Qui va ser
Raquel que el seu nom en hebraic significa ‘pecorella’, compare en la Bíblia en el Llibre de la Gènesi al capítol 29. Giacobbe després d'haver posat en acte l'engany de presentar-se al lloc del seu germà major Esaù, al seu pare Isaac, per robar-li la benedicció del patriarca, que hauria tocat al seu germà primogènit, va suscitar així la ira d'aquests, per què per salvar-ho va ser enviat pels pares Isaac i Rebecca, en la terra de Paddan-Aram, en la casa de Betel, pare de Rebecca i de Labano el seu germà. No era només per allunyar-ho fins que la situació no s'hagués calmat, però també per fer-li trobar una dona entre els parents de la terra d'origen de la seva mare, perquè li havia prohibit agafar en esposa una dona de Canaan, ones evitar un matrimoni mixt entre el seu clan i el poble indígena o hittita. Així Giacobbe va partir amb la benedicció d'Isaac, cap a Carrar ciutat d'origen d'Abraham, Isaac i Rebecca, posada en la fèrtil i pianeggiante regió de Paddan-Aram. En una etapa nocturna, mentre dormia va tenir el famós somni de l'escala que ajuntava la terra al cel i recorreguda per àngels. Va arribar després a la seva meta i es va detenir a un pou en l'estepa, on hi eren adunades al voltant d'aquest tres ramats de bens per abeurar-se, però els pastors eren en espera d'altres homes, perquè tots junts poguessin fer rotolare la pesant pedra de la boca del pou. Mentre Giacobbe demanava informacions sobre els parents que havia d'assolir, aquí apropar-se la filla del seu oncle Labano, la jove Raquel que conduïa els bens a l'abeurador; al veure la que els pastors presents van indicar com la seva cosina Raquel, ell en va ser conquerit de seguida per la seva bellesa. Fortificat per això, amb gran esforç va traslladar ell la pedra que obturava el pou i així els bens del seu oncle i dels presents van poder abeurar-se. Va seguir el reconeixement recíproc dels dos cosins, l'intercanvi d'un petó, el brotar d'una llàgrima, després Raquel va escapar a casa del seu pare Labano i referir-li de la trobada. Labano sabut de l'arribada del seu net Giacobbe, fill de la seva germana Rebecca, li va anar trobada, el va abraçar i ho va conduir a casa la seva, on va viure per un mes. A aquest punt cal fer una reflexió; quant dicto fins ara de Giacobbe, sembla calcar episodi per episodi, la història del seu pare Isaac, pel qual va ser enviat per Abraham en la casa de Betel, un servidor de confiança per trobar-li dona, també aquí la trobada amb la jove Rebecca, va passar prop d'un pou, lloc privilegiat per l'aplec, les trobades i els contractes de matrimoni. Retornant a Giacobbe, el seu oncle Labano oferint-li un treball prop de de si, va estipular amb ell un regular contracte de treball, que les seves condicions van ser dictades pel mateix Giacobbe. Ell atret per les virtuts de Raquel, segona filla de Labano, la va demanar en esposa i segons la praxi oriental, que considerava la dona un bé de família, va oferir el seu treball per set anys per ‘rescatar-la de la família’ de pertinença, fent-la esdevenir tan “seva”. L'amor que Giacobbe nodria per Raquel, va fer semblar aquell llarg període com pocs dies; al terme dels set anys ell va demanar a Labano de poder-se unir a Raquel i va ser organitzat un banquet. A vespre hi va haver el cop de teatre inatteso; segons l'ús l'esposa era conduïda per l'espòs en la tenda nupcial, completament velada en la foscor de la nit i així va ser en aquella ocasió. El matí després de Giacobbe es va acudir que l'esposa no era Raquel, però la seva germana major Lia no de la mateixa bellesa, data-li de Labano amb un engany; a les rimostranze de Giacobbe, el pare de les noies va intentar justificar-se, evocant una usança local, és a dir la de casar per abans la filla major, justament Lia. Amb aquest episodi, Giacobbe va ser ripagato de la mateixa manera, com havia enganyat Isaac per obtenir la benedicció de la primogenitura al lloc del seu germà Esaù, així va ser víctima també ell d'un raggiro, operat realment per un parent més furbo d'ell. Labano li va dir aleshores: “Acabes la setmana nupcial d'aquesta, després et donaré també aquesta altra, pel servei que tu prestaràs prop de de mi per altres set anys”. De fet l'ús de la poligàmia era practicat àmpliament en l'antic Orient Pròxim; a Giacobbe no va restar que acceptar, així doncs nova setmana nupcial i el seu llarg somni es va poder adverar “es va acostar a Raquel i el va estimar més de Lia”. Va començar així una relació a tres amb les inevitables tensions; l'escriptor del sagrat text s'ha preocupat que la justícia fos assegurada, Lia descurada era tanmateix fecunda, Raquel estimada era tanmateix estèril. Lia va parir quatre fills Ruben, Simeone, Levi, Judes, que les seves tribus van esdevenir cèlebres. Era normal que Raquel esdevingués envejosa de la germana Lia pels fills que donava a Giacobbe, mentre ella no podia i afligida va cridar al marit la seva desesperació: “Dona'm dels fills si no moro”, a això Giacobbe va reaccionar durament, recordant-les que la vida és un do diví. L'aflicció exagerada de Raquel, s'explica considerant que aleshores, la dona era vista sobretot com generatrice de fills i així doncs de braços pels durs treballs dels camps i de la ramaderia de ramats i ramats. Després Raquel va recórrer a la possibilitat de generar per interposada persona segons l'ús oriental, així doncs va oferir a Giacobbe la pròpia esclava Bila, així que pogués tenir un fill per mitjà de de ella, això diguem stratagemma, era succeït ja amb Sara dona estèril d'Abraham i l'esclava Agar, de la qual va néixer Ismaele, generat per l'esclau però considerat fill de la dona Sara. De l'esclava Bila, ricevé així dos fills abans Dan i després Neftali; a aquest punt el conte bíblic assumeix un to bastant irònic per la nostra mentalitat, les dues dones de Giacobbe van ser en plena competició a donar dels fills al futur patriarca que ora'm era en edat madura. Lia, atès que Giacobbe no s'acostava més a ella perquè no l'estimava, agafades la seva esclava Zilpa i de la mateixa manera de Raquel, el va oferir al marit per tenir altres fills
Font: santiebeati.it