda la de sant Andrea, què que ha posat seriï dubtes per la identificació. En els capitells exposats en el Museu de Toledo, Ohio (EUA), en canvi, és narrat la denegació de sacrificar als dels i el martiri enmig a les belve. Una pintura de col·legi català del segle XV, per citar encara una imatge (Museu de Lérida), representa el sant en mode convencional, amb la palma del martiri.
Font: santiebeati.it