Qui va ser
Aelia (Jerusalem) - † Cesarea de Palestina, 8 de juliol de 303 Procopio natiu de Aelia (Jerusalem) nascut en el tercer segle i mort el 8 de juliol del 303.És el primer cristià mort per la seva fe a Palestina en els anys que van seguir el decret de persecució de Dioclecià del 303. Procopio va ser conduït davant del tribunal del governador on li va haver demanat de sacrificar als uns, però es va rebutjar, aleshores va ser convidat a fer de les libagioni als quatre emperadors, però encara una vegada ell va respondre, citant un lema d'Homer «No és bé que hi hagi un govern de molts; un sigui el cap, un el rei». Va ser una resposta poc vinguda de gust als seus jutges, que el van matar. Procopio s'havia establert a Scitopoli, on espletava tres funcions: lector, intèrpret en llengua siriana i exorcista. Des de l'adolescència s'havia votat a la castedat i a la pràctica de les virtuts, amb severs dejunis i dedicat a l'ascendits; si en les ciències llegues era de cultura mediocre, era en canvi la Parola de Déu el seu únic argument d'estudi. A Scitopoli li va haver erigit una capella en el bisbat; a Cesarea de Palestina, lloc del seu martiri, va ser erigida en el seu honor una església. (Passar) Etimologia: Procopio = que promou, del grec Emblema: Palma Martirologio Romano: A Cesarea a Palestina, sant Procopio, màrtir, que conduït aquí sota l'emperador Dioclecià de la ciutat de Scitopoli, a la primera audàcia en les respostes, va ser posat a mort pel jutge Fabiano.
L'historiador Eusebio de Cesarea, en la seva obra “Els màrtirs de Palestina” ens dona una informació de primària importantment, atenció els cristians morts per la seva fe, en els anys que van seguir el decret de persecució de Dioclecià del 303, de seguida actuat a Palestina. Eusebio cita Procopio com el primer dels màrtirs de Palestina, però amb poques notícies; ell va ser conduït davant del tribunal del governador on li va haver demanat de sacrificar als uns, però Procopio es va rebutjar, aleshores va ser convidat a fer de les libagioni als quatre emperadors, però encara una vegada ell va respondre, citant un lema d'Homer “No és bé que hi hagi un govern de molts; un sigui el cap, un el rei”. Giacché va ser una resposta que no va agradar als seus jutges, va haver patit truncada el cap. El dia del martiri ha estat vàriament interpretat, però després ha prevalgut la versió dels calendaris bizantins que diuen el 8 de juliol, l'any tanmateix és el 303. D'una traducció siriana i llatina, d'una narració més llarga, de què es conserven fragments en grec, es pot afegir a quant ja dicto, que Procopio, natiu de Aelia (Jerusalem), s'havia establert a Scitopoli, on espletava tres funcions: lector, intèrpret en llengua siriana i exorcista. Des de l'adolescència s'havia votat a la castedat i a la pràctica de les virtuts, amb severs dejunis i dedicat a l'ascendits; si en les ciències llegues era de cultura mediocre, era en canvi la Parola de Déu el seu sol argument d'estudi. El conte prossegueix amb Procopio conduït amb altres companys a Cesarea de Palestina, a la presència del governador Firmiliano i del jutge Flaviano i d'aquí es ricollega a quant ja dicto més a sobre. La figura de s. Procopio màrtir constitueix un ‘cas’ a si en la metodologia hagiogràfica antiga, efectivament ben tres ‘llegendes’ següents elaboren la seva figura i el seu martiri, intessendola d'elements fantàstics i llegendaris; que a la seva vegada han passat en diverses homilies o panegírics en honor del màrtir; influenciant també Calendaris, Martirologi i Sinassari bizantins. De la primera ‘llegenda’ cito només l'episodi que veu el carnefice Archelao, que aixecada la mà per executar-ho queda paralitzat i mor, després el següent episodi que veu Procopio, a què ha estat posat del carbó ardent i de l'encens en el pam de la mà, per fer-li-ho deposar sobre l'altar dels uns, que queda immòbil malgrat les cremades. En la segona ‘llegenda’, Procopio es diu Neanias i es converteix després d'una visió de la Creu; el nom Procopio ricompare quan sent en presó li compareix Jesús que ho bateja, canviant-li el nom; per la resta aquesta antiga ‘llegenda’ reporta frammisti, episodis de la conversió de s. Paolo, de la victòria amb el signe de la Creu de Constantí i altres préstecs llegendaris, després atribuïts a s. Procopio. La popularitat del màrtir va ser gran en l'Església bizantina i en tota l'antiguitat; encara que alguna vegada és reportat per errada com de Cesarea de Capadòcia en canvi que de Palestina. A Occident el primer a introduir-ho en el seu ‘Martirologio’ va ser Beda al 8 de juliol i des d'allà després va passar a la mateixa data en el ‘Martirologio Romano’. A Scitopoli, la seva ciutat d'origen i lloc del seu ministeri, li va haver erigit una capella en el bisbat; a Cesarea de Palestina, lloc del seu martiri, va ser erigida en el seu honor una església, reconstruïda el 484 per l'emperador Zenó; mentre a Antioquia van ser deposades les seves relíquies en l'església de S. Michele; a Constantinoble per fi, hi havia ben quatre esglésies en el seu honor. Autor: Antonio Borrelli ______________________________ Afegit/modificat el 2003-02-06
Font: santiebeati.it