Qui va ser
San Samuele Giudice i profeta d'Israel
Festa:
20 d'agost
Rama, Palestina, 1070 aC - 950 aC ca.
Etimologia: Samuele = el Senyor ha escoltat, de l'hebraic
Martirologio Romano: Commemoració de sant Samuele, profeta, que, anomenat per Déu des de petit i esdevingut després jutge a Israel, va ungir, per orde del Senyor, Saul rei sobre el seu poble; i després que Déu va haver repudiat aquest per la seva infidelitat, va donar la unció regale també a Davide, de l'a qui stirpe hauria nascut Crist.
Samuele és el darrer jutge d'Israel i el primer dels profetes; la seva vida és narrada principalment en els capítols 1-15 de l'I llibre de Samuele de la Bíblia, els altres capítols parlen de Saul primer rei, mentre el segon llibre de Samuele, parla del gran rei Davide.
L'esdeveniment de la seva vida comença cap al 1070 aC i acaba cap al 980 aC; com per altres figures de la Bíblia, també el seu naixement és deguda a les pregàries d'una mare piadosa però estèril, com Sara dona d'Abraham, la mare de Sansone, etc.; el fill és considerat en aquest mode un do diví, absolut, fruit de la pregària materna i de la gràcia divina; Samuele tindrà així aquest nom que té el significat de “l'he preguntat al Senyor”.
La mare Anna en l'implorar el seu naixement perquè estèril, fa vot al Senyor de consagrar-ho a Lui, segons les regles del nazireato, que comprenia entre altres el creixement sense el tall dels cabells i l'abstenció de les begudes alcohòliques.
Una vegada nascut, Samuele és tingut en família fins al svezzamento, que a aquella època era perllongat fins al segon o tercer any de vida; arribat el moment, amb el consens del marit i pare del nen Elkana, la mare Anna ho condueix al santuari de Silo, a la Palestina central, on es custodiava l'Arca de l'Aliança i ho lliura al gran sacerdot Eli, perquè creixi en el temple, com consagrat a Déu.
Abans de retornar, Anna eleva a Déu un cantico de lloança, en què se subratlla la potència divina, que transforma la prepotència dels potents en un triomf final dels més febles i la infertilitat emarginante d'una dona, en una fertilitat de mare, com en el seu cas.
El primer llibre de Samuele, escrit com el segon, d'un anònim en el segle IX aC, prossegueix amb la descripció del santuari de Silo, on en contraposició al just sacerdot Eli, hi havia els dos fills Ofni i Finees, també aquests per descendència sacerdots del temple, que tanmateix eren ‘perversos’ abusant de les dones encarregades d'alguns encàrrecs i no eren justos en la repartició de les parts dels animals oferts.
Samuele creix en el temple i ja de petita porta el vestit sacerdotal, la mare ve a trobar-ho cada any portant-li en do un mantell, gairebé per assegurar-ho de la seva presència i protecció, Anna per major glòria de Déu, concebrà altres tres mascles i dues filles.
El revelar-se de Déu a través de la paraula dels profetes, en aquella època era rar, tanmateix Ell es manifesta al fanciullo i per ben tres vegades ho crida a la nit, però Samuele pensa que sigui el seu mestre Eli, que dorm en una habitació a prop, aquest darrer, emblema de la veritable guia espiritual, sense substituir-se a ell, el istruisce a respondre així: “Parla Senyores, perquè el teu servidor t'escolta”.
I a la quarta crida, Déu nomenant-ho el seu profeta, li prediu la punició realment del seu mestre Eli, per la debilitat demostrada cap als fills degeneri; al matí Samuele revelarà la profecia a Eli, el qual d'aquell moment esdevindrà un seu deixeble i de just quin’era, dirà: “Ell és el Senyor! Cara això que és bé als seus ulls”. Ja el investitura de Samuele és oficial en tota Israel, ell com a profeta no és un sognatore o un místic colpejat per èxtasi, però un personatge que opera a l'interior de la història i les seves profecies no van caure mai a buidor.
Els anys passen i a l'horitzó d'Israel compareixen les tropes dels Filistei, poble d'origen egeu cretenc, dotats de forta tecnologia militar; els jueus s'encaren en batalla, patint una primera derrota a Afek sobre la costa mediterrània i després un segon més greu, en què els jueus són derrotats definitivament, els fills del gran sacerdot assassinats en combat i l'Arca de l'Aliança, que era portada en les batalles, segons les usances hebraiques, és capturada pels Filistei.
La notícia portada d'un missatger a Eli, quedat en el santuari de Silo, fa caure pel dolor de la cadira el vell sacerdot, que es trenca el crani i mor; la ciutat de Silo és després destruïda, adverant-se del tot la profecia de Samuele. L'Arca en mà dels Filistei, peregrinò per divers temps en els seus territoris, però esdeveniments desastrosos per ells, l'acompanyaven, per què es van convèncer a restituir-la als jueus; però no sent-hi més el santuari, va ser tinguda per vint anys en diversos llocs, fins al temps del rei David, quan serà col·locada definitivament a Jerusalem.
Samuele en aquest període, duu a terme el seu ministeri profètic reportant els israelites al culte de Iahweh i a preparar-los a la cobrada sobre els filistei, que de fet els oprimien. Li raduna tots a Masfa de Beniamino i amb pregàries, dejunis, confessions dels pecats, es parla de la guerra contra els opressors; els jueus trien Samuele com a jutge (1050-1030).
