Qui va ser
Clausen, Luxemburg, 29 de juny de 1886 – Scy-Chazelles, França, 4 de setembre de 1963 Robert Schuman va néixer a Clausen, a Luxemburg, el 29 de juny de 1886, de pares procedents de la Lorena, a l'època en territori alemany. Es va llicenciar en Llei a la Universitat de Berlín i el 1912 va obrir un estudi d'advocat a Metz. A l'esclat de la primera guerra mundial va ser reformat per motius de salut. Al terme de la guerra l'Alsàcia i la Lorena van retornar sota França i Schuman va començar la seva carrera política a França. El 1919 va ser triat per primera vegada al parlament. Durant el règim de Vichy va ser aturat per la Gestapo i empresonat a Metz. Un any després, en canvi, va aconseguir escapar i es va unir a la resistència francesa. Després de la segona guerra mundial Schuman va arribar a la notorietat: va ser per un breu període (1947-1948) Primer Ministre Francès i successivament Ministre d'afers exteriors (1948-1952). En aquells anys Schuman va ser el principal negociador de tots els majors tractats com el Consell d'Europa, el Pacte Atlàntic i la TXECA. El 9 de maig de 1950 Schuman va presentar una declaració, ideada per Jean Monnet, vegada a crear una organització europea indispensable pel manteniment de pacífiques relacions: va formar la base de la costituenda TXECA, base primordial de l'actual Unió Europea. Del 1958 al 1960 va ser el primer President del Parlament Europeu, que al terme del seu mandat ho va nomenar “pare d'Europa”. Home que unia una intensa vida interior amb una gran reserva, un agut sentit polític amb una inflexible integritat moral, pot ser, per tots aquells que es dediquen a la política, un exemple de coherència humana i cristiana. Va morir en la seva casa de Scy-Chazelles el 4 de setembre de 1963. El 19 de juny de 2021 papa Francesc va autoritzar la promulgació del decret amb què era declarat Venerable. Les seves restes mortals descansen en la capella de San Quintino a Scy-Chazelles.
El Servidor de Robert Schuman va néixer el 29 de juny de 1886 a Clausen (Luxemburg). Educat als valors cristians, a la pràctica de les virtuts i de la pregària, a la devoció mariana i a la participació quotidiana al Eucaristia, va seguir els estudis a Luxemburg, Metz i es va llicenciar en Dret a Estrasburg. Durant els estudis es va inscriure a l'associació estudiantil Unitas, formada per estudiants catòlics i fundada sobre els principis de virtus, scientia et amicitia. El 1912, mentre començava a treballar com a advocat a Metz, li va haver confiat per Mons. Benzler, després Bisbe de Metz, el càrrec de President de la Federació diocesana de les Associacions juvenils catòliques. En aquells anys, a més, es va dedicar a la infantesa abandonada i delinqüent. El 1913 es va ocupar de l'organització del 60° Katholikentag, el Congrés dels catòlics alemanys, que en aquell any se celebrava a Metz. Durant els anys de la Primera Guerra Mundial, va ser compromès en l'administració civil. Al terme de la guerra, la Lorena va passar definitivament a França. Aquests esdeveniments van fer sorgir en el Servidor de Déu el somni d'una Europa unida, fundada sobre la solidaritat i a custòdia d'una pau mundial. El 1919 va començar la carrera política, que va assumir com a missió i compromís de apostolato. Va ser triat per primera vegada diputat per la Mosella: es va dedicar en particular a la integració legislativa d'Alsàcia i Lorena després de l'annexió a França, comprometent-se molt a defensa del Concordat amb la Santa Seu i a defensa de la justícia social. La seva activitat va ser interrompuda per l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Aturat i incarcerato de la Gestapo, des del 14 de setembre de 1940 al 12 d'abril de 1941, successivament va ser transferit en domicili obligat a Neustadt. Aconseguit evadir el 1° d'agost, va viure com clandestí fins a la fi de la guerra, refugiant-se pel més en convents i monestirs. Acabada la guerra, va ser triat a l'Assemblea constituent el 1945 i el 1946; successivament va ser triat novament com a diputat assumint encàrrecs de relleu en el govern francès. Del juny de 1946 al novembre de 1947 va ser Ministre de les Finances; del novembre de 1947 al juliol de 1948 va ser President del Consell; del juliol de 1948 al gener de 1953 va ser Ministre d'afers exteriors; des del 1953 va ser Guardasigilli, picat de referència moral del país. Es va comprometre amb totes les forces per la creació d'un sistema comú de creixement econòmic i social. El Servidor de Déu va contribuir notablement a la redacció de la declaració del 9 de maig de 1950, que és considerada l'acte constitutiu de la nova Europa. Va tornar al govern el 1955 com a Ministre de la Justícia fins al 1956. En aquests anys va esdevenir pelegrí de pau i de distensió a Europa, col·laborant sempre més estretament amb Konrad Adenauer i Alcide De Gasperi, juntament amb els quals és saludat com a «pare, apòstol d'Europa unida, pelegrí, arquitecte, antesignano de la unitat europea», o, com ho va definir Pau VI, «Infatigable pioner d'Europa unida». El treball de Schuman, Adenauer i De Gasperi va portar al tractat de Roma, subscrit el 25 de març de 1957. El 19 de març de 1958 Schuman, president del Moviment Europeu, va ser triat per aclamació primer President del nou Parlament Europeu. El 1959 va ser colpejat per una forma greu d'esclerosi celebra-les. Impossibilitat a continuar el seu compromís, va ser nomenat de totes maneres President a honorem de l'Assemblea Parlamentària Europea. Es va apagar a Scy-Chazelles (França) el 4 de setembre de 1963, a 77 anys d'edat. El Servidor de Déu va viure la virtut de la fe com una dimensió totalizzante. La tria de comprometre's en àmbit polític, va ser d'ell considerada com a obediència a la voluntat de Déu. La fe va nodrir i va sostenir el seu compromís a treballar per una Europa unida i reconciliada. La participació quotidiana al Eucaristia era recollida i silenciosa i suscitava meravella i admiració en quants ho trobaven. Quan podia, feia regularment visita a les SS. Sagrament. De la mateixa manera, freqüentava regularment el sagrament de la reconciliació. Home de pregària personal i litúrgica, celebrava regularment la litúrgia del
Font: santiebeati.it