Qui va ser
Un antic document litúrgic que recull notícies sobre els sants (el Sinassario Alexandrí) narra, per tant, que Sara d'Antioquia, esposa d'un alt oficial de l'emperador Dioclecià, s'havia posat en viatge cap a Alexandria d'Egipte per defugir a la proibizione de l'emperador que les prohibia de fer batejar els seus nens. El marit de Sara, per por, havia renegat la fe cristiana, però la dona l'havia conservat tenaçment. Durant el viatge per mar, la tempestat enfurisma i es tem el naufragi. Sara vol a cada despesa salvar almenys l'ànima dels seus fills: s'incideix, aleshores, sobre el pit una lleugera ferida, i amb la pròpia sang signa una creu sobre el front dels petits; després els immergeix tres vegades en les aigües del mar invocant a sobre d'ells les tres persones de la Santíssima Trinitat. La tempestat s'aplaca i Sara, arribada a Antioquia, corre del bisbe que està batejant els catecumeni en Catedral. Però fer batejar també aquells nens resulta impossible: cada vegada que aquests s'apropen, l'aigua del catino es rapprende en glaç. Interrogada pel bisbe, la dona explica el ritu que ha complert en mar i rep d'ell l'assegurança sobre la validesa del bateig d'ella administrat que, per consegüent, no ha de ser repetit.Tornada en pàtria, Sara explica el succeït al marit, esperant en la seva conversió. El marit ho explica a l'emperador i aquest, incollerito, condemna a mort la mare i els nens.
La ‘Vita’ d'aquesta santa màrtir, hi mostra com és ferm el credo en el valor definitiu del Bateig, quan és administrat vàlidament. Única font que explica la seva vida és el ‘Sinassario Alexandrí’ que la commemora al 20 d'abril; Sara era la dona d'un alt oficial de l'armada de l'emperador Dioclecià, de nom Sòcrates, aleshores residents a Antioquia i ambdues cristians, però Sòcrates per temor, va renegar la fe cristiana, mentre Sara en canvi va continuar fidelment a professar-la. Tinguts dos fills, ella va hesitar a fer-los batejar a Antioquia, per tant va decidir portar-se a Alexandria per fer-ho aquí, es va embarcar amb els dos fills amb aquest objectiu, però la travessia va ser afligida a causa del mar agitat i a un cert punt, enfurismada encara de més la tempestat, es va tenir el temor d'un naufragi. En presa a l'ànsia per la salvació dels seus fills, sigui corporal que espiritual, Sara es va fer amb un coltell una incisió sobre el pit i amb la sang que scorreva, va signar amb un signe de creu sobre el front els dos nens i després els va immergir per tres vegades en l'aigua del mar, invocant amb una fórmula les SS. Trinitat. Passada la tempestat, el mar es va calmar i el viatge va prosseguir fins a Alexandria d'Egipte, arribada aquí Sara es va portar del bisbe s. Pietro (300-310) per fer batejar els fills, no considerant suficient el gest fet. El bisbe estava realment administrant el Bateig a uns fidels i ella es va posar en fila amb els dos figlioletti a esperar el seu torn; apropat, l'aigua del catino de sobte es ghiacciò, a aquest punt Sara es va posar de part i per tres vegades va tractar d'acostar-se i cada vegada l'aigua es ghiacciava, aleshores el bisbe al terme de la cerimònia es va apropar i les va demanar explicacions, escoltada la peripècia del viatge i el ritu urgent fet, va tranquil·litzar Sara sobre la validesa del Bateig, d'ella subministrat en el moment del perill i que així doncs era inútil repetir. Aleshores Sara va repartir per Antioquia; arribada a casa va explicar l'episodi al marit Sòcrates, el qual a la seva vegada ho va explicar a Dioclecià; l'emperador va fer convocar Sara i el va interrogar en mode tan brutal que ella, després d'una sola resposta es va tancar en un mutisme complet. Agafat per la ira Dioclecià la va condemnar a haver cremat viva juntament amb els dos fills. Única santa amb aquest nom; mentre el nom mateix hi riconduce a Sara dona d'Abraham, que va generar Isaac per voler de Déu, a noranta anys. El nom deriva de l'hebraic Sarah i significa ‘princesa, senyora’ i és difós bastant a Itàlia, esdevenint un dels més preferits.
Font: santiebeati.it