Qui va ser
Arbrissel, França, 1047 (?) – Orsan, França, 25 de febrer de 1117 N ato a Bretanya el 1047, va estudiar teologia a París i va ser ordenat sacerdot. El 1089, va ser anomenat pel bisbe de Rennes per introduir de les reformes en la diòcesi, però va ser obligat a fugir a causa de les seves crítiques a la simonia i al concubinaggio dels eclesiàstics. El 1095, es va retirar en el bosc de Craon, on va fundar un monestir de canonges regulars. De seguida, va ser nomenat predicador de papa Urbano II i va començar a viatjar per França, predicant contra els pecats i convidant les persones a una vida més virtuosa. La seva predicació va ser molt eficaç i va atreure a si moltes persones, sobretot entre els pobres i els pecadors. El 1097, va fundar l'Orde de Fontevrault, un monestir que acollia homes i dones de cada condició social. Va morir el 1117.
Martirologio Romano: En el priorato de Orsan en el territori de Bourges a Aquitània, a França, trànsit del beat Roberto de Arbrissel, sacerdot, que, predicant per les carreteres la conversió dels costums, radunò homes i dones en dos monestirs a Fontevrault sota el govern d'una badessa.
El beat Roberto va néixer a Arbrissel, al voltant de l'any 1047. Fill d'un sacerdot, va anar a estudiar teologia a París, i després d'una breu experiència matrimonial va decidir fer-se sacerdot. Quarant’enne, el 1089 va ser anomenat en la diòcesi de Rennes del bisbe Silvestro, per introduir de les reformes. Ell va ser en primera línia en la lluita a la simonia, al concubinaggio dels eclesiàstics i als matrimonis irregulars. Era tanta la seva foga en l'introduir aquestes reformes, que li va procurar moltíssims enemics en diòcesi, tant que, a la mort del bisbe Silvestro, el 1093 va ser obligat a fugir. Arribat a Angers va continuar els seus estudis amb Marbodo, futur bisbe de Rennes. Però en el temps va tenir la censura d'aquest darrer perquè Roberto de Arbrissel es rebutjava d'assistir a les posades a què, participaven dels sacerdots indegni. El 1095 va decidir canviar vida. Atret pel ascetismo, es va fer ermità en el bosc de Craon amb Bernardo de Tiron, Vitale de Savigny i altres. En molts ho van seguir, tant que el 1096 va fundar un monestir de canonges regulars, a la Roë, prop de Anjou. Roberto de Arbrissel va ser triat primer abat d'aquella comunitat. En aquell mateix any papa Urbano II ho va convocar a Anger i ho va nomenar "predicador segons sol a si mateix amb l'orde de predicar en conformitat del seu servei". Roberto de Arbrissel i els seus seguidors eren coneguts com els “pobres de Crist” i el seu lema era “en la nuesa seguir Cristi despullat sobre la creu”. Roberto de Arbrissel era trasandato, anava descalç i vestia pobrament. Però el seu aspecte ascètic, la seva eloquenza i la pràctica de les virtuts li feien radunare al voltant de si moltes persones en especial entre els pobres. Molts homes i dones acudien a ell per abraçar la vida monàstica però els canonges de Roë els rebutjaven. A més aquests canonges no tenien la intenció d'acollir les dones en la seva comunitat. Per aquests motius Roberto de Arbrissel entre els anys 1097 – 100 va decidir deixar la seva abadia per fundar una nova comunitat que acollís les persones de cada condició i d'ambdós sexes. En un terreny que li va haver donat pel senyor de Fontevrault, en l'actual departament de Maine i Loira, va fundar la nova abadia. Va néixer així l'Orde de Fontevrault. Els nous adeptes van estar subdividits en homes, que fossin clergues o laics; dones co fossin verges, separades, vídues o antigues prostitutes i malalts crònics. Roberto de Arbrissel, a cap de l'entera comunitat ell va voler una badessa que hagués estat ja casada. I, la primera prescelta va ser Peronella de Chemillé, a què va succeir Matilde de Maine, tia d'Enric II d'Anglaterra. En els primers anys els Plantagenets van ser grans benefactors de l'abadia i mentre la tia d'Enric II n'era badessa la dona del rei, Elionor d'Aquitània va esdevenir també ella monja. A mesura que la seva comunitat creixia, Roberto de Arbrissel va continuar amb la seva predicació itinerant. Ell va ser present als concilis de Nantes i Poitiers del 1100 i va recolzar els legats papals que van excomunicar Felip I de França per la seva unió il·legítima. En el mes de setembre de 1116 va convocar un capítol de la seva comunitat, perquè amb les regles es donés estabilitat al monestir. Roberto de Arbrissel va morir a Orsan, el 25 de febrer de 1117, on havia estat fundada una anàloga comunitat. Amb el temps l'orde de Roberdo de Arbrissel es va consolidar, i es va fer el prec de la canonització per Roberto de Arbrissel. Però, a causa de les acusacions de Magnobodo i d'altres quals jutjaven el seu comportament escandalós no es va arribar mai a la seva canonització. També el següent prec de canonització per Roberto de Arbrissel, presentada per Joana Battista de Borbó, badessa de Fontevrault, a Papa Innocenci X, va quedar sense èxit L'orde, durant la revolució francesa va ser dissolt, i la darrera badessa va morir a París en pobresa. L'abadia va ser usada com a presó del 1804 al 1963, any en què va ser assignada al Ministeri de la Cultura francesa. Encara que Roberto de Arbrissel, no va ser mai declarat sant, li va ser assignat el títol de beat i la seva festa va ser fixada en el dia 25 de febrer.
Font: santiebeati.it