Qui va ser
En la cronotassi de la diòcesi de Niça, el darrer bisbe que ho precedeix i que coneixem és Abraham, esmentat el 614. Però, entre Abraham i Siagrio no sabem quins altres bisbes, van governar la diòcesi. Després que d'ell, en canvi és esmentat el 788, un cert Giovanni. Va aguantar la diòcesi, per deu anys, del 777 al 787. La tradició hi tramanda que va fundar un monestir prop del sepulcre de San Ponzio.En el text de Jacqueline Bouette de Blémur, del 1727, “Any benedictí, o Caragol de’ Santi de l'orde de San beneït” s'ho indica com a noble de naixement. Net de Carlemany, es fregiava del títol de comte de Briè. Va seguir Carlemany en les seves batalles. I seguint l'emperador a Provença, a Comez, el jove Siagrio va entrar en església on eren custodiades les relíquies de San Ponzio màrtir. En aquell moment sents el desig de deixar el món. Va decidir fer-se religiós i de fundar un monestir. La conversió de Siagrio va edificar tota la cort. Després d'alguns anys, del monestir va ser “cavat” per esdevenir bisbe de Niça. Sempre en el text setcentista es diu que el bisbe tenia el do dels miracles. Scacciava els dimonis dels obsessos i guaria li emmalalteixes que recorrien a la seva caritat. A més en aquell text es reporta, que a la presència del seu Poble, va ressuscitar un fanciullo mort per una caiguda.
Font: santiebeati.it