Qui va ser
Aspe (Alacant), Espanya, 19 de novembre de 1853 – Canillejas (Madrid), 20 de juliol de 1936 Les beates Rita Dolores Pujalte Sanchez i Francisca del Sagrado Corazon de Jesus Aldea Araujo són dues monges assassinades durant la Guerra civil espanyola (1936-1939). En aquell període l'Església va pagar un enorme tribut: van ser assassinats, efectivament, 7mila entre religiosos, religioses i sacerdots. Les dues pertanyien a les Monges de la caritat del Sagrat Cor de Jesús, fundades el 1877 a Espanya de la venerable Isabel de Larrañaga. Després que d'ella, Rita Dolores havia estat la segona superiora de la Congregació. Quan va passar el martiri, el 20 de juliol del 1936, les dues es trobaven en el col·legi de Santa Susanna a Madrid. Rita, ja 83enne i cega, era assistida per Francesca, infermera 55enne. Feta irrupció en l'institut per noies pobres, els revolucionaris van fingir, sobre pregària de les consorelle, d'estalviar-les. En realitat les van carregar sobre un camió, les van portar a Canillejas, un sobborgo de la capital, i les van afusellar. El 1940 els cossos van ser riesumati i trobats incorrotti. Han estat beatificades junts el 10 de maig del 1998. (Passar) Martirologio Romano: A Madrid a Espanya, beates Rita de l'Afligida del Cor de Jesús Pujalte y Sánchez i Francesca del Cor de Jesús Aldea y Araujo, verges de la Congregació de les Monges de la Caritat del Sagrat Cor de Jesús i màrtirs, que, durant la persecució esclatada en el transcurs de la guerra civil, van ser aturades en l'església del Col·legi dels enemics de l'Església i poc després que afuselleu en carretera.
La Congregació de les ‘Monges de la Caritat del Sagrat Cor de Jesús’, fundada el 1877 a Espanya de la venerable Isabel de Larrañaga Ramirez, ha estat present amb el tribut de sang d'algunes seves filles, a la gran carneficina de religiosos i clergat catòlic (gairebé 7.000), que l'Església d'Espanya, ha hagut de pagar durant la força i sanguinària Guerra Civil del 1936-39. A aquesta Congregació pertanyien les dues monges Rita Dolores Pujalte Sanchez i Francisca del Sagrado Corazón de Jesús Aldea Araujo; la primera Rita Dolores va ser la immediata successora de la Fundadora a la guia de la Congregació, la segona Francisca Aldea era infermera voluntària per assistir la malalta superiora, ambdues esposes de Crist, van patir el martiri junts. Rita Dolores va néixer a Aspe (Alacant) el 19 de novembre de 1853; ella i la germana Luisa van abraçar la vida religiosa en el mateix Institut, en el qual va entrar el 1888 i el 1890 va fer els vots temporals. Estimada per totes pels seus dots i per la seva religiositat, des del 1891 va ocupar sempre posats de responsabilitat en l'Institut. La fundadora abans de morir a Cuba el 1899, va suggerir a les seves filles de nomenar Rita Dolores com la seva superiora, què que va passar el 1900 i confirmada en la mateixa càrrega per 28 anys consecutius; el 1928 la mare es va retirar en la Casa de S. Susanna de Madrid, on la va collir la persecució religiosa. Collida i dotada de gran sensibilitat, de caràcter detinc, activa i dinàmica, inspirava confiança i joia convidant a les virtuts. Era molt caritatiu en especial amb les consorelle malaltes, que intentava servir personalment, portant consol i confiança en Déu. Va obrir col·legis per ensenyar a les noies, en les zones més pobres, promovendo l'educació de la dona, segons els propòsits de la fundadora; en la seva vellesa va esdevenir picat de referència en el Col·legi de Santa Susanna, on va transcórrer els darrers anys de la seva vida. El juliol de 1936 a Madrid la situació era precipitada i a ciutat es respirava un clima de por, d'imminent perill de persecució religiosa. La Comunitat del Col·legi de S. Susanna tanmateix conscient del perill, va decidir quedar per continuar a tenir cura de les òrfenes ingressades; el 20 de juliol els revolucionaris van abordar el Col·legi i abatent les portes, van entrar disparant. Les monges recollides en pregària en la capella, es preparaven al pitjor, la superiora va pregar els assaltants de deixar lliures l'anciana ottantatreenne i gairebé cega mare Rita Dolores i monja Francesca també aquesta malalta, també sent més jove. Els revolucionaris fingint d'ajudar les dues religioses, les van acompanyar abans en un apartament proper; després de dues hores un grup de dirigit, va tornar en l'apartament traient-les i arrossegant-les avall per les escales, les van fer pujar sobre un furgone, conduint-les en un sobborgo de Madrid, en el poblet de Canillejas; es van iniciar en una carretera solitària, prop del fossar del país, aquí arribats les van fer baixar del furgone i van baixar a sobre d'aquestes diversos cops de fusell; eren les 15,30 del 20 de juliol de 1936. La seva edat i les malalties de què sofrien, no van ser suficients a detenir la fúria assassina dels persecutori, el 1940 els cadàvers van ser esumati per portar-los al fossar de l'Almudena de Madrid i a dita dels testimonis, els cossos conservaven encara la flexibilitat i el color d'una persona vivent. Després de la fama de santedat de les dues monges, el 1954 els seus cossos incorrotti, van ser traslati a Villaverde prop Madrid i col·locats en la capella del seu Institut. El procés per la seva beatificació es va obrir el 1954 i va prosseguir en els anys, fins al 1997 quan el papa va aprovar el martiri patit per les dues religioses. Per Rita Dolores i Francisca Aldea, el martiri va ser el premi per la seva vida gastada al servei dels altres i el soddisfacimento de l'ardent desig de vessar la seva sang per Crist, com havien expressat més d'una vegada. Papa Joan Pau II les ha beatificades junts el 10 de maig de 1998 en Piazza S. Pietro; la seva ricorrenza litúrgica és al 20 de juliol. Autor: Antonio Borrelli ______________________________ Afegit/modificat el 2003-02-05
Font: santiebeati.it