Els filistei insospettiti, decideixen atacar els jueus, Samuele invoca Déu i trons i rombes immensos es desencadenen en l'aire, per què els filistei terroritzats escapen, sent derrotats fins a Bet-Kar, i de llavors ençà no van entrar més a Israel, almenys fins que Samuele va ser jutge.
Després de la destrucció de Silo ell vivia a Rama, on havia nascut i nova seu de l'Arca i del santuari, cada any girava pel territori d'Israel jutjant en les vertenze, presiedendo aplecs; la resta de la seva vida fins a la vellesa ha passat sota silenci.
Ja molt ancià, amb els propis fills Ioel i Abijiah que no seguien les petjades del pare determinant un malgoverno, l'amenaça de nova invasió filistea, van empènyer el poble a demanar-li de renunciar a la càrrega i de nomenar un rei, que governés i marxés al capdavant dels soldats, com era ús d'aquell poble.
Abans titubant després convençut per Déu, a què havia recorregut amb la pregària, Samuele consagra rei Saul, en tres fases, abans privatamente a Rama, després amb el sorteig a Masfa i després a Galgala ho presenta al poble, ungint-ho rei. Samuele va escriure el codi (estatut) sobre el dret del regne, així doncs es va dimitir de Giudice i es va acomiadar del poble amb un discurs memorabile, indicant el carrer per conservar l'amistat amb Déu.
Els llibres de Samuele continuen amb el conte de les gesta de Saul com sobirà, de les seves victòries i també de les seves desobediències als voleri de Déu. Samuele a què Déu parlava en la son, es va portar de Saul després de la gran batalla contra els Amaleciti a renyar-li de no tenir adempito al sterminio total d'aquell poble i dels seus animals i d'haver salvada en canvi la vida al seu rei Agag i d'haver agafat per botí tots els armenti millori.
Després davant de Saul, Samuele mata el presoner Agag, rei d'aquells acèrrims enemics d'Israel (hi ha difícil entendre aquestes actituds extremes, però tot va enquadrat en els usos, en les venjances, en les guerres exasperades d'aquella època) i alhora ell diu a Saul que el Senyor ho ha repudiat com a rei, per donar-ho a un altre més digne.
Tanmateix si sabut greu d'haver hagut de repudiar Saul, Samuele, sempre sobre indicació de Déu, es porta de Iesse el betlemita; arribat a Betlemme es va fer conduir davant els set fills presents de Iesse, però ningú d'ells li era indicat per Déu com el futur rei, però hi havia un vuitè fill, Davide, el més petit que pascolava els bens, aleshores fet venir, Samuele va reconèixer en ell el prescelto i amb la banya de l'oli, a la presència dels germans, ho va consagrar rei d'Israel, després es va aixecar i va retornar a Rama.
La seva figura ricompare encara fuggevolmente en els esdeveniments que concerneixen el rei David, la persecució contra aquests de Saul, els cercles dels profetes residents a Najat, etc. però ja és Davide que irromp amb tota la seva grandiositat de rei en els capítols següents del segon llibre de Samuele.
El profeta va morir cap als noranta anys, entre el compianto de tots els israelites i va ser enterrat en la seva propietat de Rama. Després de mort, Samuele és evocat per Saul abans de la batalla contra els Filistei i li prediu la derrota de l'exèrcit israelià i la mort la seva i dels seus fills, sobre el camp.
La personalitat de Samuele és fascinant, ell és abans un prescelto consagrat sin de nen, després profeta adolescent, però acceptat pel seu mestre Eli; sense ésser un cap militar d'exèrcits com ho eren els jutges d'Israel, ell assumeix aquesta càrrega per la seva victòria sobre els enemics del seu país, obtinguda tanmateix amb la pregària i la invocació a Déu i com novell Mosé, les forces de la natura ho afavoreixen en l'empresa.
Pensa de crear una dinastia, però els seus fills degeneri no en són dignes, aleshores tanmateix sent-li dolorós posar-se de part, nomenament un rei per Israel en la persona de Saul, pel qual mostrava sincer afecte. La decepció de la ripudiazione com sobirà, no els de satisfacció de rivincita, al contrari el rattrista i íntimament prega per ell, va haver d'usar les maneres fortes amb Saul però temperades per gran condiscendenza i humanitat; no podent fer més res per ell, es retira en el silenci de la seva Rama.
És tornat a trucar per Déu per ungir el nou rei David i fort en la fe en Déu, ho fa sabent de sfidare la ira de Saul; serà el conseller i profeta buscat pel mateix David i per fi profetitza la fi de Saul també després de mort, ha estat precisament un dels més grans profetes d'Israel.
Les les seves relíquies van ser descobertes el 406 dC i transportades a Constantinoble amb una solemnitat excepcional, entre dues ales de multitud contínua, de Palestina a Calcedonia. Al temps de la IV Croada, aquestes van ser portades a Venècia on són encara, venerades en el temple de S. Samuele; a partir del 730 el seu nom compareix en tots els Martirologi Occidentals al 20 d'agost.
Autor: Antonio Borrelli
Font: santiebeati.it