Qui va ser
San Quinziano Bisbe de Rodez i Clermont
Festa:
13 de novembre
Alvèrnia, V-segle VI
Etimologia: Quinziano = (com Quinto) el cinquè fill nat, del llatí
Emblema: Palma
Martirologio Romano: A Clermont-Ferrand a Aquitània, hora a França, sant Quinziano, bisbe, que en un primer moment va tenir la seu de Rodez i després, enviat després en exili dels Gots, va esdevenir bisbe d'aquesta ciutat.
Es parla de s. Quinziano en forma sense altre attendibile en la “Vitæ Patrum” escrita per l'històric s. Gregorio bisbe de Tours, el qual a més d'ésser gairebé contemporani del sant, era originari com ell de l'Alvèrnia. S. Quinziano era de raça africana i pels seus dots de zelo i virtut, va ser triat com a bisbe de Rodez, va ser present a l'important Concili de Agde del 506, format per bisbes dels territoris visigots, en què es va promulgar un veritable codi de la vida cristiana del temps. Es narra que el seu predecessor s. Amanzio, li va aparèixer per renyar-ho d'haver traslladat la seva despullada i per anunciar-li que hauria estat castigat amb l'exili. Portat el 511 al Concili de Orléans, convocat pel rei franco Clodoveo, va ser acusat pels Visigots d'ésser favorable als Francs per la conquesta del País i per això va haver de refugiar-se a Clermont, alguns bisbes d'altres diòcesis li van proveir els mitjans per sostenir-se. El 515 va morir el bisbe de Clermont Eufrasio, que l'havia acollit i el poblo, com era costum en aquells temps, va triar Quinziano a succeir-li; però ell es va retirar per donar espai a Apollinare, fill del cèlebre s. Sidonio Apollinare (430-480), però aquests va morir en la volta d'algun mes i aleshores el rei franco Teodoric I († 534) ho va cridar al vescovato; va tenir a sofrir per una certa hostilitat del clergat, però al final tot va ser superat amb la paciència. S. Gregori de Tours reporta que era molt erudit en les Escriptures Eclesiàstiques, actiu per pietat cap als pobres i els obsessos i que operava miracles; independent cap als potents, va viure fins a tardana edat; Quinziano va morir el 525 i va ser sepolto en l'església de S.
Stefano de Clermont. Successivament va ser traslladat en l'església dels Sants Sinforiano i Genesio de Clermont, on és venerat encara. Un Martirologio de l'Alvèrnia del sec. XI ho reporta al 10 de novembre, mentre el ‘Martirologio Romano’ ho celebra el 13 de novembre.
Autor: Antonio Borrelli
Font: santiebeati.it